Autores catalanes de ciència-ficció

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La ciència-ficció catalana ha sigut magistralment cartografiada per A. Munné-Jordà a les seves antologies, destaquem la primera publicada, Narracions de ciència-ficció (1985)[1]; a la bibliografia les ressenyem totes amb detall.

Introducció[modifica]

En aquesta obra es fa una aproximació molt acurada al context històric català dins de l'àmbit internacional així com la gran patacada que suposarà la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la posterior Dictadura (1939-1975) envers l'exili de molts dels escriptors i escriptores progressistes, la seva reclusió o directament la seva desaparició.

Aquest context històric va esdevenir una situació doblement colpidora per a les dones escriptores que havien viscut els avanços de la Segona República (1931-1939) en un context polític fructífer per al drets civils de les dones gràcies a la lluita anarquista, sindicalista, socialista, catalanista, feminista, comunista on les dones havien reivindicat activament el seu lloc principal a la societat catalana al costat dels homes.

Cronologia[modifica]

Aquí fem un recull de les novel·les, relats breus i alguna obra teatral d'escriptores catalanes que es poden enquadrar en el gènere de ciència-ficció especulativa i, en alguna ocasió podem arribar a parlar, de ciència-ficció feminista.

Ciència-ficció primitiva (1877-1939)[modifica]

A mitjan segle xix la iniciativa privada aconseguí d'arrencar una modesta i tardana revolució industrial als Països Catalans, i l'expressió catalana del Romanticisme, l'anomenada Renaixença, començà a donar el seus fruits intel·lectuals. El 1912, a punt de promulgar-se les normes ortogràfiques de la llengua catalana, que significarien la represa de l'idioma, es publica Homes artificials de Frederic Pujulà i Vallès, considerada la primera novel·la catalana de ciència-ficció; el 1927, es l'any en què fou llançat el nom de ciència-ficció.[2]

Al temps de la República, es publiquen novel·les i textos de progressos científics fins a la darreria dels anys trenta, l'època en què al món es consolidava aquest corrent literari i començaven a publicar els autors que han estat considerats els clàssics d'arreu.

Obres destacades Autora Ciutat Neix Mor Temes Bibliografia
Els Habitants del pis 200 (1936)[3] Elvira Augusta Lewi Barcelona 1909 1970 Distopia

☁︎

CAT[Enllaç no actiu]

Ciència-ficció sota la Dictadura (1939-1975)[modifica]

El trencament que va ser la guerra de 1936-1939, i la sagnant repressió de la postguerra, va escapar qualsevol possible continuïtat literària i durant anys va impedir els contactes amb el món exterior. El 1957, any de llançament del primer Sputnik, Antoni Ribera, Joan Perucho i Pere Calders prenen tornen de nou a la ciència-ficció, la fantasia científica i les narracions breus, respectivament.[2]

Obres destacades Autora Ciutat Neix Mor Temes Bibliografia:

Reedicions

La ciutat dels joves (1971)[4] Aurora Bertrana i Salazar Girona 1892 1974 ★ Utopia CAT[5]
Relat breu: "Àngela i els vuit mil policies" (1974)[6] Maria Aurèlia Capmany i Farnés Barcelona 1918 1991 Pacifisme i Feminisme-Postcolonial ♀︎[7] CAT[8]
La finestra de gel (1974)[9] Anna Murià i Romaní Barcelona 1904 2002 Bio-tech § Criogènia CAT
Memòries d'un futur bàrbar (1975)[10] Montserrat Julió i Nonell Mataró 1929 2017 Distopia

☁︎

CAT[11]
Relat breu: "La droga" [12] Roser Cardús Malagarriga Barcelona 1921 1974 Distopia

☁︎

CAT[13][14]

Ciència-ficció contemporània (1976-)[15][modifica]

Després de 1976, despenalitzat el català a quasi tots els àmbits, el 1979 s'aprova l'Estatut de Catalunya; el 1982 el del País Valencià i el 1983 el de les Illes Balears. L'augment de llibres catalans publicats va ser espectacular, la consolidació i expansió del món literari, dels autors i autores, i a més a més es van començar a traduir obres de ciència-ficció internacional. El 1984, va significar el moment d'una certa desclosa pública per a la ciència-ficció catalana, apareixen les primeres obres de la literatura infantil i juvenil i de la primera col·lecció catalana especialitzada: 2001, Pleniluni ciència-ficció.[2]

Obres destacades Autora Ciutat Neix Mor Temes Reedicions i guardons
  • Complemento: un hombre. (1970) [16]
  • "El jardín de alabastro" (1977) Relat curt

