Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. X-XII
Característiques
Estil arquitectònicPreromànic, romànic
Altitud275 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRellinars (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. B-122, km 17,5. Rellinars (Vallès Occidental)
Map
 41° 38′ 29″ N, 1° 53′ 41″ E / 41.64144°N,1.894719°E / 41.64144; 1.894719
BCIL
IdentificadorIPAC: 442
Activitat
Diòcesibisbat de Terrassa Modifica el valor a Wikidata

Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars és un edifici del municipi de Rellinars (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

Es tracta d'una església formada per dues naus, molt modificades en diferents èpoques: la septentrional és del segle xii, la meridional dels segles x i xi. Aquesta era la primitiva església amb una estructura del segle x i murs regruixits el segle xi.[1] Fou ampliada el segle xii amb una nau adossada al mur de tramuntana, de manera que aquesta derrera nau esdevingué la principal, quedant l'antiga com a capella lateral.[2]

El conjunt fou molt modificat al llarg dels segles: s'afegiren arcs de comunicació entre les dues naus, la construcció d'un campanar romànic posteriorment enderrocat, sobre la capçalera del temple antic, tancament de portades antigues i finalment, el segle xviii, afegit d'un cor als peus de l'edifici dels segles X-XI i substitució de l'absis romànic del segle xii per un presbiteri quadrangular coronat per una espadanya. Al voltant de l'església han aparegut restes de construccions i sepultures antropomòrfiques que podrien ser coetànies de l'església documentada el 951.[2]

Campanar[modifica]

Dins les etapes constructives de l'església vella de sant Pere i Sant Fermí, el campanar és obra del segle xviii. Superada la coberta de l'absis comença el campanar d'espadanya. A la part inferior presenta un petit ull de bou i a la superior les dues obertures, d'arc de mig punt, on se situarien les campanes. A continuació hi ha una doble cornisa de llosetes i està coronat per un frontó triangular. El parament, amb restes d'arrebossat, deixa veure carreus i pedres sense tallar.[2]

Història[modifica]

L'anomenada església vella de Sant Fermí i Sant Pere de Rellinars és documentada des de l'any 951 com a sufragània de Vacarisses, de la qual s'independitzà el 1878. Va fer les funcions de parròquia de Rellinars fins a 1842 en què el culte fou traslladat a l'església nova.[2]

La descoberta d'un ara paleocristiana fa pensar que l'església vella de Sant Fermí i Sant Pere de Rellinars s'alça en un lloc de culte molt antic.[2][3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars
  1. Sitjes i Molins, Xavier. Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa: Llibreria Sobrerroca, 1986, p. 25-32. ISBN 86327-03-2. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 novembre 2015].
  3. «Església vella de Sant Pere i Sant Fermí (Rellinars - Vallès Occidental)». Pobles de Catalunya. [Consulta: 29 novembre 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Barral i Altet, Xavier; L'art pre-romànic a Catalunya: segles IX-X, 1981