Monique Bastiaans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMonique Bastiaans

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1954 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Activitat
Ocupacióartista, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata

Monique Bastiaans (1954) és una artista i escultora neerlandesa.[1] Crea instal·lacions monumentals i intervencions efímeres en espais públics i privats. Les seues obres introdueixen elements lúdics en àmbits rurals o urbans; i fusionen forma, color i material en una unitat que provoca una sensació d'irrealitat i màgia.

Biografia[modifica]

Monique Bastiaans nasqué a Jemeppe-sur-Sambre, Mons, Bèlgica. La seua mare era belga i el seu pare neerlandés, i es traslladaren als Països Baixos. Va viure a Tilburg i a Margraten fins que es traslladà a Utrecht el 1972. Estudià en l'Acadèmia Artibus, Facultat de Belles Arts d'Utrecht, en l'especialitat d'escultura. En aquesta ciutat exposà per primera vegada el 1982 i feu obres per encàrrec per a alguns ajuntaments.

Als Països Baixos formà part de col·lectius d'artistes que compartien edificis per a treballar, i organitzaven exposicions i trobades. 

La seua residència, formació i treball als Països Baixos ha identificat Monique Bastiaans com a holandesa.[2][3]

 El 1988 es va traslladar a Xiva, al País Valencià, i des de llavors resideix i treballa en aquesta localitat. Ella hi diu "m'acoble molt més als costums i la cultura d'ací que a les de Països Baixos o de Bèlgica. En temes de natura i paisatges (...) és una caixa de tresors que no deixa de sorprendre't mai. Ací, darrere d'on visc només hi ha muntanya, només hi ha natura, davant és la civilització i la ciutat".[4] És en aquesta ciutat on començà a realitzar instal·lacions i intervencions.

Forma part d'associacions de artistes, com ara:

  • AVVAC, Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló.[5]
  • AININ, Artists in Nature International Network.[6]
  • NKVB, Nederlandse Kring van Beeldhouwers.[7]

Trajectòria[modifica]

Monique Bastiaans començà treballant escultura en bronze i pintura. Posteriorment utilitzà materials oposats o materials sintètics, làtex, plàstics, etc.; en els darrers anys ha passat a materials més nets, com el cartró, el ferro i la ceràmica. També ha treballat amb engrut, que és un material natural que es pot retornar a la natura.

La seua obra destaca per les instal·lacions, intervencions i escultures gegants.[9]

Com a artista exponent de l'art públic, ha realitzat, per a ajuntaments i diputacions, encàrrecs escultòrics, com els destinats a l'Ecoparc d'Alcoi, al parc de Marxalenes de València, la carretera del far de Cullera, Castelló de Rugat, Ansó, Saragossa, etc.

Fou seleccionada per l'escultura Atum en l'Exposició Internacional de Saragossa del 2008.

Han escrit sobre la seua obra autors com ara Manolo García, Nil Casessis, Rosa Ulpiano, Clara Muñoz i Carlos Marco, entre altres.[10]

La seua obra és motiu d'anàlisi en les facultats de Belles Arts i Història de l'Art i en tesis doctorals sobre intervencions artístiques en espais naturals, com la de Gregoria Matos Romero, presentada en la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense.[11]

El 2018 la nominaren als Premis Pont del Mediterrani, Mostra Viva del Mediterrani, en la categoria de les Art Visuals, per reconéixer la contribució que afavoreix el diàleg i l'entesa entre les cultures dels pobles mediterranis.[12]

Knollen a Bollen, 2014 Monique Bastiaans

El 2020 Monique Bastiaans realitzà l'escultura del Premi a la Promoció de la Realitat Multilingüe de l'estat espanyol, concedit pels governs d'Euskadi, Catalunya, Galícia, País Valencià, Navarra i Illes Balears. L'obra és un ram de flors que representa a l'Arbre de les llengües en el qual, encara que cadascuna de les flors és diferent, el conjunt de totes elles forma una harmonia.[13]

Ha format part dels jurats dels premis de l'associació Avvac, Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló.[14]

Land Art[modifica]

La seua obra també es podria enquadrar en el Land Art.[2] Tracta d'integrar-la en l'entorn i generar-hi un diàleg. Ha participat en diferents edicions dels programes de Land Art com: El Carpio (Còrdova), Teror (Gran Canària), Uppsala (Suècia), i Brunson (Països Baixos).[15]

En el Land Art, Bastiaans té un món particular respectuós amb el medi ambient. Les seues intervencions es presenten com un homenatge al lloc on es realitza.

