Escurçó europeu
Vipera berus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | Merda, Rata, talpó, musaranya, vidriol, Mustela, talp, Anur, Tritó, Urodels, ou i ocell |
| Esperança de vida | 10 anys |
| Hàbitat | terra |
| Nombre de cries | 9 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 47756146 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Viperidae |
| Gènere | Vipera |
| Espècie | Vipera berus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Coluber berus |
| Distribució | |
 | |
L'escurçó europeu[1] (Vipera berus), és una espècie de serp verinosa de la família dels vipèrids, que té una àmplia distribució geogràfica, ja que es pot trobar des d'Europa Occidental fins l'extrem orient; no es troba a la Península Ibèrica.[2]
Donada la seva àmplia distribució, Vipera berus es troba en una gran diversitat d'hàbitats. S'alimenta de petits mamífers, aus, llangardaixos i amfibis, i en alguns casos d'aranyes, cucs i insectes. Com la majoria d'altres escurçons, és ovovivípara i les femelles es reprodueixen una vegada cada dos o tres anys, i els fills solen néixer a finals d'estiu i principis de tardor a l'hemisferi nord. Els adults assoleixen una longitud total (incloent la cua) de 60 a 90 cm i una massa de 50 a 180 grams.
Descripció[modifica]
Vipera berus s'identifica fàcilment per la línia en ziga-zaga fosca que passa al llarg de la part dorsal vorejada per fileres de taques, per una marca fosca que es troba a la part posterior del cap que pren la forma d'una 'X', 'V' o 'H' i perquè té les pupil·les verticals.[3]
Els mascles són de color grisenc, blanquinós, groc pàl·lid o crema amb les marques de contrast molt fosques, mentre que les femelles són típicament d'un color marró o vermellós amb marques de color marró.[4] Les femelles també tendeixen a ser més llargues i més amples que els mascles i tenen les cues més curtes. Quan són joves, tant les femelles com els mascles són de color vermellós.[3] En tots els casos, el ventre és gris, gris-marró o blau, i la gola està bruta de color groc o blanc.[3] La llargada mitjana d'adults és d'uns 65 cm i la seva longitud màxima és d'uns 90 cm.[4]
Biologia i comportament[modifica]
L'escurçó europeu generalment entra en hibernació al setembre o a l'octubre[3] i normalment utilitza el mateix lloc d'hibernació durant tota la seva vida.[5] La hibernació acaba al març, amb els mascles emergents abans que les femelles,[3] i durant les primeres setmanes després d'emergir de la hibernació, segueixen sent bastant inactius i passa gran part del seu temps prenent el sol.[6] Després el mascle canvia la pell a l'abril i es torna més actiu, començant a buscar possibles companyes seguint rastres d'olor. La femella canvia la seva pell un mes després que el mascle, i tots dos sexes la canvien de nou més tard a l'estiu. L'escurçó no s'alimenta fins després d'haver-se aparellat, així doncs, durant el temps que triguin a aparellar-se tant el mascle com la femella viuen de les reserves de greix que es construeixen durant l'any anterior.[3]
Vipera berus és normalment activa durant el dia, quan caça principalment petits mamífers incloent talps, musaranyes i ratolins; tot i que també pot pendre llagostes, llangardaixos, aus joves i granotes.[6] En condicions de calor, l'escurçó caçarà activament la seva presa, però sovint utilitza una tècnica de "seure i esperar”. La caça d'animals es fa amb els seus ullals per injectar el verí, després allibera la presa i segueix el rastre d'olor que deixa. En trobar l'animal moribund o ja mort, se’l comença a empassar començant pel cap.[3]