(*) Pseudònim de Teresa García Inglés

Teresa Inglés (*) Barcelona 1949 2009 ES[17]
  • La principal del poble Moll (any 2.590) (1981)[18]
 Maria Dolors Alibés i Riera Vidrá 1941 2003 Juvenil CAT
Margarida Aritzeta i Abad Valls 1953 Juvenil CAT[21]
  • El turó de les forques (1983)[22]
  • Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984)[23]
  • Pel camí de l'arbre de la vida (1985)[24]
  • Francina i la providència (1995)[25]
 Rosa Fabregat i Armengol Cervera 1933 Feminisme♀︎

Bio-tech §

CAT[26]
  • P.H.1.A. Copèrnic (1984)[27]
 Montserrat Galícia i Gorritz Cornellà de Llobregat 1947 Juvenil

➤ Espai exterior

CAT
  • Essa Efa. Recull de contes intergalàctics (1985)
 Maria Antònia Oliver Cabrer Manacor 1946 Col·lectiu Ofèlia Dracs CAT[28]
  • Terra non descoperta (1993)[29]
  • "Melas, el zafiro de poniente" (2000)[30]
 Carme Abella Barcelona 1954¿ Soft CF CAT

ES[31]

  • Lior (1995)
 Núria Pradas i Andreu Barcelona 1954 Juvenil

Distopia ☁︎

CAT[32]
  • Trilogia: Deserts Asteroidals (1997-1999)[33]
 Montserrat Canela i Garayoa Barcelona 1959 Juvenil CAT
  • La mutació sentimental (2008)[34]
  • Estimades màquines (2020)[35]
 Carme Torras Barcelona 1956 @ Tech

Robótica

Premi Manuel de Pedrolo 2007

3 Premis Ictineu (2009, 2017, 2018)

  • Cuentos del Archivo Hurus (1998)
  • La era de los clones (1998)[36]

