Giglio Gregorio Giraldi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 juny 1479  Ferrara (Itàlia) |
| Mort | febrer 1552 (72 anys) Ferrara (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor, mitògraf |
| Professors | Demetri Calcòndila |
Giglio Gregorio Giraldi[a](14 juny 1479 – febrer 1552), erudit i escriptor italià, impulsor de la reforma del calendari julià, que el papa Gregori XIII va canviar per un de nou, el gregorià.
Biografia[modifica]
Nascut a Ferrara[2], es va distingir des de jove pels seus dots literaris.
Per tal de completar els seus estudis es va traslladar a Nàpols, on va fer amistat amb els humanistes Jovianus Pontanus i Jacopo Sannazaro. Després va anar a viure a Llombardia, on va comptar amb el favor de la família Mirandola. El 1507 va estar a Milà estudiant grec amb el professor Demetrius Chalcondyles. Poc després es va traslladar a Mòdena, on va esdevenir tutor del jove Hèrcules Rangone, qui més endavant seria cardenal.
Cap a l'any 1514 es va instal·lar a Roma, on va obtenir el càrrec de protonotari del papa Climent VII. L'any 1527 la ciutat fou saquejada per les tropes castellanes descontrolades, ell va perdre gairebé totes les seves possessions i el seu patró el cardenal Rangone va morir. Llavors va decidir tornar a casa dels Mirandola, demanant acollida, però amb ells es va veure involucrat en els problemes que van seguir a l'assassinat del príncep que regnava el 1533.
La resta de la seva vida fou una lluita contínua per la mateixa supervivència contra la pobresa i la malaltia. Michel de Montaigne es referia a ell, en un dels seus escrits, amb compassió per les circumstàncies que li havia tocat viure[3] i per haver acabat els seus dies, igual com Sébastien Châteillon, en la més absoluta indigència. Va morir a Ferrara el febrer del 1552 on es conserva un epitafi al cementiri.[4]
Obra[modifica]
Giraldi va ser un home de gran erudició; hi ha nombrosos testimonis que van lloar la profunditat dels seus escrits i l'acurat estil que feia servir per expressar-se. El 1548 va escriure un llibre sobre història i mitologia titulat Historia de diis gentium amb el qual va marcar una gran millora sobre els escrits d'altres autors sobre el mateix tema.[5] També va escriure dos tractats titulats De annis et mensibus i Calendarium Romanum et Graecum, el qual va contribuir a impulsar la reforma del calendari, tasca que finalment va portar endavant el papa Gregori XIII.
Altres obres destacades són:
- Progymnasma adversus literal et literates que tracta sobre curiositats de la literatura clàssica
- Historiae poetarum Graecorum ac Latinorum
- De poetis suorum temporum
- De sepultura ac vario sepeliendi ritu
Giraldi és considerat també un elegant poeta en llengua llatina. Les seves obres completes (Opera omnia) es van publicar per primera vegada el 1696 a Leiden.
Notes[modifica]
- ↑ Alguns historiadors van canviar el seu nom per Lilio Gregorio Giraldi, confonent-lo amb Luigi Lilio, qui també va escriure per la modificació del calendari.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Enciclopèdia Catòlica [1]
- ↑ Barotti, 1792, p. 329.
- ↑ Michel de Montaigne Essais, I.34
- ↑ Barotti, 1792, p. 361.
- ↑ Tiraboschi, 1812, p. 841.
Bibliografia[modifica]
- Barotti, Giannandrea. Memorie istoriche di letterati ferraresi. Ferrara: ed.Eredi Giuseppe Rinaldi, 1792.
- Chisholm, Hugh. "Encyclopædia Britannica" (11a ed.). Cambridge University Press, 1911.
- Tiraboschi, Girolamo. Storia della letteratura italiana, VII, 3. Florència: ed. Molini, Landi & C., 1812.
- Foà, Simona. "Giraldi, Lilio Gregorio", en; «Dizionario Biografico degli Italiani», vol. 56. Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2001.