Luci Catili Sever

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLuci Catili Sever
Biografia
Naixementsegle I dC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort140 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Governador romà
Prefecte de la ciutat
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarlegat Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDasumia Polla (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsCatilia Severa (en) Tradueix, Domitia Lucilla (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Parevalor desconegut i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Catili» i el cognomen és «Sever».

Luci Catili Sever (nom complet: Luci Catili Sever Julià Claudi Regí; en llatí: Lucius Catilius Severus Iulianus Claudius Reginus) [1] va ser un senador romà del començament del segle ii, cònsol sufecte el 110 i epònim el 120 sota els regnes de Trajà i Hadrià. Fou prefecte de Roma al final del regnat d'aquest darrer i per un temps esperava succeir a Hadrià

Biografia[modifica]

L'emperador Trajà (98 a 117).

Era potser procedent d'Apamea, a Síria[2] o més probablement de Bitínia.[3][4] El seu començament de carrera sembla mostrar que és un homo novus.[5]

Comença la seva carrera senatorial en tant que qüestor a Àsia; a continuació fou probablement tribú de la plebs abans d'esdevenir pretor urbà, probablement el 99 o 100.[6][7]

Fou a continuació, en un ordre o en un altre, praefectura frumenti danai,[6] és a dir encarregat de distribucions de blat, i llegat del proconsul d'Àsia, cap al 101/103.[6][8][2][6] Va continuar amb una curatela de les vies i a continuació esdevingué llegat de la legio XXII Primigenia,[7] cap al 104.[7][6] Ocupa a continuació dues prefectures financeres, a l'ærarium militare durant tres anys, probablement entre 105 i 107,[6] a continuació la de Saturn, cap a 108 a 110.[6][7]

Esdevingué cònsol sufecte l'any 110.[2] Fou membre del col·legi dels Septemviri epulonum[9] i fou sodales Augustales sota Trajà i a continuació sota Hadrià.[10]

Després de les conquestes de Trajà i de l'annexió del regne d'Armènia a la província de Capadòcia el 114, fou nomenat procurador encarregat de l'administració fiscal del nou districte.[11][12] Armènia fou a continuació erigida en província l'any 114/115 i n'esdevingué el primer i únic governador, que va governar en comú amb la província de Capadòcia.[11][5] Rebé condecoracions militars de l'emperador.[5] Fou governador de les dues províncies fins que la situació esdevingué incontrolable l'any 116/117.[13][8][14]

L'emperador Hadrià (117 a 138)

El 117, Hadrià va succeir a Trajà, quan el nou emperador era governador de Síria i cap de l'exèrcit d'Orient. Hadrià va abandonar Antioquia cap a Roma i va confiar el govern de Síria a Catili Sever.[15] Fou probablement un dels que va aprovar la nova política pacifista d'Hadrià i un dels més pròxims a l'emperador.[16] Fou encarregat de reorganitzar la província com a resultat de l'abandó de les conquestes orientals de Trajà.[5] Tracta amb Vologés I d'Armènia i el confirma sobre el restaurat tron d' Armènia.[17] Va restar llegat d'August propretor de la província fins al 119.[13][5]

Fou a continuació cònsol epònim l'any 120, al costat de Titus Aurelius Fulvus Antoninus, el futur emperador Antoní Pius.[18][19] Fou procònsol d'Àfrica cap a 125,.[20][19]

Al final del regnat d'Hadrià, el 137/138,[2] era prefecte de Roma,. Al morir l'hereu Luci Aureli Ver Cèsar (Lucius Aelius Caesar) l'1 de gener del 138, Catili Sever esperava ser adoptat per Hadrià i succeir-lo, però l'emperador va escollir el futur Antoní Pius.[21][22][23][22] Catili Sever va desaprovar llavors públicament aquesta tria i va caure en desgràcia; Hadrià li va retirar la seva prefectura.[22][24][22] Catili Sever esperava esdevenir l'hereu d'Hadrià per preparar el terreny al jove Marc Aureli, el seu protegit, llavors de 16 anys.[25][19] El mateix tenia probablement prop de 70 anys.[19]

Família i relacions[modifica]

Fou un amic i corresponent de Plini el Jove,[26] que el va convidar a un sopar cap a 100/103.[27][28][29]

Marc Aureli adolescent.

Va participar en l'educació del futur Marc Aureli, al costat de Marcus Annius Verus, triple consular, avi patern i a continuació pare adoptiu de Marc Aureli. Sever fou llavors descrit com el « besavi matern », és doncs probablement el sogre de Domitia Lucilla Maior,[30] filla natural de Cnaeus Domitius Curvius Lucanus i adoptiva del seu germà Tullus. Al seu naixement, Marc Aureli porta el nom de Marcus Annius Catilius Severus, heretat del seu « besavi maternal », nom que va modificar en el moment de la seva primera adopció.[21][21]

Així, Catili Sever s'hauria casat amb Curtilia Mancia, la vídua de Lucanus mort en els anys 90, la qual era d'una família senatorial italiana, i filla del consular Titus Curtilius Mancia, sufecte el 55,.[31][32]

En els seus Pensaments per mi mateix, Marc Aureli agraeix a Catili Sever per no haver-li fet freqüentar les escoles públiques i d'haver pogut aprofitar així les lliçons d'excel·lents mestres privats,.[33][34]

