Paganino Paganini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  Brescia (Itàlia) |
| Mort | 1538 (Gregorià) Venècia (Itàlia) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Venècia Salò Toscolano-Maderno |
| Ocupació | tipògraf, editor |
| Activitat | 1483 – 1534 |
| Artistes relacionats | Bernardino Benalio Alessandro Paganini: Paganino Paganini & Alessandro Paganini (en)  Giorgio Arrivabene (en) Bernardino Stagnino |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Cristina della Fontana (en) |
| Fills | Alessandro Paganini |
Paganino Paganini (llatí: Paganinus de Paganinis; c. 1450 – 1538), fou un impressor i editor de la República de Venècia durant el Renaixement. Fou l'editor original de les obres matemàtiques de Luca Pacioli, Summa de arithmetica i De divina proportione, i de la que es considera que podria ser la primera versió impresa de l'Alcorà en àrab.[1]
Biografia[modifica]
Nascut a Brescia (ciutat de la Llombardia, aleshores pertanyent als "Dominis de terra ferma" de la República de Venècia)[2] a mitjans del segle xv, Paganini es traslladà a Venècia de jove. Ja a Venècia va entrar en l'àmbit editorial el 1483, treballant amb els editors Bernardino Benalio i Giorgio Arrivabene.[3][4] El 1487 va imprimir i va publicar la seva primera obra independent, una còpia del Missal Romà (publicat per primer cop el 1474). En els anys següents es va dedicar a la impressió de diverses obres de teologia i jurisprudència, incloent una Bíblia excepcional acompanyada amb il·lustracions i amb comentari de Nicolau de Lira.[5]Fou també l'impressor del Liber Elegantiarum, de Joan Esteve, diccionari en valencià i llatí, el primer de l'àmbit lingüístic del català.[6] Les seves publicacions també inclouen obres significatives de matemàtiques i política.
El 1517 va retornar amb el seu fill Alessandro i la seva muller a Brescia, on va fundar el seu taller d'impremta propi en el monestir d'Isola del Garda; establintse més tard a la població de Toscolano, que avui és part del municipi de Toscolano-Maderno. Aquí va continuar la seva col·laboració amb el seu fill, també impressor i editor, imprimint nombrosos clàssics llatins i italians en format petit.[7] En els seus darrers anys va traslladar-se a la ciutat de Cecina, també actualment part de Toscolano-Maderno, on va morir el 1538.[8]
Obres notables[modifica]
Entre les més notables publicacions de Paganini hi ha tres obres de matemàtiques de Luca Pacioli: la Summa de arithmetica (1494) i el De divina proportione (1509), del propi Pacioli, i la seva traducció italiana dels Elements d'Euclides (1509). També va publicar el De Republica Veneta liber primus de Vergerio el 1526, contribuint a la influència d'aquesta obra en la política veneciana de principis del segle xvi.[9]
Primer Alcorà imprès en àrab[modifica]
És altament probable que Paganini i el seu fill fossin els que, entre 1537 i 1538, publicaren la que seria probablement la primera edició impresa de l'Alcorà en àrab[10][11] Aquesta obra probablement estava destinada a la seva exportació a l'Imperi Otomà, amb el qual Venècia va tenir extensos lligams comercials. Al final, l'empresa no reeixí; la totalitat de les impressions de l'obra s'hauria perdut, segons informacions de diversos contemporanis, tot i que les explicacions sobre les causes de la desaparició varien àmpliament. Tanmateix, una còpia d'aquest Alcorà imprès va ser trobada el 1987 en un monestir d'Isola di San Michele (Venècia).[12][11]
Referències[modifica]
- ↑ Nuovo, Angela. «PAGANINI, Paganino». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italian). 80. Treccani, 2014 [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ Polanco - 1995, pàg. 98.
- ↑ Duggan, Mary Kay. [Paganino Paganini, p. 284, a Google Books Italian Music Incunabula: Printers and Type]. University of California Press, 1992, p. 284. ISBN 0-520-05785-6.
- ↑ Polanco - 1995, pàg. 99.
- ↑ «Venetian Bible of 1495». Southern Methodist University. [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ MOLL, Francesc de Borja, El "Liber Elegantiarum". Lección profesada el día 9 de abril de 1959 en la Cátedra Milá y Fontanals., Universidad de Barcelona, Barcelona 1960.
- ↑ «[1527/33, [Toscolano]: PAGANINO AND ALESSANDRO PAGANINI]». Arxivat de l'original el 15 de març 2015. [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ Polanco - 1995, pàg. 102.
- ↑ Martin, John Jeffries. [Paganino Paganini, p. 33, a Google Books Venice's Hidden Enemies: Italian Heretics in a Renaissance City]. University of California Press, 1993, p. 33. ISBN 0-520-07743-1.
- ↑ Nuovo, Angela. [Paganino Paganini, p. 79, a Google Books The Book Trade in the Italian Renaissance], 2013, p. 79. ISBN 978-90-04-24547-1.
- ↑ 11,0 11,1 Polanco - 1995, pàg. 103.
- ↑ Norman, Jeremy. «First Printed Edition of the Qur'an in Arabic, of Which One Copy Survived», 26-05-2014. [Consulta: 27 gener 2015].
Bibliografia[modifica]
- Polanco Roig, Lluís Bernat. «1.2.4.2. L'impressor Paganinus de Paganinis». A: El "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve. Edició crítica i estudi.. Vol. I. Val¡encia: Roderic - Repositori de contingut lliure. Universitat de València, 1995, pàgs. 98-103 [Consulta: 23 gener 2018]. «(tesi doctoral)»