Se centra en el paisatge natural i l'urbà: converteix la seua obra en una marca dins d'aquells, una fita en el paisatge establert.[16]

Els seus referents són artistes com ara Christo i Jeanne-Claude o Goldsworthy, Mona Hatoum, Anish Kapoor, Rebecca Horn i ha manifestat admiració per Louise Bourgeois.

La seua obra intervé en l'espai obert creant un discurs entre realitat, acció i públic.

Explora i incorpora elements de rellevància en l'evolució de l'escultura, la instal·lació contemporània i l'ocupació i intervenció en espais naturals, urbans i industrials. L'ús de plàstics, làtex, tèxtils, silicones, etc., denota que recerca contínuament solucions formals, tècniques i estètiques.

Monique Bastiaans ha participat en festivals com Landart Wadden Tide en Vadehavet, Esbjerg, Dinamarca, el 2019: hi presentà una obra inspirada en el poema La conferència dels ocells del poeta Farid-ad-Din Attar. Aquesta obra, Seven Valleys, es compon de 7 escultures mòbils de ferro, alumini, ceràmica, cautxú i cristall.[17][18]

Art efímer[modifica]

El 1993 comença a realitzar intervencions en espais públics i en la natura. Algunes obres seues són permanents, la majoria, però, són art efímer, que perviu pel material documental durant la realització del projecte d'art públic i els reportatges fotogràfics, enregistraments, catàlegs, etc.[19][20]

Migdia se celebra a l'interior, 2001, Monique Bastiaans
Loi Loi, 2017, Monique Bastiaans
Adeu, tristesa, 2000. Monique Bastiaans

Docència[modifica]

Ha donat classes d'escultura en la facultat de Belles Arts de Conca (estat espanyol). També imparteix cursos i tallers en diferents llocs, i en el programa oficial del Màster de Producció Artística de la UPV.[5]

Impartí tallers en les Jornades “(els) Usos de l'art_Usos d'anada i tornada”, de la Universitat de Saragossa.[21]

Intervencions i instal·lacions[modifica]

Les seues intervencions dialoguen amb la realitat, l'acció i el públic. L'espai públic, a la ciutat o en la natura, apareix com un lloc comú, de convivència i de trobades.[22] Algunes d'aquestes obres són:

