Ding Liren

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDing Liren

Modifica el valor a Wikidata
Nom original丁立人
Ding Liren
Biografia
Naixement24 octubre 1992 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Wenzhou (República Popular de la Xina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatXina
FormacióUniversitat de Pequín
institut de Wenzhou
Facultat de Dret de la Universitat de Pequín
escola primària Zhouyuan de Wenzhou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (2009)[1]
3 cops campió de la Xina
Punts Elo (màx.)2.816 (novembre 2018)
Identificador FIDE8603677 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2023Campionat del món d'escacs de 2023
juliol 2022Torneig de Candidats de 2022
2018Olimpíada d'escacs de 2018
2018Torneig de Candidats 2018
2016Olimpíada d'escacs de 2016
2014Olimpíada d'escacs de 2014
2012Olimpíada d'escacs de 2012 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (2009)[1]
3 cops campió de la Xina
Premis
IMDB: nm14807008 Modifica el valor a Wikidata

Ding Liren (en xinès: 丁立人; nascut el 24 d'octubre de 1992) és un jugador d'escacs xinès, que té el títol de Gran Mestre des de 2009.[2] L'abril de 2023 va esdevenir Campió del món, el primer xinès de la història en fer-ho, i el tercer asiàtic.[3]

A la llista d'Elo de la FIDE de l'abril de 2023, hi tenia un Elo de 2788 punts, cosa que en feia el jugador número 1 (en actiu) de la Xina, i el número 3 del rànquing mundial.[4] El seu màxim Elo va ser de 2816 punts, a la llista del novembre de 2018 (posició 3 al rànquing mundial).[5]

Resultats destacats en competició[modifica]

2002-2008[modifica]

Ding Liren ha empatat dos cops al primer lloc en campionats del món per edats, tot i que en les dues ocasions obtingué el segon lloc a la classificació final, per pitjor desempat: el novembre de 2002 empatà al primer lloc al campionat del món Sub-10 a Heraklio, amb 9½/11 punts, amb Eltaj Safarli, i fou segon al desempat;[6] dos anys després, el novembre de 2004 empatà al primer lloc amb Zhao Nan amb 9½/11 punts al campionat del món Sub-12 a Heraklio, i fou segon per desempat.[7] L'abril de 2007 va participar en el torneig Zonal 3,5 (Xina) a Dezhou, on va tenir una bona puntuació de 6½/9. El juliol del mateix any, va participar en el Grup B del Campionat de la Xina, i hi puntuà 7/10. A l'edició següent, el maig de 2008 disputà el campionat absolut de la Xina, a Beijing, i puntuà 5½/11 acabant 6è.

2009[modifica]

L'abril de 2009 participà en el torneig Zonal 3,5 (Xina) a Beijing, i hi feu una puntuació de 5/11. Poc després, el maig de 2009 va participar en el 8è Campionat Obert Individual de l'Àsia, a la Subic Bay Freeport Zone, i hi va puntuar 6/11 fet que va significar la seva primera norma de Gran Mestre. A continuació, el juny de 2009, a 16 anys, fou el guanyador més jove de la història del Campionat d'escacs de la Xina, a l'edició celebrada a Xinghua, on puntuà 8½/11 i hi va fer una performance de 2800+ i hi va fer la segona norma de Gran Mestre.[8][9][10][11][12] El campionat es va decidir, entre altres coses, gràcies a la regla de «tolerància zero» promoguda per la FIDE, consistent en fer perdre la partida al jugador que no arribi a temps a l'hora de començar.[13][14] L'octubre de 2009 va esdevenir el 30è Gran Mestre xinès.[15]

2010[modifica]

El 2010 empatà als llocs 3r–6è amb Anton Filippov, Zhou Jianchao i Merab Gagunaixvili al primer Memorial Florencio Campomanes a Manila[16]

2011[modifica]

L'abril de 2011 va guanyar el campionat de la Xina per segon cop, a Xinghua amb 9/11 punts[17] i repetí el resultat l'any següent, a 19 anys, amb 8/11 punts.[18][19] Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[20][21] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una mala actuació; fou eliminat en primera ronda per Wesley So (1½-2½).

2012[modifica]

L'octubre de 2012 empatà al segon lloc amb Le Quang Liem a la SPICE Cup a Saint Louis, amb 5½/10 punts (el campió fou Maxime Vachier-Lagrave)[22]

2013[modifica]

Entre abril i maig de 2013 participà en el fort Memorial Alekhine, i hi acabà en novè lloc, amb +1−3=5.[23]

2015[modifica]

El gener del 2015 fou segon al 77è Torneig Tata Steel amb 8½ de 13, els mateixos que Maxime Vachier-Lagrave, Anish Giri i Wesley So, i a mig punt del vencedor i campió del món Magnus Carlsen.[24]

2017[modifica]

Del 9 al 14 de novembre de 2017, es va enfrontar a Magnus Carlsen al Champions Showdown 2017, un matx a 10 partides semiràpides i 20 de ràpides, hostatjat pel Saint Louis Chess Club.[25] Carlsen va guanyar, amb un marcador de 22–8 (+16–2=12).[26]

2018[modifica]

El 2018 Liren va jugar la cinquena edició del Shamkir Chess, celebrada entre el 18 i el 28 d'abril, i hi fou segon, rere Magnus Carlsen, amb una puntuació de 5,5/9.[27]

