Óscar Lebel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 maig 1925  Nueva Helvecia (Uruguai) |
| Mort | 2 febrer 2016 (90 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, políglota, professor, escriptor, mariner |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Armada Nacional de l'Uruguai |
| Rang militar | contraalmirall |
Werner Óscar Lebel Schott (Nueva Helvecia, 10 de maig de 1925 - Montevideo, 3 de febrer de 2016)[1] va ser un mariner mercant, políglota, escriptor, professor i contraalmirall uruguaià.
Biografia[modifica]
Lebel va néixer a Nueva Helvecia, fill de Paula i Óscar Lebel. El seu pare va ser comerciant i soldat a la Primera Guerra Mundial (1914-1918), i membre de l'Església evangèlica. Va realitzar els seus estudis secundaris a Montevideo el 1940, ingressant al Liceu Militar i després a l'Escola Naval.
El 1946, va acabar els seus estudis de guàrdiamarina, iniciant la seva carrera com a oficial de l'Armada. Dominava cinc idiomes (espanyol, anglès, alemany, portuguès i francès). Va comandar el vaixell petrolier President Oribe (ROU AO 09) el 1962 i el buc d'aprovisionament logístic|vaixell d'aprovisionament logístic General Artigas (ROU 04).[2]
Va exercir com a professor a l'Escola Naval i a l'Escola de Guerra Naval, i en dos períodes va presidir el Club Naval (1968-1972), situat al barri Carrasco de Montevideo.[3]
El matí del 27 de juny de 1973, va sortir uniformat a la balconada de la seva casa a Montevideo, va col·locar la bandera uruguaiana i un cartell que deia:
| « | Sóc el Capità Óscar Lebel. Fora la dictadura. | » |
| — Oscar Lebel, 27 de juny de 1973.[2] | ||
En 2011 va ser declarat Ciutadà Il·lustre de Montevideo.[4][5]
Vida privada[modifica]
Es va casar i va ser pare de tres fills: Alex, Federico i Gerardo Lebel.[6]
Va morir el 3 de febrer de 2016, als 90 anys.[7]
Llibres[modifica]
- 2001, El viejo Günter, ISBN 9974-7921-1-8
- 2002, El cocinero del rey, ISBN 9974771404
- 2003, ANCAP, ISBN 9974-7714-5-5
- 2008, La muerte de lobo, ISBN 9789974808843
- 2010, Biografía de un hombre que perdió el miedo, ISBN 978-9974-8279-2-9
Referències[modifica]
- ↑ El País. «Mor el contraalmirall Óscar Lebel», 03-02-2016. [Consulta: 3 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 La República. «Lebel, l'oficial superior naval que fa 40 anys va repudiar als colpistes», 23-06-2013. [Consulta: 21 novembre 2014].
- ↑ Club Naval. «Presidents». Arxivat de l'original el 2007-07-26. [Consulta: 21 novembre 2014].
- ↑ Ajunta Departamental de Montevideo. «ACTA N.° 1.566 - Homenatge al Senyor Contraalmirall Óscar Lebel, amb motiu d'haver estat declarat Ciutadà Il·lustre de Montevideo», 16-09-2011. Arxivat de l'original el 2012-01-16. [Consulta: 13 agost 2013].
- ↑ El Espectador. «El viejo Günter», 26-12-2001. Arxivat de l'original el 2020-08-06. [Consulta: 13 agost 2013].
- ↑ Ministeri de Defensa Nacional d'Uruguai. «Resum de Premsa», 03-12-2007. [Consulta: 16 febrer 2015].
- ↑ Subrayado. «Mor als 90 anys el contraalmirall retirat Óscar Lebel», 03-02-2016. [Consulta: 5 febrer 2016].