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ Alguna vegada apareix com a Luci Catilí Sever (Lucius Catilinus Severus), però en aquest cas mancaria el nom de la gens.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Annette Flobert, Lettres de Pline, Flammarion, 2002, p. 466.
  3. ↑ Françoise Des Boscs-Plateaux, Un parti hispanique à Rome ?, Casa de Velazquez, 2006, p. 241.
  4. ↑ Christophe Badel, Dialogues d'histoire ancienne, 2004, La spécialisation régionale des gouverneurs romains : le cas de l'Orient au Haut-Empire (27 av.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Mireille Corbier, L'aerarium saturni et l'aerarium militare, Administration et prosopographie sénatoriale, Rome, École Française de Rome, 1974, p. 150.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Mireille Corbier, L'aerarium saturni et l'aerarium militare, Administration et prosopographie sénatoriale, Rome, École Française de Rome, 1974, p. 149.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Mireille Corbier, L'aerarium saturni et l'aerarium militare, Administration et prosopographie sénatoriale, Rome, École Française de Rome, 1974, p. 148.
  8. ↑ 8,0 8,1 Christophe Badel, Dialogues d'histoire ancienne, 2004, La spécialisation régionale des gouverneurs romains : le cas de l'Orient au Haut-Empire (27 av.
  9. ↑ CIL X, 8291.
  10. ↑ Hans-Georg Pflaum, Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1967, Les prêtres du culte impérial sous le règne d'Antonin le Pieux, p. 201.
  11. ↑ 11,0 11,1 Maurice Sartre, Le Haut-Empire romain, les provinces de Méditerranée orientale d'Auguste aux Sévères, Seuil, 1997, p. 39.
  12. ↑ John Drinkwater et Timothy Venning, Chronology of the Roman Empire, Londres, Continuum International Publishing Group, 2011, p. 511.
  13. ↑ 13,0 13,1 Hans-Georg Pflaum, Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1967, Les prêtres du culte impérial sous le règne d'Antonin le Pieux, p. 205.
  14. ↑ Michel Amandry, Revue numismatique, 1991, Kraay-Mørkholm Essays.
  15. ↑ Histoire Auguste, Vie d'Hadrien, 5.
  16. ↑ Mireille Corbier, L'aerarium saturni et l'aerarium militare, Administration et prosopographie sénatoriale, Rome, École Française de Rome, 1974, p. 152.
  17. ↑ Albino Garzetti, From Tiberius to the Antonines, Methuen & Co, 1974., p. 370.
  18. ↑ Histoire Auguste, Vie d'Antonin le Pieux, 2.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Mireille Corbier, L'aerarium saturni et l'aerarium militare, Administration et prosopographie sénatoriale, Rome, École Française de Rome, 1974, p. 151.
  20. ↑ Hans-Georg Pflaum, Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1967, Les prêtres du culte impérial sous le règne d'Antonin le Pieux, p. 204.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Histoire Auguste, Vie de Marc-Aurèle, 1.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Histoire Auguste, Vie d'Hadrien, 22.
  23. ↑ Françoise Des Boscs-Plateaux, Un parti hispanique à Rome ?, Casa de Velazquez, 2006, p. 310.
  24. ↑ Histoire Auguste, Vie d'Hadrien, 14.
  25. ↑ Hans-Georg Pflaum, Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1967, Les prêtres du culte impérial sous le règne d'Antonin le Pieux, p. 206.
  26. ↑ Annette Flobert, Lettres de Pline, Flammarion, 2002, p. 62-63, « Lettre I, 22 - À Catilius Severus ».
  27. ↑ Pline le Jeune, Lettres, I, 22.
  28. ↑ Pline le Jeune, Lettres, III, 12.
  29. ↑ Annette Flobert, Lettres de Pline, Flammarion, 2002, p. 131-132, « Lettre III, 12 - À Catilius Severus ».
  30. ↑ Anthony R. Birley, Marcus Aurelius: A Biography, New York, Routledge, 1966, revue en 1987, p. 33.
  31. ↑ Françoise Des Boscs-Plateaux, Un parti hispanique à Rome ?, Madrid, Casa de Velazquez, 2006, p. 153-154.
  32. ↑ Jo-Ann Shelton, The Women of Pliny's Letters, Routledge, 2012, p. 288-292, « Domitia Lucilla ».
  33. ↑ Frank McLynn, Marcus Aurelius: Warrior, Philosopher, Emperor, Londres, Bodley Head, 2009, p. 20.
  34. ↑ Marc Aurèle, Pensées pour moi-même, livre I, 4.

Bibliografia[modifica]

  • PIR ² C 558 / PIR¹ C 453
  • CIL X, 8291 (Antium); ILAfr, 43 (El-Jem); TAM, II, 668 (Cadyanda)
  • Mireille Corbier, L'aerarium saturni et l'aerarium militare, Administration et prosopographie sénatoriale, Rome, École Française de Rome, 1974, lire en ligne[Enllaç no actiu], p. 144-152.
  • Marc-Aurèle, Pensées pour moi-même, éd. Flammarion, coll. GF, 1984, traduit et préfacé par Mario Meunier (ISBN 2-08-070016-2).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luci_Catili_Sever&oldid=33178900»