Jesús María de Leizaola Sánchez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJesús María de Leizaola Sánchez

Jesús María de Leizaola el 27 de febrer de 1980 (1980) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Jesús María de Leizaola Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 setembre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 1989 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Polloe Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Basc
31 març 1980 – 19 setembre 1980 – José Antonio Rubalkaba →

Circumscripció electoral: Biscaia
2n Lehendakari
22 març 1960 – 9 abril 1980
← José Antonio Aguirre i Lecube – Carlos Garaikoetxea Urriza →
1r Vicelehendakari del govern basc
9 octubre 1936 – 22 març 1960 – Francisco Javier Landáburu Fernández de Betoño →
Diputat a les Corts republicanes

7 desembre 1933 – 27 juny 1934

Circumscripció electoral: Guipúscoa
Diputat a les Corts republicanes
12 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Guipúscoa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Valladolid - dret (–1915) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític (–1980), advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista Basc Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMaría del Coro Loidi Zulaika.
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Jesús María de Leizaola Sánchez (Sant Sebastià, 7 de setembre de 1896- 16 de març de 1989) va ser un polític basc, lehendakari del govern basc en l'exili entre 1960 i 1979.

Biografia[modifica]

Va iniciar la seva carrera política com a diputat del Partit Nacionalista Basc en el parlament espanyol dins del Bloc Catòlic-Foralista que defensava l'Estatut d'Estella a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933.[1]

Al debat de totalitat del projecte de Constitució espanyola de 1931 va ser el portaveu de la Minoria basco-navarresa. En la seva intervenció va dir que "per primera vegada en la història constitucional es pot dir que en unes Corts es troba present la integritat de la representació política del poble basc; dividit, això sí, en un grup majoritari que componem nosaltres, i en una minoria que es troba distribuïda per aquests bancs". I a continuació va destacar que el projecte de Constitució admetia[2]

« el donar sortida a l'aspiració basca fonamental que consisteix des de fa noranta-dos anys, a veure restaurada, com a cos polític propi, aquella personalitat políticament existent, d'una manera efectiva, amb poders efectius, fins a 1839 »

Però després es va mostrar molt crític amb el projecte de Constitució, especialment amb la proclamació de l'aconfesionalitat de l'Estat perquè "al poble basc segueix dempeus la voluntat de romandre fidel a la seva secular fisonomia espiritual, i que no demana sinó que es reconegui la seva personalitat per portar endavant la plena expansió de la seva cultura". Seguidament va assenyalar que "aquest text constitucional retalla, entre altres coses, la llibertat d'ensenyament, la llibertat d'associació i el dret dels pares de família a dirigir l'educació dels seus fills". En aquesta mateixa línia es va manifestar en contra del divorci perquè "el matrimoni és una institució de sacrifici... una creu inevitable, és un sacrifici que santifica". Finalment va fer un al·legat en defensa de la religió i l'Església catòlica, la família i la propietat, amenaçades, al seu judici, pel projecte constitucional:[2]

« Heu posat aquí molt bé la mina per atacar a la religió i la metxa encesa i preparada per a això; heu preparat també un barrino que farà saltar la família; us heu recordat igualment, de posar en mans de l'Estat la piqueta i l'obligació de fer-la servir, encara que la tasca sigui lenta i fatigosa, per acabar amb la propietat privada, però no es veu que feu res per alçar o edificar »

Durant de la guerra civil va ser membre del govern d'Euzkadi del lehendakari José Antonio Aguirre com a conseller de Justícia i Cultura.

Va ser nomenat Lehendakari el 1960, després de la defunció d'Aguirre. El Lehendakari Leizaola va desenvolupar la seva tasca a l'exili i va fixar la seva residència a París, des d'on es va dedicar a denunciar la dictadura. El 1979, després de 43 anys d'exili va poder retornar a Euskadi, que, en aquest moment, iniciava la recuperació de la democràcia i l'autogovern. La seva labor política la va compaginar amb inquietuds literàries i intel·lectuals. Va ser autor de literatura basca i d'estudis de poesia.

Obres[modifica]

  • Literatura Vasca (1923);
  • Contribución vasca a la ciencia y al derecho, (1935);
  • La frontera vasca contra los moros (1937), Contribución de los vascos a la formación y a la ciencia del Derecho, (1937);
  • Economía vasca, (1937);
  • Euzkadik Iberia lurraldeko erriak alkartu , (1945);
  • Estudios sobre la poesía vasca, (1951);
  • La poesía vasca en las Bellas Artes, (1951);
  • La Crónica en la poesía popular vasca, (1961);
  • Líneas generales de la formación de la economía vasca en la historia hasta hoy, (1962);
  • 1808-1814 en la poesía popular vasca y otros estudios, (1965);
  • Acontecimientos del s. XX en poetas euskéricos, (1974);
  • Crónicas y romances en la poesía euskérica, (1981);
  • La marina civil vasca en los siglos XIII, XIV y XV , (1984).

Referències[modifica]

  1. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  2. ↑ 2,0 2,1 Juliá, Santos. La Constitución de 1931. Madrid: Iustel, 2009, p. 290-300. ISBN 978-84-9890-083-5. 

Enllaços externs[modifica]

Iñigo UrkulluPatxi LópezJuan José Ibarretxe MarkuartuJosé Antonio Ardanza GarroCarlos Garaikoetxea UrrizaJesús María de Leizaola SánchezJosé Antonio Aguirre i Lecube
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jesús_María_de_Leizaola_Sánchez&oldid=32051830»