Ximeno Garcés de Pamplona
| Nom original | (eu) Semeno Gartzeitz  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 882 ↔ 890 |
| Mort | 29 maig 931 |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Família | |
| Dinastia | Ximena |
| Cònjuge | Sança Asnar de Pamplona |
| Fills | García Jiménez, Dadildis Jiménez, Sancho Jiménez, Nunilona Ximena |
| Pares | Garcia II de Pamplona i Dadilda de Pallars |
| Germans | Sanç Garcés I de Pamplona, Ènnec Garcés i Sança Garcés |
Ximeno II de Navarra (? - 29 de maig de 931) fou infant de Navarra i regent del regne de Navarra (925-931) durant la minoria de Garcia Sanxes I.
Biografia[modifica]
Fill de Garcia II de Pamplona i Dadilda de Pallars, fou un dels membres de la dinastia Ximena.[nota 1] A la mort del seu germà Sanç I de Navarra fou nomenat hereu el fill d'aquest, l'infant Garcia Sanxes que era menor d'edat.[2][3]. Ximeno II va iniciar una regència que es convertí realment en un regnat fins a la seva mort el 29 de maig de 931.
A la seva mort la reina Toda de Navarra va assegur el tron per a Garcia II Sanxes I davant les intencions de Íñigo Garcés, germanastre de Sanxo Garcés I i Ximeno Garcés.[4]
Va passar la major part de la seva vida a les terres patrimonials de Lumbier-Sangüesa.[5]
Matrimoni i descendència[modifica]
Es casà amb Sança Asnárez, germana de la reina vídua Toda de Navarra, amb la qual va tenir:
- Garcia Ximenes de Pamplona
- Sanç Ximenes de Pamplona
- Dadildis Ximenes de Pamplona, casada amb Musa ibn Asnar
Problament tingueren també
- Nunilo Ximena, casada vers el 911 amb Fruela II d'Astúries
| Precedit per: Sanç I |
Rei de Navarra 925-931 |
Succeït per: Garcia II Sanxes I |
Notes[modifica]
- ↑ Segons el Còdex de Roda: «Garsea Scemenonis (...) accepit uxor Onneca Rebelle de Sancossa et genut Enneco Garseais et domna Sanzia. Postea accepit uxor domna Dadildi de Paliares (...) et genuit Sanzio Garseanis et Scemeno Garseanis».[1]
Referències[modifica]
- ↑ Lacarra de Miguel, 1945, p. 209 i 234.
- ↑ Usunáriz Garayoa 2006, p. 31 ; Martínez Díez 2005, tomo I, p. 315; Riu Riu 1999, pp. 216-217; Ubieto Arteta 1950, p. 10.
- ↑ Martín Duque, 2003, p. 237, n. 60.
- ↑ Suárez Fernández & Álvarez Palenzuela 1988 ; Martínez Díez 2005, tomo I, p. 315; Riu Riu 1999, p. 212.
- ↑ Lacarra de Miguel, 1945, p. 210.
Bibliografia[modifica]
- Lacarra de Miguel, José María. Textos navarros del Códice de Roda. Vol.1, 1945, p. 193-284 (Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón). OCLC 694519776 [Consulta: 26 juliol 2016]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Martín Duque, Ángel J. La realeza navarra de cuño hispano-godo y su ulterior metamorphosis. Vol.15, 2003, p. 225-241 (Annexes des Cahiers de linguistique et de civilisation hispaniques-médiévales).
- Martínez Díez, Gonzalo. El Condado de Castilla (711-1038): la historia frente a la leyenda. 2 tomos, 2005. ISBN 84-9718-275-8.
- Riu Riu, Manuel. Historia de España. Espasa-Calpe, 1999. ISBN 9788423989133.
- Suárez Fernández, Luis; Álvarez Palenzuela, Vicente Ángel. Historia General de España y América: El Fallido Intento de un Estado Hispánico Musulmán: (711-1085). Vol.3. Rialp, 1988. ISBN 9788432120985.
- Ubieto Arteta, Antonio. Monarcas navarros olvidados: Los Reyes de Viguera, 1950 (Hispania. Revista Española de Historia).
- Usunáriz Garayoa, Jesús María. Historia breve de Navarra. Silex Ediciones, 2006. ISBN 9788477371472.