Jean Rochefort

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJean Rochefort

Rochefort l'any 2013 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jean Raoul Robert Rochefort Modifica el valor a Wikidata
29 abril 1930 Modifica el valor a Wikidata
20è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 octubre 2017 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
14è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCemetery of Grosrouvre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire national supérieur d'art dramatique
Lycée Corneille
Escola Nacional Superior d'Arts i Tècniques del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, actor de cinema, actor, actor de teatre, narrador d'audiollibres, consultor, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata –  2017 Modifica el valor a Wikidata
Esportesports eqüestres Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAleksandra Moskwa Modifica el valor a Wikidata
ParellaNicole Garcia Modifica el valor a Wikidata
FillsPierre Rochefort
 ( Nicole Garcia)
Julien Rochefort (en) Tradueix
Clémence Rochefort (en) Tradueix
 ( ) Modifica el valor a Wikidata
ParesCélestin Rochefort Modifica el valor a Wikidata  i Fernande Rochefort Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0734000 Allocine: 5642 Rottentomatoes: celebrity/jean_rochefort Allmovie: p60901 TCM: 163556 Metacritic: person/jean-rochefort TV.com: people/jean-rochefort AFI: 80587 TMDB.org: 24421
Musicbrainz: 887bef45-f4cf-45bd-9886-f1743a5dbde3 Discogs: 815285 Find a Grave: 184127232 Modifica el valor a Wikidata

Jean Rochefort (París, 29 d'abril de 1930 - 9 d'octubre de 2017)[1] fou un actor francès.

Com els seus amics Jean-Pierre Marielle i Philippe Negrat, Jean Rochefort es va imposar a poc a poc com una figura del cinema francès des dels anys 1960. Conegut per la seva veu càlida i el seu bigoti, va actuar en prop de cent dotze films[2] (cent cinquanta si es compten els telefilms).

En principi consagrat a segons papers, sobretot al costat de Jean-Paul Belmondo a Cartouche, Les Tribulacions d'un xinès a la Xina oL'Héritier, es va imposar com un actor principal des de 1972 amb el seu paper d'Alexandre Boursault a Les Feux de la Chandeleur , pel·lícula on té per companys Annie Girardot, Claude Jade i Bernard Le Coq.

Rochefort va ser al cap de munt del repartiment de diverses pel·lícules franceses notables, entre les quals Le Grand Blond avec une chaussure noire, L'Horloger de Saint-Paul, Que la fête commence, Un éléphant ça trompe énormément i la seva continuació, Nous irons tous au paradis, Le Crabe-tambour, Le Moustachu, Tandem, El marit de la perruquera (Le mari de la coiffeuse), Ridicule, o Sortir de l'armari (Le Placard). Alternant papers en pel·lícules de gran públic i en pel·lícules d'autor, ha esdevingut una figura emblemàtica del cinema francès.

Jean Rochefort va ser diverses vegades premiat, amb dos Premis César per papers el 1976 i 1978, i un César d'honor, coronant el conjunt de la seva carrera.

Biografia[modifica]

Nascut a París,[3] de Célestin Rochefort i Fernande Guillot, Jean Rochefort creix a Vichy, durant la Segona Guerra Mundial després a Vincennes. Té dinou anys quan entra a l'Escola nacional superior d' arts i tècniques del teatre. Entra després al Conservatori nacional superior d'art dramàtic de París.

Després del seu servei militar el 1953, treballa amb la Companyia Grenier Hussenot com a actor durant set anys. Destaca per a la seva facilitat a interpretar tant el drama com la comèdia.

Comença la seva carrera al teatre als vint-i-tres anys. Queda satisfet per aquesta experiència, ja que ha interpretat autors anglesos com Pinter i ha tingut companys sublims com Delphine Seyrig. Fa la seva última obra als vint-i-vuit anys.[2] En el cinema, coneix l'èxit des de 1961 amb Cartutx, després amb Les Tribulacions d'un de Xinès a la Xina el 1965. Portat per l'èxit, continua amb el rodatge de tres episodis de la sèrie Angélique, Marquése des anges entre 1964 i 1966.

