Sant Joan és una església romànica modificada a la vila d'Avinyó protegida com a bé cultural d'interès local. De la part romànica solament en resta part dels murs de la nau. A l'esquema romànic inicial li foren afegides unes capelles laterals i la façana moderna. Per tal de retornar-li la fisonomia romànica en el segle XX se li referen de nou els tres absis que es van decorar amb un fris d'arcuacions llombardes i amb finestres de doble esqueixada. Tot l'interior de l'edifici fou enguixat en les successives modificacions dels segles xvii i XIX.[1]
L'església és un edifici de tres naus (amb la porta actual orientada a ponent) separades per pilars rectangulars que sostenen les voltes de creueria. Tot l'interior és arrebossat.[1] En un costat s'aixeca el campanar de forma quadrangular amb obertures d'arc de mig punt per les campanes.[1]
L'església de Sant Joan, situada dins l'antic terme del castell d'Avinyó, fou sempre parròquia; des del 932 és mencionada documentalment sota l'advocació de Sant Andreu i la primera església fou construïda per iniciativa del comte Sunyer de Barcelona. A partir del segle xi l'església és advocada ja a Sant Joan i a Santa Maria i sabem que l'any 1232 fou construïda i novament consagrada una església a Avinyó, amb el nom de Sant Joan. A partir del segle xvii l'església romànica comença a modificar-se: baptisteri, campanar, sagristia i capelles. Al segle xix el conjunt romànic gairebé va desaparèixer en unificar-se externament el conjunt de les dependències que l'envolten i al construir-se la nova façana.[1]
↑ 1,01,11,21,3«Sant Joan d'Avinyó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 agost 2014].
