Museu d'Esperanto de Subirats
 Entrada del Museu | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu d'esperanto  |
| Història | |
| Creació | 1968 |
| Activitat | |
| Àmbit | esperanto |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | http://museuesperanto.org |
El Museu d'Esperanto de Subirats conegut anteriorment com a Hispana Esperanto-muzeo,[1] és una col·lecció privada d'objectes relacionats amb l'idioma esperanto, situat a Sant Pau d'Ordal, al municipi de Subirats, Alt Penedès. Es tracta del material recollit durant molts anys per en Lluís Hernández Yzal (Barcelona, 1917 - Sant Pau d'Ordal (Subirats), 2002) amb l'ajuda de la seva dona, Teresa Massana.
Història[modifica]
El museu es va inaugurar com a museu l'any 1968 formant part de les dependències de la farmàcia del poble, regentada pel mateix Lluís Hernández.
A causa del constant creixement del fons i la insuficiència d'espai, l'any 1974 es va comprar un terreny sobre el qual es va construir l'edifici que acull el museu actualment. Amb la mort del fundador l'any 2002, el museu va travessar un període d'inactivitat fins que el 10 d'abril de 2010[2] es va tornar a obrir oficialment al públic, mercès a una iniciativa impulsada per diferents agents: la família propietària del museu, el Patronat de Turisme de Subirats[3] i l'Associació Catalana d'Esperanto. La reobertura va merèixer l'atenció d'una connexió en directe del Telenotícies de TV3.[4] Tres mesos després i fins a l'actualitat la iniciativa s'ha vinculat estretament amb la promoció que realitza el Patronat de Turisme de Subirats.
Fons[modifica]
Es calcula que el museu conté uns 15.000 butlletins i revistes d'esperanto corresponents a unes 400 capçaleres diferents. El nombre de llibres s'atansa als 8.000; l'apartat de cartells i follets, principalment relacionats amb congressos, es calcula en uns 1.500. El conjunt de postals col·leccionades sumen, entre les esperantistes i no esperantistes, 150.000 exemplars.[5]
Entre els objectes més curiosos es pot trobar un rotllo de pel·lícula de format 9,5 mm que mostra les imatges d'un congrés català celebrat a Ripoll el 1935 i unes llibretes manuscrites pel mateix Ludwik Lejzer Zamenhof que corresponen a la traducció de Els bandits, de Friedrich von Schiller.[6]
També són interessants un conjunt d'ampolles de cava etiquetades en esperanto, els populars ŝlosiloj petits manuals de butxaca per aprendre l'esperanto i que es van editar en multitud de llengües i algunes imatges de l'estada de Ludwik Lejzer Zamenhof a Barcelona el 1909.[6]
En l'actualitat, a més del material de l'arxiu s'hi poden visitar dues exposicions: una sobre el congrés internacionalcelebrat a Barcelona el 1909 i una altra sobre els clàssics de la literatura universal traduïts a l'esperanto.
Referències[modifica]
- ↑ René Centassi; Henri Masson. L'homme qui a défié Babel: Ludwik Lejzer Zamenhof. Harmattan, 2001. ISBN 978-2-7475-1808-6 [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ «Penedesfera: Èxit de la reobertura del Museu d'Esperanto de Subirats». Arxivat de l'original el 2016-04-07. [Consulta: 30 juliol 2010].
- ↑ «Patronat de Turisme de Subirats». Arxivat de l'original el 2013-07-20. [Consulta: 30 juliol 2010].
- ↑ «Reobertura del Museu d'Esperanto de Subirats». Telenotícies. TV3. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ Joaquim Molas. 1898, Entre la crisi d'identitat i la modernització: Actes del congrés internacional celebrat a Barcelona, 20-24 d'abril de 1998. L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 500–. ISBN 978-84-8415-206-4 [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ 6,0 6,1 Luis Maria Hernandez Izal. Katalogo. Hispana esperanto muzeo, 1985 [Consulta: 6 gener 2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu d'Esperanto de Subirats |