Història de Botswana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa actual de Botswana. Les seves fronteres s'han mantingut estables des de la seva independència el 1966.

Els batswana, terme usat també per anomenar a tots els ciutadans de Botswana, es refereix al principal grup ètnic del país (els "Tswana" a Sud-àfrica), el qual entrà en l'àrea de Sud-àfrica durant les guerres zulús dels primers anys del segle xix, conegut com a Mfecane. Abans dels contactes amb Europa, els batswana vivien com a pastors i grangers sota domini tribal.

Ja el segle xix, es trencaren les hostilitats entre els batswana i els colons bòer de Transvaal. Després d'apel·lacions d'ajuda dels batswana, els britànics van establir un protectorat al sud del riu Molopo en abril de 1884[1] i el 27 de gener de 1885 els britànics van ampliar-lo al nord del riu[2] fins als 22º de latitud sud ocupant el territori de les tribus bakwena, bangwaketse i bangwato[1] i van enviar una expedició militar (Bechuanaland Expeditionary Force) dirigida pel general Sir Charles Warren,[3] per fer efectiva la protecció britànica sobre Betxuanalàndia i el Kalahari el gener de 1885[4] i aconseguint l'annexió dels Estats Units de Stellaland[5] que bloquejaven l'expansió i el trànsit de mercaderies britànic amb l'Àfrica central i per impedir la possibilitat de l'establiment d'una continuïtat territorial entre l'Àfrica Sud-occidental Alemanya i la República de Transvaal.[6]

Els territoris del protectorat britànic de Betxuanalàndia situats al sud del riu Molopo van formar la colònia, constituïda formalment el 30 de setembre de 1885[2] i que tingué per capital a Mafeking, mentre que els territoris situats al nord del riu van formar el Protectorat de Betxuanalàndia.[4]

El protectorat es va estendre al nord el 30 de juny de 1890 amb la incorporació del territori anomenat Ngamilàndia territori dominat pels caps dels tawana; aquesta ampliació fou reconeguda per l'imperi alemany l'endemà en el Tractat de Helgoland-Zanzíbar que regulava la situació de Zanzíbar i Helgoland i fixava els límits entre l'Àfrica Sud-occidental Alemanya i el protectorat de Betxuanalàndia establint l'anomenada franja de Caprivi.[7] De fet els britànics no es van establir a Ngamilàndia fins al 1894. Segons les estadístiques del 1904 la seva superfície era de 647500 km² i la població d'uns 120.000 habitants. El territori estava previst que passaria sota administració de Rhodèsia o de Sud-àfrica però els caps tswana s'hi van oposar i el protectorat britànic va continuar fins al 1966; els caps tribals continuaren al poder durant el període de domini britànic mentre aquestos només s'ocupaven de la policia i de la vigilància de fronteres.

L'administració de la colònia fou transferida a la colònia del Cap de Bona Esperança el 1895[8] mentre el protectorat quedava sota administració d'un Alt Comissionat britànic a Sud-àfrica pels protectorats de Bechuanalàndia, Basutolàndia i Swazilàndia (l'administració li fou subordinada després del 9 de maig de 1891)

Malgrat la pressió sud-africana, els habitants del protectorat de Betxuanalàndia, Basutolàndia (actual Lesotho), i Swazilàndia demanaren i van rebre el 1907 seguretats britàniques que no serien inclosos en la proposada Unió de Sud-àfrica. Una expansió de l'autoritat central britànica i l'evolució del govern tribal va resultar en l'establiment el 1920 de dos consells d'assessoria representant els africans i europeus. Proclamacions del 1934 regularitzaren els poders i domini tribal. Un consell assessor europeu-africà es va formar el 1951, i la constitució de 1961 va establir un consell legislatiu consultant.

El juny de 1964, el Regne Unit va acceptar les propostes per a un autogovern democràtic a Botswana. La seu de govern fou traslladada des de Mafikeng, a Sud-àfrica, a l'establida Gaborone el 1965. La constitució de 1966 conduí a les primeres eleccions generals i a la independència el setembre de 1966.[9] Seretse Khama, un líder del moviment independentista i el legítim reclamador al govern tradicional dels Bamangwato, fou triat com el primer president, reelegit dues vegades, i va morir en el seu càrrec el 1979. La presidència passà al vicepresident, Ketumile Masire, que fou escollit en el seu propi dret el 1984 i reelegit el 1989 i 1994. Masire es va retirar del càrrec el 1998. La presidència passà al vicepresident, Festus Mogae, que fou triat en el seu propi dret el 1999. Mogae va guanyar un segon període en les eleccions celebrades el 30 d'octubre de 2004.

Botswana és l'únic país d'Àfrica sense cops d'estat i a més un dels més estables.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Arellano-Lopez, Fanny Sonia. The Social Construction of Trade in the Bechuanaland Protectorate (en anglès). ProQuest, 2008, p.103. ISBN 0549981306. [Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,0 2,1 Akweenda, Sacky. International Law and Protection of Namibia's Territorial Integrity: Boundaries and Territorial Claims. Martinus Nijhoff Publishers, 1997, p.130. ISBN 9041104127. 
  3. ↑ Galbraith, John S. Crown and Charter: The Early Years of the British South Africa Company (en anglès). University of California Press, 1974, p.12. ISBN 0520026934. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Parsons, Neil. King Khama, Emperor Joe, and the Great White Queen: Victorian Britain Through African Eyes (en anglès). University of Chicago Press, 1998, p.32. ISBN 0226647447. 
  5. ↑ Miller, Stephen M. Lord Methuen and the British Army: Failure and Redemption in South Africa (en anglès). Routledge, 1999, p.46-48. ISBN 071464904X. 
  6. ↑ Giliomee, Hermann. The Afrikaners: Biography of a People (en anglès). C. Hurst & Co. Publishers, 2003, p.241. ISBN 1850657149. 
  7. ↑ Diener, Alexander C. Borderlines and Borderlands: Political Oddities at the Edge of the Nation-State (en anglès). Rowman & Littlefield, 2010, p. 76. ISBN 0742556352. 
  8. ↑ Brownlie, Ian R.; Burns, Ian. African Boundaries: A Legal and Diplomatic Encyclopaedia (en anglès). C. Hurst & Co. Publishers, 1979, p.1095. ISBN 0903983877. 
  9. ↑ Peaslee, Amos Jenkins; Xydis, Dorothy Peaslee. Constitutions of Nations (en anglès). vol. I, Africa. BRILL, 1974, p. 11. ISBN 9024716810. 

Bibliografia[modifica]

  • Thomas Tlou & Alec Campbell, History of Botswana (Gaborone: Macmillan, 2nd edn. 1997) ISBN 0-333-36531-3

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de Botswana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_de_Botswana&oldid=30327525»