Isaiah Berlin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIsaiah Berlin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1909 Modifica el valor a Wikidata
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1997 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Acland Hospital (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Wolvercote Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCorpus Christi College, Oxford
St. Paul's School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Oxford Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, diplomàtic, professor d'universitat, historiador, historiador intel·lectual Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereLiberalisme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGeoffrey Midgley Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMichael Sandel Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius

IMDB: nm2114984 Goodreads author: 45752 Find a Grave: 12319292 Modifica el valor a Wikidata
Placa commemorativa a la casa natal d'Isaiah Berlin

Sir Isaiah Berlin OM (Riga, 6 de juny del 1909 - Oxford, 5 de novembre del 1997), politòleg i historiador de les idees; és considerat com un dels principals pensadors liberals del segle xx.

Biografia[modifica]

Nascut a Riga, Letònia, fill d'un comerciant de fusta emigrat a Anglaterra. Va ser el primer jueu a ser triat per rebre una beca a l'All Souls College d'Oxford. Entre 1957 i 1967, va ser Chichele professor de teoria social i política a la Universitat d'Oxford. El 1967, va ajudar a fundar el Wolfson College d'Oxford i se'n va convertir en el primer president. Va rebre el títol de Knight Bachelor el 1957 i l'Ordre de Mèrit el 1971. Va ser president de l'Acadèmia Britànica entre el 1974 i el 1978. Va rebre també el Premi Jerusalem el 1979 pels seus escrits sobre la llibertat individual.

Obra[modifica]

L'obra de Berlin va ser vasta, però dispersa, ja que en la seva majoria consisteix en articles i recensions en revistes especialitzades. Està bàsicament dedicada a estudiar i reivindicar dues tradicions de les quals destaca el pluralisme: la liberal i l'expressivista.[1]

Solament dues de les ara nombroses recopilacions dels seus treballs van ser editades directament per ell: Four Essays on Liberty (1969) i Vico and Herder (1976). El seu article més famós, la conferència inaugural com a Chichele professor del 1958, titulada Two concepts of liberty, ha estat d'enorme influència tant en la teoria política contemporània com en la teoria liberal. En aquest article, presenta la ja famosa distinció entre llibertat positiva i llibertat negativa.

L'eriçó i la guineu, i altres assaigs literaris, (trad. Dolors Udina), Barcelona, Proa, 2000.

Premis i reconeixements[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Vegeu "Isaiah Berlin: pluralisme i expressivisme"[Enllaç no actiu] de G. Mayos Arxivat 2010-05-23 a Wayback Machine. a Caràcters, núm. 51, abril 2010, p. 19.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isaiah Berlin