Teoria del sistema-món
La teoria del sistema-món (també coneguda com a anàlisi del sistema-món o la perspectiva del sistema-món),[1] un enfocament multidisciplinari, és una aproximació a escala macro de la història mundial i del canvi social, posa l'accent en el que s'ha vingut a anomenar sistema-món (i no en els estats nació) com a unitat primària (però no exclusiva) de l'anàlisi social.[1][2]
El "sistema-món" es refereix a la divisió del treball a nivell interregional i transnacional, que divideix el món en països centrals, països semiperifèrics i països de la perifèria.[2] És en els països centrals on es concentra una major habilitat, una producció intensiva en capital, i la resta del món es concentra una baixa qualificació, una producció basada en una mà d'obra intensiva i l'extracció de matèries primeres.[3] Això reforça constantment el domini dels països centrals.[3] No obstant això, el sistema té característiques dinàmiques, en part com un resultat de les revolucions en la tecnologia del transport, i així els estats individuals poden perdre la seva posició (de països centrals o semiperifèrics) o guanyar-la (deixant de ser semiperifèrics o perifèrics), amb el temps.[3] Durant durant els últims segles, alguns països han esdevingut potències hegemòniques mundials; com el sistema-món s'ha estès geogràficament i s'ha intensificat econòmicament, aquest estatus ha passat dels Països Baixos al Regne Unit i (més recentment) als Estats Units d'Amèrica.[3]
Història[modifica]
Immanuel Wallerstein ha desenvolupat la versió més coneguda d'anàlisi dels sistema-món, a partir de la dècada de 1970.[4][5] Wallerstein assenyala l'auge de l'economia-món capitalista durant un "llarg" segle XVI (des de 1450 a 1640 aproximadament). L'auge del capitalisme, segons Wallerstein, va ser un resultat previsible (però no inevitable) de la perllongada crisi del feudalisme (des de 1290 a 1450 aproximadament).[6] Europa (l'Occident) va utilitzar els seus avantatges per obtenir així el control sobre la major part de l'economia del món, que presideix el desenvolupament i la difusió de la industrialització i de l'economia capitalista, resultant indirectament un desenvolupament desigual a nivell mundial.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Immanuel Wallerstein, (2004), "World-systems Analysis." In World System History, ed. George Modelski, in Encyclopedia of Life Support Systems (EOLSS), Developed under the Auspices of the UNESCO, Eolss Publishers, Oxford, UK
- ↑ 2,0 2,1 Thomas Barfield, The dictionary of anthropology, Wiley-Blackwell, 1997, ISBN 1-57718-057-7, Google Print, p.498-499
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Frank Lechner, Globalization theories: World-System Theory Arxivat 2013-04-29 a Wayback Machine., 2001
- ↑ Wallerstein, Immanuel (1974). The Modern World-System I: Capitalist Agriculture and the Origins of the European World-Economy in the Sixteenth Century. New York: Academic Press.
- ↑ Paul Halsall Modern History Sourcebook: Summary of Wallerstein on World System Theory Arxivat 2007-10-26 a Wayback Machine., August 1997
- ↑ Wallerstein, Immanuel (1992). “The West, Capitalism, and the Modern World-System,” Review 15 (4), 561-619; also Wallerstein, The Modern World-System I, chapter one; Moore, Jason W. (2003) "The Modern World-System as Environmental History? Arxivat 2014-07-22 a Wayback Machine. Ecology and the rise of Capitalism," Theory & Society 32(3), 307-377 .