2019[modifica]

El gener de 2019 fou quart a la 81a edició del torneig Tata Steel, un punt i mig per sota del campió, Magnus Carlsen.[28]

El març de 2019, fou membre de l'equip xinès que va quedar tercer al Campionat del món per equips a Astana.[29]

2023[modifica]

L'abril de 2023 participa al Campionat del Món d'escacs contra Ian Nepómniasxi a Astanà,[30] imposant-se en la final i esdevenint el primer campió del món xinès de la història.[3]

Partides notables[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ «Fitxa de la sol·licitud de títol de GM de Ding Liren» (en anglès). FIDE. [Consulta: 29 novembre 2014].
  2. ↑ «Nota biogràfica de Ding Liren» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 29 novembre 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 García, Leontxo. «Ding, el primer jugador chino campeón del mundo de ajedrez, tras jugar como un kamikaze en el momento de mayor tensión». El País, 30-04-2023. [Consulta: 30 abril 2023].
  4. ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Xina"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 8 abril 2023].
  5. ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Ding Liren «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2014-12-05. [Consulta: 1r juny 2016].
  6. ↑ «Classificacions del Campionat del món d'escacs de la joventut de 2002» (en anglès). chess.gr. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 28 novembre 2014].
  7. ↑ «Resum de resultats del Campionat del món d'escacs de la joventut de 2004» (en anglès). greekchess.com. [Consulta: 28 novembre 2014].
  8. ↑ «Chinese Championship – a pictorial review» (en anglès). chessbase.com, 14-06-2009. [Consulta: 28 novembre 2014].
  9. ↑ «16-year-old Ding Liren Wins Chinese Ch» (en anglès). chessninja.com, 06-06-2009. [Consulta: 29 novembre 2014].
  10. ↑ «Ding Liren wins the Chinese Chess Championship» (en anglès). Chessdom, 08-06-2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 29 novembre 2014].
  11. ↑ Monokroussos, Dennis. «Chinese Championship – a closer look at Ding Liren» (en anglès). ChessBase, 06-09-2009. [Consulta: 29 novembre 2014].
  12. ↑ «Ding Liren champion de Chine!» (en francès). Europe Echecs, 2009. [Consulta: 29 novembre 2014].
  13. ↑ «Feedback and facts on FIDE's 'zero tolerance' rule» (en anglès). Chessbase, 06-11-2009. [Consulta: 19 novembre 2014].
  14. ↑ «Chinese Championship – decision by default» (en anglès). Chessbase.com, 06-09-2009. [Consulta: 29 novembre 2014].
  15. ↑ «Títols aprovats al 80è congrés de la FIDE». FIDE. [Consulta: 29 novembre 2014].
  16. ↑ Error en arxiuurl o arxiudata.«1st Florencio Campomanes Memorial». Chessdom. [Consulta: 23 novembre 2014].
  17. ↑ «Campionat de la Xina de 2011: Classificació i partides». chessgames.com. [Consulta: 28 novembre 2014].
  18. ↑ «Campionat de la Xina de 2012: Classificació i partides». [Consulta: 28 novembre 2014].
  19. ↑ «2011 Chinese Championship Ding Liren and Zhang Xiaowen win!». ChessBase.com, 11-04-2011. [Consulta: 11 abril 2011]. (anglès)
  20. ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 29 de novembre de 2014 (anglès)
  21. ↑ «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 29 novembre 2014].
  22. ↑ «Vachier-Lagrave tops SPICE Cup» (en anglès). Bloc de Susan Polgar, 22-10-2014. [Consulta: 29 novembre 2014].
  23. ↑ «Aronian and Gelfand win Alekhine Memorial 2013» (en anglès). ChessBase News, 01-05-2013. [Consulta: 29 novembre 2014].
  24. ↑ «Carlsen wins Wijk masters». Chessbase.com. [Consulta: 25 gener 2015]. (anglès)
  25. ↑ «2017 Champions Showdown – Day 6». [Consulta: 14 desembre 2017].
  26. ↑ «Carlsen vs. Ding Liren – Champions Showdown 2017». [Consulta: 14 desembre 2017].
  27. ↑ Doggers, Peter. «Carlsen Wins Shamkir Chess After Quick Draw With Ding» (en anglès). Chess.com, 28-04-2018.
  28. ↑ Wittmann, Nadja «Magnus Carlsen gana el Torneo Tata Steel Chess 2019». Chessbase, 27-01-2019 [Consulta: 28 febrer 2021].
  29. ↑ Crowther, Mark. «FIDE World Team Championship 2019» (en anglès). The Week In Chess, 14-03-2019. [Consulta: 2 maig 2021].
  30. ↑ «Noticias de ajedrez y Cobertura de eventos» (en castellà). [Consulta: 4 abril 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ding Liren


Títols
Precedit per:
Ni Hua 		Campió de la Xina
2009 		Succeït per:
Wang Hao
Precedit per:
Wang Hao 		Campió de la Xina
2011-2012 		Succeït per:
Wang Yue
Precedit per:
Magnus Carlsen 		Campió del món d'escacs
2023- 		Succeït per:
Regnant
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ding_Liren&oldid=31634589»