Termocomformació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

'La termocomformació en la indústria dels plàstics i el cautxú és una tècnica a la qual s'obliga una làmina calenta de polímer a adoptar la forma d'un motlle obert.[1][2][3][4]

El procés consta de dues fases: l'escalfament i el conformat.

Els principals mètodes de deformació de la làmina són:

  • Termoconformat al buit.
  • Termoconformat mecànic.
  • Termonformat a pressió.

S'utilitza per a l'elaboració d'embalatges, així com banyeres i revestiments interns per les neveres.

Referències[modifica]

  1. Roura i Grabulosa, Pere; Güell i Ordis, Josep Maria. «Termoconformació». A: Apunts de tecnologia de materials polímers. Girona: Universitat de Girona. Departament de Física, 2010. ISBN 978-84-8458-292-2. 
  2. «Termocomformació». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. Grau i Parés, Anna; Irazuzta i Cardús, Jordi; Irazuztae, Ignasi. «termoformat? termoformable?». Consultes lingüístiques i terminològiques. Universitat de Barcelona, s.d. Arxivat de l'original el 2017-01-16. [Consulta: 14 gener 2017].
  4. «Sección infotécnica». Arxivat de l'original el 2021-07-29. [Consulta: 22 desembre 2021].

Bibliografia[modifica]

  • J.L. Throne, Understanding Thermoforming, Hanser Gardner Publications, Inc., Cincinnati OH, 1999.
  • The Industrial Thermoforming Business: Review and Outlook, Plastics Custom Research Services, Advance NC, 2004.
  • J.L. Throne, Technology of Thermoforming, Hanser Verlag, Múnic, 1996.
  • Florian, J., Practical Thermoforming, 1996, ISBN 0824797620
  • Gruenwald, G, Thermoforming: A Plastics Processing Guide, 1998, ISBN 1566766257
  • Robert H. Todd, Dell K. Allen, Leo Alting, Manufacturing Processes Reference Guide, Industrial Press Inc., New York, 1994