Nariné Abgarian
  | |
| Nom original | (hy) Նարինե Յուրիի Աբգարյան |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 gener 1971 (53 anys) Berd |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Estatal de Brusov |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura, literatura infantil, autobiografia, blog, activitat literària i caritat |
| Lloc de treball | Moscou |
| Ocupació | prosista, bloguera, escriptora |
| Activitat | 2010 – |
| Gènere | Prosa |
Premis
| |
| Lloc web | greenarine.livejournal.com |
Nariné Abgarian (armeni: Նարինե Յուրիի Աբգարյան, en rus: Наринэ Абгарян) és una escriptora i bloguera nascuda a Berd, Armènia en 14 de gener de 1971.
Es va traslladar a Moscou en 1994, però en 2020 va tornar a Armenia. Conserva la nacionalitat armènia, tot i que la seva llengua de treball és el rus.[1]
La seva carrera literària s'origina amb el bloc Manynya, on publicava històries sobre la seva infància. Una editorial s’hi va fixar i li van proposar fer un llibre. El 2011, Abgaryan va ser nominada al Big Book i guardonada amb el Premi Literari Yasnaya Polyana, Rússia, el 2016. És l'autora, entre altres, de Manynya, I del cel van caure tres pomes i Simon. El 2020, The Guardian la va considerar una de les autores més brillants d'Europa.[2]
La primera obra seva publicada al català és I del cel van caure tres pomes, amb traducció de Marta Nin, el 2021.
Publicacions[modifica]
- 2010 - Manynya (Манюня), Novel·la
- 2011 - Манюня пишет фантастичЫскЫй роман, Novel·la
- 2012 - Понаехавшая, Novel·la
- 2012 - Манюня, юбилей Ба и прочие треволнения, Novel·la
- 2012 - Семён Андреич. Летопись в каракулях. Relat curt
- 2014 - Люди, которые всегда со мной, Novel·la
- 2015 - С неба упали три яблока, Novel·la
- 2015 - Счастье Муры, Novel·la
- 2016 - Зулали, Recull de relats curts
- 2018 - Дальше жить, Recull de relats curts
- 2021 - Симон, Novel·la
Publicacions en català[modifica]
- 2021 - I del cel van caure tres pomes (С неба упали три яблока), Editorial Comanegra, traducció de Marta Nin.
- 2023 - El mar terra endins (Симон), Editorial Comanegra, traducció de Marta Nin.
Referències[modifica]
- ↑ Nin, Marta. «Nariné Abgarian: «Les persones més dignes viuen sense fer soroll»». Catorze. [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ «The Guardian включила Наринэ Абгарян в шестерку самых ярких авторов Европы».