  • Follow/ Unfollow, 2018: instal·lació a les sales de la Fundació Antonio Pérez de Conca,[23] amb obres de gran format, de diferents textures i materials naturals com el cotó, serradures o ceràmica, alumini, etc. Les seues obres estan en moviment, surant, projectant ombres, reflectint la llum, incorporant música, produint sons, vibrant i oferint punts de vista que conviden a l'espectador a reflexionar. Bastiaans utilitza símbols de la ciutat, com per exemple el calze del seu escut; aborda el tema de la pervivència de les religions com a element immobilista i reaccionari enfrontat a una realitat sempre canviant.[24]
  • Loi Loi, 2017. Participà en la XV mostra d'"Art en la Terra", en els camps de Santa Lucía de Ocón, La Rioja, amb el projecte Loi Loi, intervenció lúdica i reflexiva formada per un grup de 12 aranyes d'uns 3,5 metres d'alçada.[25] El vent dona vida a l'obra, generant-hi moviments impredictibles.[26][27][28]
  • Arbre de les llengües, 2016, per a commemorar el "Dia de les Llengües".[29] L'escultura té la forma d'un arbre amb fulles que representen les 7.000 llengües vives encara en el món, fetes de ceràmica per alumnes d'escoles i escoletes de València. És un projecte de creació artística col·lectiu i remarca la diversitat cultural i la riquesa del multilingüisme. Es completa amb llums i àudios de les diferents llengües del món a partir de l'Atles lingüístic de la Unesco.
  • Exercicis per a créixer, instal·lació artística a la Plaça de la Mare de Déu de València, formada per 4.250 espigues d'ordi fetes amb argila per les ciutadanes i ciutadans: tracta d'acostar la natura a la ciutat.[30]
  • Espai privat, Espai imaginat, 2010. Reflexió sobre l'espai interior, ja siga privat o domèstic.[31]
  • Les ideals, 2012, en homenatge a les dones cigarreres. Aquesta instal·lació barreja formes, sons, textures i olors, i es desplega en el marc històric de la fàbrica de tabacs d'Alacant, hui centre de cultura. L'obra i l'entorn s'impliquen en termes espacials, lumínics, materials, cromàtics, auditius i aromàtics.[32]
  • Ha arribat a la seua destinació, 2011. Museu Vostell Malpartida (Càceres).[33] Tema per evocar el destí, ja que tant l'artista alemany Wolf Vostell el 1976 com ella mateixa el 1988, van triar la península Ibèrica com a destinació. «En realitat no hi ha un destí, el destí és ara mateix», diu Bastiaans. Es compon de cinc instal·lacions que s'integren en l'espai interior i exterior d'aquest museu amb màgia, catedral de l'art fluxus, fundat per Wolf Vostell.[34] Bastiaans hi ha realitzat escultures, intervencions i una instal·lació sonora, al costat del compositor Leopoldo Amigó, que ocupen diferents espais exteriors i interiors del museu creat per Wolf Vostell en el paratge natural dels Barruecos, a Malpartida de Càceres.[35]
  • Mulier, Mulieris IV, 2010. L'exposició ret homenatge a les dones com a creadores de vida i transformadores de l'espai circumdant. S'instal·là al Museu de la Universitat d'Alacant.[36]
  • REPLAI: pot el present afectar el passat? 2009. Aquesta intervenció vol alterar el temps i l'espai en el museu, una trobada entre obres de diferents artistes del passat dialogant en sintonia amb obres contemporànies, al Museu de Belles Art de Múrcia (MUBAM) i dins del projecte Asincronies.[37]
  • Tots els camins porten aroma, 2008. De manera al·legòrica reconstrueix la pròpia morfologia del paisatge introduint-hi elements que habiten artificialment en l'entorn natural d'El Carpio. 
  • Plaisir de fleurir, 2007. Exaltació de la natura, en què es fon el concepte i la forma: formes orgàniques i materials sintètics que componen una atmosfera misteriosa amb música, l'olor i tacte.[38][39][40]
  • Veïns verticals, 2007, en Lametro de València. Va convertir la sala en un enorme aquari que es podia observar des de l'interior i des de l'exterior, amb formes orgàniques i materials sintètics en un món acolorit on la llum era la màxima protagonista. Teixits, plàstics i silicones construïen unes originals escultures que exaltaven la natura.
  • Germinal, 2006.[41] Al·ludia al procés de transformació de la llavor en una nova planta amb inquietants meduses gegants mig soterrades a la platja.
  • Migdia se celebra a l'interior, 2006. Es componia d'una xarxa de niló en la natura, amb la llum del sol i el vent. En el paisatge l'obra formava part de l'entorn.
  • Moony, 2002. Intervencions plàstiques en la Marina al País Valencià.
  • Uwaga!, 2001. Intervenció a la plaça del Mercat de València per a l'Espai d'Art la Llotgeta, Obra Social de la CAM. Xarxa de flotadors, de 10101,7 m d'alçada.
  • Adéu, tristesa, 2000. Intervenció en un camp de 270 tarongers morts a Riba-roja de Túria, País Valencià.[42]

Exposicions[modifica]

Ha participat en fires i exposicions nacionals i internacionals, entre altres: La Biennal d'Uppsala, Suècia, i de St. Lorenzen, Àustria; Catalyst Arts, Belfast, Irlanda-N; Oisterwijk Skulptuur, Oisterwijk, Països Baixos; Museu da Água, Lisboa, Portugal; Hemelzweet. Odapark, Venray, Països Baixos; K. Art Museum, Komagane, Japó; Bassin, Maastricht, Països Baixos; KuuB, un espai multifuncional per a l'art i la cultura al barri dels museus d'Utrecht; Festival d'art Intramurs, València.