En descobrir una femella receptiva, el mascle comença un festeig en què la llengua es mou sobre el cos de la femella. El mascle i la femella poden vibrar la seva cua breument i poden produir episodis de tremolor corporal. Si el festeig és un èxit, la còpula té lloc, després de la qual cosa la parella pot romandre junts durant dues hores més o menys. Si un altre mascle s'acosta a la parella en qualsevol moment, el primer mascle defensarà la femella agressiva, i pot donar lloc a una baralla.[3] Aquestes baralles són coneguts com "la dansa dels escurçons 'on els mascles aixequen parcialment el seu cos fora de la terra i poden quedar entrellaçats, sovint cauen repetidament a terra i però s'aixequen de nou. En una baralla d'aquest tipus poden participar més de dos homes.[7]
L'escurçó femella sol reproduir-se un cop cada dos anys, tornant al lloc d'hibernació cap al final d'agost o principis de setembre per donar a llum. És vivípara, donant a llum entre 3 i 18 cries vives que estan inicialment tancades en una membrana.[8] Després de donar a llum, la femella ha d'alimentar-se intensament per tal d'acumular reserves suficients per a la hibernació.[3]
Els joves escurçons no s'alimenten fins a l'any següent, però viuen de les reserves del sac vitel·lí i el greix amb el que neixen. Al cap de 3 o 4 anys, aquests escurçons joves aconsegueixen la maduresa sexual.[3]
Encara que aquests escurçons són verinosos, no són agressius i rarament piquen als humans o als animals domèstics i prefereixen retirar-se. La majoria dels incidents de mossegades resulten al trepitjar-les i en la majoria de casos no són greus, tot i que els més petits i els més grans són els que es troben en major risc.[3]
Subespècies i distribució geogràfica[modifica]
Vipera berus té 3 subespècies; es troba més al nord que qualsevol altra espècie de serp:[9]
- Vipera berus berus: Gran Bretanya, França, Europa Central i oriental, Escandinàvia, Rússia, Àsia central, NW Xina.
- Vipera berus bosniensis: Bosnia, Croàcia, Sèrbia, Macedònia, Montenegro, N Albania, N Grècia, Hongria.
Estat[modifica]
Aquest escurçó està classificat com a Preocupació Menor (LC: Least Concern) a la Llista Vermella de la UICN.[10]
Tot i així, Vipera berus està amenaçada per la pèrdua d'hàbitat en tota la seva àrea de distribució europea. Els hàbitats oberts que necessita, particularment bruguerars, s'ha perdut a nivell local a conseqüència de la invasió de matoll, el desenvolupament, l'agricultura i el repoblament.[10]
Una altra amenaça és la persecució d'aquesta espècie pels humans, i potencialment col·lecció per al comerç de mascotes. A Romania, l'escurçó es veu amenaçat per la recol·lecció il·legal que el seu verí.[11] No obstant això, l'excepcionalment àmplia distribució d'aquesta espècie, juntament amb la seva tolerància a una gran varietat d'hàbitats fa que no estigui amenaçada a escala mundial.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escurçó europeu |
- ↑ «escurçó europeu». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. (1999). Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, Volume 1. Washington, District of Columbia: Herpetologists' League.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Beebee, T. and Griffiths, R. (2000) Amphibians and Reptiles: a Natural History of the British Herpetofauna. Harper Collins Publishers Ltd.,London.
- ↑ 4,0 4,1 Arnold, E.N. and Burton, J.A. (1978) A Field Guide to the Reptiles and Amphibians of Britain and Europe. Collins, London.
- ↑ Surrey Amphibian and Reptile Group - Adder (March, 2012) Avaliable in: {{format ref}} http://www.surrey-arg.org.uk/cgi-bin/SARG2ReptileSpeciesData.asp?Species=Adder
- ↑ 6,0 6,1 Szczerbak, N.N. (2003) Guide to the Reptiles of the Eastern Palearctic. Krieger Publishing Company, Malabar.
- ↑ Buczaki, S. (2002) Fauna Britannica. Hamlyn, London
- ↑ Reptiles and amphibians of the UK - Adder (October, 2003). Avaliable in http://www.herpetofauna.co.uk/Adder.htm.
- ↑ Reptile Database
- ↑ 10,0 10,1 UCN (International Union for Conservation of Nature). Avaliable in: http://www.iucn.it/scheda.php?id=1188632236
- ↑ IUCN Red List (May, 2011). Avaliable in: http://www.iucnredlist.org/