Junta de Cavallers (1705)
| ||||
| Tipus | junta de govern | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 18 setembre - 28 octubre 1705  | |||
| Localització | Catalunya (Espanya) | |||
La Junta de Cavallers fou una junta de govern, creada temporalment per l'arxiduc Carles III durant el setge de Barcelona de l'any 1705 que, juntament amb la Junta Eclesiàstica, assessorava i assistia al monarca en la governança de Catalunya.[nota 1]
Fou fundada el 18 de setembre de 1705, i en formaven part:[1][nota 2]
- Josep Terré Marquet i Codina, baró de Canyelles, que la presidia
- Narcís Descatllar i de Sarriera, marquès de Besora
- Miquel de Clariana-Seva i d'Ardena, comte de Múnter
- Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí
- Felicià de Cordelles i Ramanyer
- Francesc Saiol i de Quarteroni
- Joan de Gualbes i Copons[1]
- Francesc de Berardo i Espuny
El 28 d'octubre del mateix any 1705, l'Arxiduc creava l'anomenada Junta d'Estat.[2][nota 3]
Notes[modifica]
- ↑ «Durant el setge de Barcelona l'any 1705, Carles III instituí dues Juntes de govern, l'abans esmentada Junta Eclesiàstica i la Junta de Cavallers que esdevingué un sinònim de la d'Estat-Hisenda i altres competències de la Província». Beltran Morales, pàg. 221.
- ↑ «Esta Junta de Caballeros, según nos informa Feliu de la Peña, con cierta vaguedad, tuvo por cometido "el dar providencia a las cosas de estado y hazienda y demás dependencias de la provincia" y se compuso del marqués de Besora, el conde de Munter, don José Galcerán de Pinós, Feliciano Cordellas, Francisco Sayol, Juan Buenaventura de Gualbes, Francisco de Berardo, bajo la presidencia del barón de Cañellas». Pedro Voltes 1959-1960
- ↑ «Crida l'atenció que l'Arxiduc posés en marxa tot aquell batibull de Juntes i Consells quan Catalunya podia brindar-li institucions de govern pròpies amb una llarga experiència més o menys operativa en matèria de govern. Probablement Carles III n'estés poc segur de la fidelitat de les institucions catalanes. De sempre una freda desconfiança presidí les relacions entre el Rei i les autoritats del País. Desconfiança alimentada sens dubte pel príncep alemany, Liechtenstein, persona íntimament lligada a l'Arxiduc.». Beltran Morales, p. 221
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Brown 1995, pàg. 28
- ↑ Simon Tarrés 2011, p. 299
Bibliografia[modifica]
- Beltran Morales, Montserrat. «El desgovern durant el «regnat» de l'Arxiduc: Estudi d'un manuscrit anònim contemporani». A: Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona [Consulta: 12 març 2015].
- Brown, Kenneth; Melchor, Vicent de. Vida i obra de Joan de Gualbes i de Copons. Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 18. ISBN 9788478266814.
- Simon i Tarrés. Del 1640 al 1705. L'autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea. Publicacions Universitat de València / Institut d'Estudis Catalans, 2011. ISBN 9788437084640 [Consulta: 12 març 2015].
- Voltes Bou, Pedro «Las Cortes tenidas en Barcelona por el Archiduque Carlos de Austria en 1705-06». Boletín Real Academia de las Buenas Letras, XXVIII, (1959-1960), pàg. 45 [Consulta: 11 març 2015].