Ha exposat en galeries i museus: Museu Vostell Malpartida, Càceres; Espai Lambert, Xàbia; Galeria Laesferazul, València; Galeria Theredoom, Barcelona; Galeria Interart, Heeswijk-Dinther, Països Baixos; Fundació Espais, Girona; Espai C, Santander; MUVIM, València; Espai Quatre, Palma, Mallorca; Galerie J. Straten, Grubbenvorst, Països Baixos; Casa d'Espanya, Utrecht (Països Baixos). Galerie Kunst, Badhoevedorp (Països Baixos). Galerie Telloor, Alkmaar (Països Baixos). Lametro, València; Alzira, Sala Parpalló, València; Segona Biennal de Canàries, Tenerife; Gouvernement aan de Maas, Maastricht, Països Baixos (selecció 1994-2009). Galeria Laesferazul, València; El Centre d'Art La Regenta de Las Palmas de Gran Canària; Fundació Antonio Pérez (Conca); VIII Trobada Biennal ArteLanzarote 2015; Intramurs, Festival per l’art a València, 2015 LAMETRO FGV.[43]

Entrevistes i vídeos[modifica]

Entrevistes[modifica]

Les entrevistes concedides per Monique Bastiaans, íntimament relacionades amb la seua obra, n'expliquen el perquè i l'evolució, des de la idea fins a la intervenció en l'espai públic.

MAKMA Revista de les arts visuals i cultura contemporània. Creixent Monique Bastiaans.

Gran germana. Monique Bastiaans

Camp d'Ordi Intramurs, 2015.[44]

KUUB (2014)[45]

BARBARA BACONI. MONIQUE BAS...

Exercicis per a créixer EspaiIDEO_INTRAMURS_[46]

Exposició ACENTMETRESDUCENTREDUMONDE PERPINYÀ (2010)[47]

Cabanyal[48]

Vídeos[modifica]

En els vídeos se'n mostra el procés creatiu i el resultat, i això permet conéixer i gaudir en qualsevol moment de l'art efímer.

Alguns dels seus vídeos són:

  • LoiLoi.[49]
  • L'arbre de les llengües. L'altre eco. Centre del Carme. València. Juny. 2016.[50]
  • Exercicis per a créixer.[51][52]
  • Tots els camins porten aroma.[53]
  • Les ideals.[54]
  • FIA Chateau De Bougey 2013, France.[55]
  • Veïns verticals.[56]
  • El Carpio Scarpia VII.[57]
  • Observatori 2005.[58]

