La primera arma aèria organitzada d'EPL va ser el "Grup Aèri Nanyuan", format l'estiu de 1949 amb quaranta aparells ex-Nacionalistes, era el responsable de la defensa de l'espai aeri de la nova capital de la Xina, Beijing.
La Unió Soviètica va ajudar a fundar la nova força aèria l'11 de novembre de 1949, poc després d'establerta la República Popular de la Xina, i va començar a proveir amb aeronaus a la mateixa a partir de 1951. La producció de tecnologia va començar dos anys després. Els soviètics també es van involucrar en l'entrenament dels nous pilots. Instructors russos van entrenar a les noves tripulacions en tàctiques de combat soviètiques. Aquests nous pilots van prendre part, fins a cert grau, en la Guerra de Corea, on juntament amb els seus col·legues russos es van enfrontar als avions americans.
En 1956, la Xina, ja fabricava els seus propis avions, però inicialment van ser còpies de models soviètics. El primer va ser el J-2 (còpia local del MiG-15); alguns observadors occidentals es refereixen a la variant millorada MiG-15bis com J-4, però aquesta designació mai va ser usada en la FAEPL. El 1958, l'increment de la cooperació amb els soviètics li va permetre als xinesos començar la producció del J-5 (MiG-17) i del J-6 (MiG-19) sota llicència.
La dècada de 1960 va demostrar ser un període de dificultats per a la FAEPL. Això va ser conseqüència de la Ruptura Sinó-Soviètica i la consegüent retirada de l'ajuda soviètica sense la qual, la indústria aeronàutica xinesa va estar a punt de col·lapsar. L'activitat va declinar marcadament durant 1963, degut en gran part a l'alta prioritat donada al programa de míssils i armes nuclears. La indústria aèria va començar a recuperar-se el 1965, temps en què la Xina va començar a proveir a les forces del Vietnam del Nord amb J-2, J-4, J-5 i alguns J-6 al començament de la Guerra del Vietnam. Els 60 també van ser testimonis del primer disseny xinès, anomenat J-8.
_Harbin_Y-12_IV_departs_Bauerfield_International_Airport_in_Port_Vila.jpg)
Bell 214
Aerospatiale SA-321
