Guanartemat de Gáldar
El Guanartemat de Gáldar era un dels guanartemats en què es va dividir l'illa de Tamarant (Gran Canària) després de la mort d'Artemi Semidan a 1405, fins a la conquesta de l'illa. L'antiga direcció única de l'illa, amb seu a Telde, va quedar dividida en dues, quedant al capdavant de Gáldar, el Guanarteme Egonaygache Semidan .
Història[modifica]
El guanartemat ocuparia tot el sector NO de l'illa, i possiblement els seus límits amb el Guanartemat de Telde estarien al Barranc de Guiniguada i el barranc d'Arguineguín, segons Abreu Galindo, o el Barranc de Guiniguada i Barranc de Tirajana.[1]
La seu del poder polític del guanartemat estaria en la Vega de Gáldar, al voltant de l'actual ciutat homònima. També hi havia assentaments poblacionals importants en La Aldea de San Nicolás. Agaete, Veneguera, Mogán i Arguineguín, tant en hàbitats concentrats com dispersos, amb poblats de superfície formats per cases, com coves artificials i naturals. També es troben dins d'aquest territori les necròpolis del Forat, La Guancha, Guayedra, etc. Moltes coves artificials van ser utilitzades com sitge per l'emmagatzematge de la producció agrícola.[2]
Economia[modifica]
La principal activitat econòmica seria l'agrícola, destacant la fèrtil Vega de Gáldar. A les zones muntanyoses es practicaria la ramaderia (cabrum i ovina). A la costa es van explotar els recursos marins. Pel que fa a l'activitat minera, destaca la Muntanya de Horgazales com a centre d'explotació de l'obsidiana, la qual seria distribuïda per tota l'illa.[3]
Guanartemes de Gáldar[modifica]
- Artemi Semidan
- Tenesor Semidan
- Doramas
Referències[modifica]
Notes[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Diccionari Enciclopèdic De Canàries Poble a Poble , La Laguna (1992) ISBN 84-404-9391-6
- Història de Canàries per a joves , Santa Cruz de Tenerife (1995) ISBN 84-7926-188-9