Obres en col·leccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Artistas holandeses en Valencia / Nederlandse Kunstenaars in Valencia. Universidad de Valencia, 2004. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «Creciendo con Monique Bastiaans - | MAKMA» (en espanyol). [Consulta: 2 novembre 2017].
  3. ↑ «La artista Monique Bastiaans cubre la Plaza de la Mare de Déu con una ofrenda de espigas a la cultura». [Consulta: 12 març 2018].
  4. ↑ «MONIQUE BASTIAANS» (en espanyol). Barbara Bacconi Art Curator. [Consulta: 13 desembre 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 «AVVAC colabora con la UPV - avvac.net» (en castellà). [Consulta: 8 novembre 2017].
  6. ↑ «Artists Members | Artists in Nature International Network» (en anglés). www.artinnature.org. Arxivat de l'original el 6 de novembre de 2016. [Consulta: 8 novembre 2017].
  7. ↑ «Zoeken - NKvB - De Nederlandse Kring van Beeldhouwers» (en neerlandés). www.nkvb.nl. Arxivat de l'original el 2018-03-13. [Consulta: 12 març 2018].
  8. ↑ «Índice de autores». [Consulta: 8 novembre 2017]. Arxivat 2017-10-28 a Wayback Machine.
  9. ↑ «Monique Bastiaans | El Dado del Arte». Monique Bastiaans | El Dado del Arte, 20-02-2010. [Consulta: 8 desembre 2017].
  10. ↑ «Exposición de Monique Bastiaans :: elperiodic.com». [Consulta: 18 febrer 2018].
  11. ↑ Matos Romero, Gregoria «[https://web.archive.org/web/20181103232435/http://eprints.ucm.es/8132/1/T30331.pdf INTERVENCIONES ARTÍSTICAS EN “ESPACIOS NATURALES”: ESPAÑA (1970-2006)]». FACULTAD DE BELLAS ARTES. UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID, 2008. Arxivat de l'original el 2018-11-03 [Consulta: 19 gener 2018].
  12. ↑ «Premios Pont del Mediterrani». Mostra Viva del Mediterrani. [Consulta: 9 setembre 2018].
  13. ↑ 20minutos. «Guadi Galego recoge el Premio a la Promoción de la Realidad Multilingüe de España» (en castellà). www.20minutos.es - Últimas Noticias, 20-02-2020. [Consulta: 1r febrer 2021].
  14. ↑ «Este es el mejor espacio de arte que hay en la Comunidad Valenciana para los artistas» (en espanyol). El Español, 07-12-2021. [Consulta: 29 desembre 2022].
  15. ↑ «Scarpia. Catorce años de creación contemporánea en El Carpio (Córdoba)». [Consulta: 18 desembre 2017]. Arxivat 2021-09-20 a Wayback Machine.
  16. ↑ «Monique Bastiaans». www.geifco.org. [Consulta: 2 novembre 2017].
  17. ↑ «Vadehavsfestival - Søgeresultater - vadehavsfestival». www.waddentide.dk. Arxivat de l'original el 2022-12-28. [Consulta: 28 desembre 2022].
  18. ↑ Mayordomo, Concha «Entrevista a Monique Bastiaans». Blanco, Negro y Magenta La Revista Número 13,, Primavera 2022.
  19. ↑ «Obsequis - Generalitat Valenciana». www.gvaoberta.gva.es. [Consulta: 8 desembre 2017].
  20. ↑ «"Monique Bastiaans" - Bing images». www.bing.com. [Consulta: 8 desembre 2017].
  21. ↑ «Asociación Aragonesa de Críticos de Arte». www.aacadigital.com. [Consulta: 7 febrer 2018].
  22. ↑ Guía de buenas practicas. Proyectos de arte contemporáneo en espacios públicos, naturales y urbanos. (PDF) (en castellà). Càdis: Fundació NMAC, 2002, p. 29. ISBN 84-607-6137-1 [Consulta: 7 novembre 2017]. 
  23. ↑ Mercedes. «Follow / Unfollow. Monique Bastiaans» (en espanyol). fundacionantonioperez.com. Arxivat de l'original el 9 de març de 2019. [Consulta: 23 juliol 2018].
  24. ↑ «La obra de la artista belga Monique Bastiaans se presenta al público conquense en la Fundación Antonio Pérez» (en espanyol). [Consulta: 23 juliol 2018].
  25. ↑ «Monique Bastiaans. Loi Loi - PeepArt Project» (en espanyol). [Consulta: 2 novembre 2017]. Arxivat 2018-07-13 a Wayback Machine.
