Roger Rémondon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRoger Rémondon
Biografia
Naixement9 febrer 1923 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Étienne (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 1971 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
19è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure (1942–)
Institut Francès d'Arqueologia Oriental Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAntic Egipte i Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, papiròleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole pratique des hautes études
Universitat de Lilla Modifica el valor a Wikidata

Roger Rémondon, nascut el 9 de febrer del 1923 a Saint-Étienne i mort el 10 d'octubre del 1971 a París,[1] fou un historiador francès, especialista en papirologia grega.[2]

Biografia[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, Rémondon s'uní als Chantiers de la jeunesse française.[3] El 23 de juny del 1943, fou destinat juntament amb cent cinquanta altres joves a un grup especial a Brageirac, on treballà directament pels alemanys en un aeròdrom situat a uns quilòmetres de la ciutat. Llicenciat de Brageirac el 26 de juliol del mateix any, s'establí a Saint-Étienne, on vivien els seus pares, i començà a estudiar l'alemany.[3] Cridat pel servei laboral obligatori (STO) el setembre del 1943, l'administració de l'École Normale Supérieure li proposà venir a la rue d'Ulm per treballar com a intèrpret en els serveis de treball obligatori a París.[3]

Fou successivament alumne de l'École Normale Supérieure, agregat de gramàtica (1949)[4] i intern de l'Institut Francès d'Arqueologia Oriental del Caire. Entre altres coses, fou director d'estudis de l'École pratique des hautes études (catedràtric de Papirologia i Història de l'Egipte Grecoromà) i professor d'Història a la Universitat Lilla III.[1]

Escrigué una síntesi sobre el declivi de l'Imperi Romà d'Occident titulada La Crise de l'Empire romain : de Marc Aurèle à Anastase, part de la col·lecció «Nouvelle Clio» de Presses universitaires de France.

El 10 d'octubre del 1971 morí d'un infart de miocardi al seu apartament parisenc. Tenia 48 anys.[5]

Selecció d'obres[modifica]

  • L'Égypte et la suprême résistance au christianisme (ve-viie siècles), Imprimerie de l'Institut français d'archéologie orientale, El Caire, 1952.
  • Papyrus grecs d'Appollônos Anô, Imprimerie de l'Institut français d'archéologie orientale, Société d'archéologie copte, 1953.
  • Le Monastère de Phoebammon dans la Thébaïde, Société d'archéologie copte, El Caire, 1961.
  • La Crise de l'Empire romain : de Marc Aurèle à Anastase, Presses universitaires de France, París, 1964 (presentació).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Orsolina Montevecchi: «Roger Rémondon: 1923 – 1971». A: Aegyptus, 52, Vita e Pensiero - Pubblicazioni dell'Università Cattolica del Sacro Cuore, Milà, 1972, pàg. 158-161, a jstor.org (italià)
  2. Jean Gascou: «Roger Rémondon», A: Coptic Encyclopedia, volum 7, Macmillan, Nova York, 1991, publicat en línia a The Claremont Colleges Digital Library. (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 Stéphane Israël, Les Études et la guerre : Les Normaliens dans la tourmente (1939-1945), Éditions Rue d'Ulm via OpenEdition, París, 2013, pàg. 219-220, ISBN 2821829787. (francès)
  4. André Chervel, «Les agrégés de l'enseignement secondaire. Répertoire 1809-1960», maç 2015 [en línia] http://rhe.ish-lyon.cnrs.fr/?q=agregsecondaire_laureats (consulta: 25 febrer 2019), al web Ressources numériques en histoire de l'éducation, Laboratori de recerca històrica Roine-Alps (LARHRA).
  5. L'Information historique : 36e année – 1974, J.-B. Baillière et fils, París, 1975.