Wang Yangming
  | |
| Nom pòstum | 文成 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 31 octubre 1472 Yuyao City (Xina) (en)  |
| Mort | 9 gener 1529 (56 anys) Ganzhou (Xina) |
| Sepultura | Tomb of Wang Shouren (en) |
| Dades personals | |
| Religió | Confucianisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof, escriptor |
| Moviment | Neoconfucianisme |
| Família | |
| Fills | Wang Zhengyi (en) |
| Pare | Wang Hua (en) |
 | |
Wang Yangming (xinès tradicional: 王陽明, xinès simplificat: 王阳明[1], pinyin: Wáng Yángmíng Zhōukān, en japonès: 'Ō Iōmei,) (Yuyao, 31 d'octubre de 1472 - Nan-an, Kiangsi, 9 de gener de 1529)[2] va ser un erudit neoconfucianista de l'escola dels lletrats,[3] oficial i general de temps de la dinastia Ming. És habitualment considerat, després de Zhu Xi, com el més important pensador neoconfucià, amb interpretacions del confucianisme que negaven el racionalisme dualista de la filosofia ortodoxa de Zhu Xi i afirmaven un idealisme.[3] Era conegut com a Yangming Xiansheng (Mestre Brillant Yangming) en cercles literaris.
Biografia[modifica]
Va néixer com a Wang Shouren (守仁) a Yuya, en la província de Zhejiang. Adult es va canviar el seu nom de Shouren pel de Bo'an (伯安). Yangming és el seu Hào, és a dir, pseudònim. Va ser el líder de l'Escola de la ment neoconfuciana, que sostenia una interpretació de Menci que unificava el coneixement i l'acció. La seva escola rival, l'Escola del Li (principi), assegurava que el fet de guanyar coneixement és una forma de preparació o conreu que, en ser completada, podia guiar l'acció.
Filosofia[modifica]
Durant la seua vida i fins a principi del segle xix es va discutir sobre si la seua filosofia s'havia de considerar confuciana o solament de l'escola budista chan.[4]
Coneixement innat[modifica]
Wang Yangming va desenvolupar la idea del coneixement innat. Assegurava que cada persona coneix des del seu naixement la diferència entre el bé i el mal.[3] Una mena de coneixement així és intuïtiu i no racional. Aquestes idees revolucionàries, en aquell temps, van inspirar més tard a pensadors japonesos prominents com Motoori Norinaga, qui argumentava que per les deïtats del shinto, els japonesos de per si tenien l'habilitat intuïtiva per distingir entre el bé i el mal sense una racionalització complexa. Aquella escola de pensament (Ōyōmei-gaku) també va influenciar en gran manera l'ètica samurai japonesa.
El coneixement com a acció[modifica]
El rebuig de la investigació del coneixement per part de Wang es produeix pel fet que, aleshores, la visió tradicional del pensament xinès declarava que, un cop la persona obtenia coneixement, tenia el deure de posar aquest coneixement en acció.
Això pressuposava dues possibilitats:
- Un pot tenir coneixement sense / abans de l'acció corresponent
- Un pot conèixer com és l'acció apropiada, però, amb tot i això, no actuar
Wang va rebutjar ambdós pressupostos, raó per la qual va poder desenvolupar la seva pròpia filosofia de l'acció. Creia que només mitjançant l'acció simultània podia hom obtenir coneixement i va negar qualsevol altre mitjà per aconseguir-ho. Al seu entendre, era impossible utilitzar el coneixement després d'obtenir-lo, perquè creia que el coneixement i l'acció estaven unificats, que eren un de sol. Qualsevol coneixement que fos obtingut i després posat en acció era considerat una il·lusió o falsedat.
La ment i els objectes[modifica]
Wang Yangming afirmava que els objectes no existeixen per complet a part de la ment, perquè la ment els dona forma. Creia que no és el món el que li dona forma a la ment, sinó que és la ment la que li dona raó al món (anterior en això a Immanuel Kant). En conseqüència, cada ment per si sola és la font de tota raó. Ell entenia la ment com una llum interior, una bondat moral i coneixement del que és bo, innats. Aquest pensament és bastant similar al del grec Sòcrates, qui argumentava que el coneixement és virtut.
Obra que recull el seu pensament[modifica]
- Investigació sobre la Gran Saviesa[3]
Traduccions de les seues obres[modifica]
- Traduccions a l'anglès:
- Frederick Henke (trad.) The Philosophy of Wang Yang-ming. Nova York: Paragon, 1964.[5]
Traducció de l'obra Ch'uan-hsi Lu: conté 36 cartes i dotze assajos curts. Conté errors i poques referències.[1]
- Wing-tsit Xan (trad.) Instructions for practical living and other Neo-Confucian writings. Nova York: Columbia University Press, 1963.[5]
Traducció de l'obra completa Ch'uan-hsi Lu més uns documents legals expedits per Wang Yangming que tracten assumptes polítics i socials.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ching, 1971, p. VII.
- ↑ Ching, 1971, p. XIII.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Wang Yan-Ming». A: Diccionario de las Religiones. 1a edició. Madrid: Alianza; El Prado, 1994, p. 428. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Ching, 1971, p. XV.
- ↑ 5,0 5,1 Ching, 1971, p. VII, XI.
Bibliografia[modifica]
- Ching, Julia. To acquire wisdom : the "way" of Wang Yang-Ming (1472-1529) (Tesi), 1971.
- Cua, Antonio S., The Unity of Knowledge and Action: A Study in Wang Yang-ming's Moral Psychology, University of Hawaii Press, 1982 ISBN 0-8248-0786-3
- Wang Yang Ming a la Internet Encyclopedia of Philosophy (anglès)
| Conceptes |
|  |
|---|---|---|
| Personalitats | ||
| Divinitats | ||
| Corrents i escoles | ||
| Escrits | ||
