Lèntul Batiat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 110 aC  antiga Roma |
| Mort | valor desconegut valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | lanista (en)  , polític de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Corneli Lèntul i Servili Vàcia |
| Cònjuge | Lívia |
| Fills | Publi Corneli Dolabel·la, fill adoptiu |
| Pares | Gneu Corneli Lèntul III i Gaius Servilius Vatia (en) i valor desconegut |
| Germans | Gneu Corneli Lèntul Clodià i Servilius Vatia (en) |
Gai Corneli Lèntul Batiat (llatí: Gaius Cornelius Lentulus Batiatus)[1] va ser el propietari d'una escola de gladiadors (ludus) a Càpua (prop del Vesuvi) que posseïa a Espàrtac, el líder de la revolta esclava durant la Tercera Guerra Servil (73-71 aC). Dels aproximadament 200 esclaus (la majoria tracis i gals), entre 70 i 78 van escapar al costat d'Espàrtac.[2]
Identitat i origen[modifica]
Segons Shackleton Bailey, erudit britànic en literatura llatina, el nom de Batiat podria ser una forma deformada del cognomen Vatia. En aquest cas, Gneu Corneli Lèntul Vàcia hauria pogut ser un Servili Vàcia adoptat per un membre de la gens Cornèlia, o bé un Corneli Lèntul adoptat per un Servili Vàcia.[3]
Biografia[modifica]
Batiat va ser un dels més famosos lanistes de la seva època, i un dels pocs de què se n'ha conservat la memòria fins als temps moderns. Va viure a Càpua, on es trobava el seu ludus gladiatorius, i immers en el luxe va rebre els ciutadans romans més rics, sobretot patricis, senadors i equites, per als quals va organitzar duels entre gladiadors, considerat generalment entre els més espectaculars i populars, així com el més ben pagat de tot Itàlia.
Una sèrie d'evidències textuals van portar a reconèixer-lo com el gerent de l'escola de gladiadors que, el 73 aC, va ser el bressol de la revolta del gladiador Espàrtac i dels seus companys, destinats a esdevenir l'espurna de la Tercera Guerra Servil.,[4] el més greu de la història Republicana que va tenir lloc en territori itàlic, amenaçant d'implicar directament la mateixa Roma.
En altres suports[modifica]
A la pel·lícula Espàrtac (1960), dirigida per Stanley Kubrick i basada en la novel·la Spartacus de Howard Fast, el paper de Batiat l'interpretà Peter Ustinov, que va guanyar l'Oscar al millor actor secundari l'any següent.
A la pel·lícula del mateix nom Spartacus (2004) el paper de Batiat l'interpretà Ian McNeice. A la sèrie de televisió Spartacus: Blood and Sand (2010), i a la seva precuela, Spartacus: Gods of the Arena (2011), Batiat va ser interpretar pet John Hannah.[5]
Referències[modifica]
- ↑ McGushin, Patrick. Sallust: The Histories (en anglès), 1991, p. 113.
- ↑ McManus, Barbara. «History in Film» (en angles). Arxivat de l'original el 16 novembre 2011. [Consulta: 14 gener 2021].
- ↑ Sumner, G. V. «Two Studies in Roman Nomenclature. D. R. Shackleton Bailey» (en anglès). Classical Philology, 73, 2, abril 1978, pàg. 159–164. DOI: 10.1086/366419 [Consulta: 14 gener 2021].
- ↑ Plutarc, Vida de Cras, 8.
- ↑ «John Hannah on Spartacus: Blood and Sand» (en anglès). Starz. Arxivat de l'original el 17 juliol 2011. [Consulta: 14 gener 2021].