Houda-Imane Faraoun
_(cropped).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juny 1979 (44 anys) Sidi Bel Abbès (Algèria) |
| Ministra | |
| 15 maig 2015 – ← Zohra Derdouri (en)  | |
| Dades personals | |
| Formació | Université Djillali Liabes (en) Université de technologie de Belfort-Montbéliard (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | física, política, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Abou Bekr Belkaïd |
| Partit | Front Nacional d'Alliberament d'Algèria |
Houda-Imane Faraoun —en àrab: هدى إيمان فرعون— (Sidi Bel Abbès, 16 de juny de 1979) és una física i investigadora algeriana, ministra de Correus i Tecnologies de la Informació i la Comunicació d'Algèria des del 15 de maig de 2015.[1]
Es va llicenciar en Física de l'estat sòlid als 22 anys i als 26 va assolir el doctorat en Ciències de l'Enginyeria a la Universitat de Tecnologia de Belfort-Montbéliard (França).[1] És professora de la Universitat de Tlemcen des dels 34 anys i és autora de més de 40 publicacions científiques.[1] Anomenada «la dotada» per la premsa,[2] va esdevenir la ministra més jove del govern d'Abdelmalek Sellal i una de les personalitats més joves que ha ocupat un càrrec ministerial en la història de l'Algèria independent. Tot i ser una activista del Front Nacional d'Alliberament d'Algèria des de fa molt de temps, no es va afiliar oficialment al partit fins a l'any 2010.[3] El 2015 ocupava el novè lloc d'entre les dones àrabs més poderoses en el govern, segons la revista Forbes.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Houda-Imane Faraoun |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Biographie de la Ministre Arxivat 2016-02-15 a Wayback Machine., al lloc web oficial del Ministère de la Poste et des Technologies de l'information et de la communication
- ↑ Rencontre avec Houda Imane Faraoun, la plus jeune ministre du gouvernement Sellal Arxivat 2015-06-02 a Wayback Machine., TSA, 25 maig 2015
- ↑ Biographie de décideur : Houda Imane Faraoun Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., TSA, 3 setembre 2015
- ↑ Iman Houda Fearoun, Forbes