En el cinema, dirigeix dos curtmetratges documentals, Rosine el 1973, que testimonia la seva passió pels cavalls i segueix les proves d'equitació d'una jove altiva a Coëtquidan, i T'es fou Marcel... el 1974, un retrat del comediant Marcel Dalio. Estableix forta amistat amb Philippe Negrat i Jean-Pierre Marielle.

L'any 1973 marca un tombant en la seva carrera. Obté un paper en L'Horloger de Saint-Paul.Jean Rocheport considera que aquesta pel·lícula ha fet l'actor que seria. Explica que el director, Bertrand Tavernier, li ha ensenyat a deixar-se anar devant de la càmera que, abans, l'impressionava.[2]

Jean Rocheport el 1991 a la 16a cerimònia dels César

La seva personalitat el porta a interpretar nombroses comèdies famoses, com els dos díptics del Le Grand Blond avec une chaussure noire (1972-1974) i d'Un éléphant ça trompe énormément (1976-77), així com La Grande Cuisine (1978). Però destaca igualment en papers dramàtics, gràcies als quals guanya dos Premis César. Reconeix també haver rodat molts nyaps per sadollar la seva passió pels cavalls. En diu d'aquestes pel·lícules «pel·lícules civada».[2]

El 2000, és Don Quixot en el projecte de pel·lícula inacabada L'Home que ha matat Don Quixot de Terry Gilliam amb Johnny Depp i Vanessa Paradis. En aquest rodatge, que acaba en catàstrofe, Jean Rocheport pateix una doble hèrnia discal, impedint-li per sempre pujar a cavall. La producció s'atura. El 2006, participa en el clip de Vincent Delerm, Sous les avalanches.

El 2007, actua amb el seu fill Julien Rocheport en un telefilm adaptat d'un conte de Guy de Maupassant, Hautot père et fils. Participa igualment en l'àlbum Mécanique du cœur del grup francès Dionysos.[4] El 2008, presideix la cerimònia dels Césars.

Equitació[modifica]

El seu avi era criador de cavalls. A la trentena, en el transcurs del rodatge de Cartouche el 1962, descobreix una passió pels cavalls i l'equitació. Esdevé criador de cavalls i té Le Haras de Villequoy . Afirma haver portat un centenar de poltres al món.[2]

La seva passió eqüestre el va portar a esdevenir igualment consultor per a France Television, per a qui ha comentat diverses proves eqüestres, com la dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2004, així com la cerimònia d'obertura.

Vida privada[modifica]

El 1960 es va casar amb Alexandra Moscwa, amb qui va tenir tres fills: Marie (1962), Julien (1965) i Guillaume. Tindrà després altres tres fills: Pierre (1981) amb Nicole Garcia, després Louise (1990) i Clémence (1992), amb la seva segona esposa, l'arquitecte Françoise Vidal.

Filmografia[modifica]

Actor[modifica]

Cinema[modifica]

Anys 1950
Anys 1960
Anys 1970
Anys 1980
Anys 1990
Anys 2000
Jean Rochefort a Saint-Malo, febrer 2009
Anys 2010
Jean Rocheport el 2011 a la 36a cerimònia dels César

Televisió[modifica]

Documental[modifica]

Clips[modifica]

  • 2006: Clip Sous les avalanches de Vincent Delerm
  • 2008: Clip L'homme sans trucage de Dionysos

Publicitat[modifica]

  • 2003: Journées du handicap mental (TV)
  • 2008: Primera campanya de publicitat per les assegurances Amaguiz (TV)
  • 2010: Segona campanya de publicitat per les assegurances Amaguiz (TV)

Direcció[modifica]

Veu off i narració[modifica]

Cinema[modifica]

Televisió[modifica]

Teatre[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «L'acteur Jean Rochefort est mort à 87 ans» (en francès). Le Monde. [Consulta: 9 octubre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ciné télé Obs dissabte 16 al divendres 22 març: Jean Rochefort, el magnífic. p.6
  3. Segons el Who's Who, Jean Rochefort hauria nascut a París.
  4. Amb el títol L'homme sans trucages.
  5. Philippe Le Guay tourne Floride, a le lloc cineuropa.org du 16 setembre 2014.
  6. Nominació al Premi Goya al millor actor