Pi1 de la Grua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicPi1 de la Grua
Tipusfont d'infrarojos, nana groga, estel i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)S[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióGrua Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra161,661 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi694 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta4,3 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,55 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,5 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi6,1858 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−10,338 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)31,106 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 22m 44.2084s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-46° 3' 7.2088''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat7.244 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
IRAS 22194-4612 (IRAS)
CCDM J22227-4557A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CPC 0 19877 (Cape Photographic Catalogue)
GC 31273 (Catàleg General de Boss)
GSC 08439-00392 (GSC)
HD 212087 (Henry Draper Catalogue)
HIC 110478 (Hipparcos Input Catalogue)
HIP 110478 (Catàleg Hipparcos)
HR 8521 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IDS 22166-4627 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRAS 22196-4612 (IRAS)
JP11 3477 (JP11)
PPM 328190 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 4289 (RAFGL)
SAO 231105 (Catàleg SAO)
TYC 8439-392-1 (Catàleg Tycho)
UBV 21720 (UBV)
pi.01 Gru (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J22227-4557A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
UCAC3 89-416212 (Third USNO CCD Astrograph Catalog)
UCAC4 221-187339 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog)
2MASS J22224445-4556524 (2MASS)
AC2000 3976182 (L'AC 2000: el catàleg astrogràfic sobre el sistema definit pel catàleg Hipparcos)
[LFO93] 2219-46 (CO and HCN observations of circumstellar envelopes. A catalogue - mass loss rates and distributions)
π¹ Gru (nomenclatura de Bayer)
Gaia DR3 6518817665843312000 (Gaia DR3)
TIC 382420379 (TESS Input Catalog)
AAVSO 2216-46 (AAVSO)
Gaia DR2 6518817665841827200 (Gaia Data Release 2) Modifica el valor a Wikidata

Pi¹ de la Grua (π¹ Gruis) és un estel variable a la constel·lació de la Grua, de magnitud aparent mitjana +6,14.[4][4] Comparteix la denominació de Bayer «Pi» amb π² Gruis, si bé ambdues estels no estan físicament relacionades. Pi¹ Gruis s'hi troba a 498 anys llum del sistema solar.

Pi¹ Gruis és un estel de tipus S catalogat com S5,7e.[5] És una estrella variable semiregular la lluentor de la qual varia entre magnitud +5,4 i +6,7 en un cicle de 150 dies.[5] Al costat de R Andromedae i R Cygni va ser triada com un dels prototips del tipus espectral S i és un dels estels més lluents d'aquest grup.[6] Pot tenir una grandària tan gran com 694 radis solars, equivalent a 3,2 ua, sent la seva magnitud absoluta bolomètrica -5,75.[7]

D'acord a la seva posició en els diagrames color-color en infraroig, Pi¹ Gruis entra dins de la subclasse C dins dels estels intrínsecament S, que inclou a estels amb un dens embolcall circumestel·lar ric en oxigen. Així mateix, Pi¹ Gruis està classificada com I (emissió de silicat) i SE (emissió de pols de silicat ric en oxigen). Les observacions d'espectroscòpia i interferometria concorden amb l'existència d'un fi embolcall de pols localitzada a una distància de 14 vegades el radi estel·lar. Amb una temperatura de 700 K, estaria formada per partícules compostes per un 70% de silicat i un 30% d'alumini amorf. Pot existir un segon embolcall d'H₂O+SiO a 1.000 K estenent-se des de la fotosfera de l'estel fins a 4,4 radis estel·lars.[7]

Pi¹ Gruis probablement forma un sistema binari amb una nana groga de tipus G0V i magnitud +10,9. Visualment a 2,71 segons d'arc, no s'ha observat variació en la separació durant més d'un segle.[7]

Utilitzant el Very Large Telescope d'ESO, un equip d'astrònoms ha observat, per primera vegada de forma directa, els patrons de granulació en la superfície d'un estel fora del Sistema Solar: l'envellit estel gegant vermell π¹ Gruis. Aquesta nova imatge, obtinguda per l'instrument PIONIER (VLTI), revela les cèl·lules convectives que conformen la superfície d'aquest enorme estel. Cada cèl·lula cobreix més d'un quart del diàmetre de l'estel i té una grandària de prop de 120 milions de quilòmetres.

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Catalogue of two dimentional spectral types for the HD stars, Vol. 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Data de publicació: 1978.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 «Pi1 Gruis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 8 gener 2021].
  5. 5,0 5,1 Pi1 Gruis Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  6. Merrill, P. W. «Stellar spectra of class S». Astrophysical Journal, 56, 1922. pp. 457-482.
  7. 7,0 7,1 7,2 Sacuto, S.; Jorissen, A.; Cruzalèbes, P.; Chesneau, O.; Ohnaka, K.; Quirrenbach, A.; Lopez, B. «The close circumstellar environment of the semi-regular S-type star π1 Gruis». Astronomy and Astrophysics, 482, 2, 2008. pp. 561-574.