  26. ↑ «Monique Bastiaans y sus doce arañas gigantescas | Rioja2.com» (en espanyol). [Consulta: 8 desembre 2017].
  27. ↑ «La tierra se hace arte en Santa Lucía» (en espanyol). [Consulta: 2 novembre 2017].
  28. ↑ «monique bastiaans Archivos - PeepArt Project» (en espanyol). PeepArt Project. Arxivat de l'original el 5 de setembre de 2018. [Consulta: 8 desembre 2017].
  29. ↑ SL, EDICIONES PLAZA,. «Las flores de arcilla llenan el 'Árbol de las Lenguas' del Centro del Carmen» (en espanyol). Cultur Plaza. [Consulta: 8 desembre 2017].
  30. ↑ «Intramurs clausura la obra de Bastiaans en Plaza Virgen y su segunda edición». [Consulta: 19 febrer 2018].
  31. ↑ «Exposición colectiva Espacio privado, espacio imaginado | Centro de Arte La Regenta» (en espanyol). www.laregenta.org. [Consulta: 24 gener 2018].
  32. ↑ Boye Llorens, Peters; Soler. MONIQUE BASTIAANS : LAS IDEALES (en espanyol). Consorci de Museus del País Valencià, 2012. ISBN 9788448257651. 
  33. ↑ «“Ha llegado a su destino”» (en espanyol). InfoENPUNTO. Edición digital, 30-11-2011. Arxivat de l'original el 21 de febrer de 2018. [Consulta: 5 novembre 2017].
  34. ↑ Hoy. «Bastiaans dialoga con Vostell. hoy.es» (en espanyol). www.hoy.es. [Consulta: 5 novembre 2017].
  35. ↑ «Museu Vostell Malpartida» (en espanyol). www.geifco.org. [Consulta: 13 desembre 2017].
  36. ↑ MUA. «MUA. Museu de la Universitat d'Alacant». www.mua.ua.es. [Consulta: 18 desembre 2017].
  37. ↑ Bautista Peiró, Juan. Monique Bastiaans REPLAY ¿Puede el presente afectar al pasado? (en espanyol). Tres Fronteras ediciones, 2010. ISBN 9788475645506. 
  38. ↑ Albelda, José; Frígols; Giménez; Smeets; Ulpiano. Plaisir de Fleurir. MONIQUE BASTIAANS. Sala Parpalló. Diputació de València, 2007. ISBN 9788477954927. 
  39. ↑ «Plaisir de Fleurir. MONIQUE BASTIAANS». Rosa Ulpiano. Crítica de Arte, 21-11-2007. [Consulta: 13 desembre 2017].
  40. ↑ «EL ARTE DE LA BIENAL REGRESÓ A YAIZA». Diario Digital de Lanzarote, elchaplon.com., 04-12-2015.
  41. ↑ ABC. «GERMINAL | València | València - Abc.es». ABC. [Consulta: 30 gener 2018].
  42. ↑ «Adeu tristesa 2000.Tela y 270 naranjos muertos .» (en espanyol). Barbara Bacconi Art Curator. [Consulta: 8 desembre 2017].
  43. ↑ «Intramurs». www.intramurs.org. Arxivat de l'original el 2018-01-21. [Consulta: 7 febrer 2018].
  44. ↑ . 
  45. ↑ . 
  46. ↑ «Ejercicios para Crecer_Monique Bastiaans EspacioIDEO_INTRAMURS_Cervezas Alhambra». Vimeo. [Consulta: 2 novembre 2017].
  47. ↑ . 
  48. ↑ «Monique Bastiaans». Vimeo. [Consulta: 2 novembre 2017].
  49. ↑ Monique Bastiaans. «LoiLoi». [Consulta: 17 desembre 2017].
  50. ↑ . 
  51. ↑ Monique Bastiaans. «Ejercicios para crecer», 2015. [Consulta: 8 desembre 2017].
  52. ↑ Monique Bastiaans. «Eercicios para crecer», 2015. [Consulta: 8 desembre 2017].
  53. ↑ Monique Bastiaans. «Todos los caminos llevan Aroma», 2013. [Consulta: 8 desembre 2017].
  54. ↑ Monique Bastiaans. «Las ideales», 2013. [Consulta: 8 desembre 2017].
  55. ↑ Monique Bastiaans. «FIA Chateau De Bougey 2013, France», 2013. [Consulta: 8 desembre 2017].
  56. ↑ Monique Bastiaans. «Vecinos Verticales», 2006. [Consulta: 8 desembre 2017].
  57. ↑ Monique Bastiaans. «El Carpio Scarpia VII», 2008. [Consulta: 8 desembre 2017].
  58. ↑ «Montaje de la obra de Monique Bastiaans en Observatori 2005» (en castellà). La Sala Naranja, 04-11-2005. [Consulta: 15 agost 2023].
  59. ↑ LAMETRO (PDF) (en castellà). FGV, 2011. ISBN 978-84-482-5547-3 [Consulta: 2 novembre 2017]. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monique_Bastiaans&oldid=32990818»