Josep Escrig i Martínez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Escrig y Martínez  1791 Llíria |
| Mort | 1867 (75/76 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, lexicògraf |
Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - 1867) fou un advocat i lexicògraf valencià. Estudià filosofia i dret a la Universitat de València, va treballar com a assessor jurúdic per al duc d'Alba i per al duc de Llíria. Per la seva militància liberal fou tancat el 1829 durant 26 mesos, i quan el 1836 els carlins ocuparen Llíria hagué d'aixoplugar-se a València, on el 1840 va començar la redacció del Diccionario valenciano-castellano, publicat a València (a la impremta de J. Ferrer d'Orga) el 1851, dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia, y dado á luz bajo la protección de la misma, primer intent de recollir el lèxic valencià. Constantí Llombart i Ramon Andrés i Cabrelles prepararen una tercera edició el 1887, notablement corregida i augmentada, amb una ortografia catalana.
Va promoure un concurs per a cercar el millor mètode de «difundir el idioma castellano en las classes del pueblo del Reino de Valencia, que no tienen dicho idioma por nativo».[1]
Referències[modifica]
{{referèncie[2]s}}
Enllaços externs[modifica]
- Josep Escrig i el Diccionari
- «Josep Escrig i Martínez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Referències[modifica]
- ↑ Pellicer, Joan Enric «L'ensenyament de la llengua valenciana abans de la guerra civil --Tesi doctoral--». Departament de didàctica [Universitat de València], 2003, p. 808.
- ↑ Guardiola Savall, M. Isabel «El 'Diccionario valenciano-castellano' (1851) de Josep Escrig i la proposta de recuperació del model ortogràfic tradicional». Revista de filología románica, 33(1), 2016, pàg. 85-103. DOI: http://dx.doi.org/10.5209/RFRM.55234 [Consulta: 1r febrer 2024].