(*) Pseudònim de Blanca Martínez Fernández

Blanca Mart (*) Santa Coloma de Gramanet 1945 ➤ Espai exterior

Bio-tech §

Feminisme♀︎

CAT

ES[37]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Munné-Jordà, Antoni. Narracions de ciència-ficció: antologia. Barcelona: Edicions 62, 1985, p. 14-28. ISBN 8429723730. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 DD.AA.. Temps al temps: antologia de contes de ciència-ficció. A cura d'Antoni Munné-Jordà. Barcelona: La Magrana, 1996. ISBN 9788474104912. 
  3. ↑ Lewi, Elvira Augusta. Els Habitants del pis 200. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1936. OCLC 865269111. 
  4. ↑ Bertrana i Salazar, Aurora. La ciutat dels joves: reportatge fantasia. Barcelona: Ed. Pòrtic, 1971. OCLC 1068993921. 
  5. ↑ Bertrana i Salazar, Aurora. La ciutat dels joves. Pròleg d'Adriana Bàrcia. Males Herbes, 2019. ISBN 9788494917059. 
  6. ↑ Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981. ISBN 9788472227835. 
  7. ↑ Una utopia inspirada en l'activista política Angela Davis (1944-)
  8. ↑ Capmany, Maria Aurèlia «Àngela i els vuit mil policies». Els altres mons de la literatura catalana: antologia de narrativa fantàstica i especulativa. Victor Martínez-Gil. Barcelona: Cercle de Lectors Galaxia Gutenberg. (2004) ISBN 9788481093483, pàg. 527-532.
  9. ↑ Murià, Anna. La finestra de gel. Jaume Tió i Casacuberta. Girona: Colla Excursionista Cassanenca, 1974. OCLC 732303246. 
  10. ↑ Julió, Montserrat. Memòries d'un futur bàrbar. Barcelona: Edicions 62, 1975. OCLC 1071140137. 
  11. ↑ Julió, Montserrat. Memòries d'un futur bàrbar. Lleida: Pagès, 2006. ISBN 9788497794183. 
  12. ↑ Cardús, Roser «La Droga. núm. 88». El Pont : l'expressió viva de la literatura catalana actual. Nº 88. Barcelona : Arimany., 1982.
  13. ↑ Cardús, Roser «La droga (1982)». Narracions de ciència-ficció. Antologia / a cura d'A. Munné-Jordà. Barcelona : Edicions 62. ISBN 8429723730, 1985, pàg. 141-149.
  14. ↑ Cardús, Roser «La droga (1982)». Els altres mons de la literatura catalana: antologia de narrativa fantàstica i especulativa. Victor Martínez-Gil. Barcelona: Cercle de Lectors Galaxia Gutenberg. ISBN 9788481093483, 2004, pàg. 549-555.
  15. ↑ «"Catalan SF" at Encyclopedia of Science Fiction» (en anglès). Antoni Munné-Jordà, traducció al anglès feta per Sara Martín Alegre, 2016. [Consulta: 30 març 2019].
  16. ↑ Fábula didáctica en dos actos y un epílogo [Teatre]
  17. ↑ «Bibliografia seva a la "Terminus Trantor"; BB.DD. especialitzada en CF.» (en castellà). [Consulta: 5 abril 2019].
  18. ↑ Alibés i Riera, Maria Dolors. La Principal del poble moll : any 2590. il·lustracions de Pilarín Bayés. Barcelona: La Galera, 1985. ISBN 9788424672188. 
  19. ↑ Aritzeta i Abad, Margarida. Grafèmia. il·lustracions i coberta, Eulália Sariola. Barcelona: Laia, 1982. ISBN 9788472226869. 
  20. ↑ Finalista Premi Joaquim Ruyra el 1981 per aquesta obra
  21. ↑ Aritzeta i Abad, Margarida. Grafémia. il·lustracions i coberto, Eulália Sariola. Barcelona: Cruïlla. Series: Vaixell de vapor, 30 : Sèrie vermella, 1992. ISBN 9788476294222. 
  22. ↑ Fabregat i Armengol, Rosa. El turó de les forques : novel·la. Barcelona: Pòrtic, 1983. ISBN 9788473061971. 
  23. ↑ Díaz Obregón, Aurora «La ciencia ficción feminista que anticipó nuestro presente» (en castellà). Pikara Magazine, 2018.
  24. ↑ Fabregat i Armengol, Rosa. Pel camí de l'arbre de la vida : novel·la. pròleg de Jordi Pàmias. Barcelona: Pòrtic, 1985. ISBN 9788473062589. 
  25. ↑ Fabregat i Armengol, Rosa. Francina i la providència. Lleida: Pagès Editors, 1995. ISBN 9788479352653. 
  26. ↑ Fabregat i Armengol, Rosa. La dama del glaç. Inclou "Embrió humà ultracongelat núm. F-77" i "Pel camí de l'arbre de la vida". Lleida: Pagès, 1997. ISBN 9788479353865. 
  27. ↑ Galícia, Montserrat. P.H.1.A. Copèrnic. Barcelona: Laia, 1984. ISBN 9788472224056. 
  28. ↑ Ofèlia Dracs, (Col·lectiu mixt d'escriptors/es). Essa efa. Barcelona: Edicions 62, 1996. OCLC 891930880. 
  29. ↑ Abella, Carme. Terra non descoperta. Quaderns UPCF, núm. 3. Barcelona: Associació de Ciència Ficció de la Universitat Politècnica de Catalunya, 1993. ISBN 9788460085508. 
  30. ↑ DD.AA. Visiones 2000 : antología de cuentos inéditos (en castellà). Juan Miguel Aguilera. AEFCF, 2001. ISBN 9788492336692. 
  31. ↑ «Bibliografia seva a la "Terminus Trantor"; BB.DD. especialitzada en CF» (en castellà). [Consulta: 5 abril 2019].
  32. ↑ Pradas, Núria. Lior. Barcelona: Crüilla, 2001. ISBN 9788482860046. 
  33. ↑ Canela, Montserrat. El Laberint del sector D-delta : deserts asteroidals, II. Edicions de la Magrana. Barcelona: Barcelona, 1998. ISBN 9788482640679. 
  34. ↑ Torras, Carme. La mutació sentimental. Lleida: Pagès editors, 2009. ISBN 9788497799058. 
  35. ↑ Torras, Carme. Estimades màquines. Barcelona: Males Herbes, 2020, p. 184. ISBN 9788412216745. 
  36. ↑ Martínez, Blanca. La era de los clones. México D. F.: Ramón Llaca y compañía, 1998. ISBN 9789687683133. 
  37. ↑ «Bibliografia seva a la "Terminus Trantor"; BB.DD. especialitzada en CF» (en castellà). [Consulta: 5 abril 2019].

Antologies en català[modifica]

  • Narracions de ciència-ficció: antologia. A cura d'Antoni Munné-Jordà. Barcelona : Edicions 62, 1985. ISBN 8429723730
  • Temps al temps: antologia de contes de ciència-ficció. A cura d'Antoni Munné-Jordà. Barcelona : La Magrana, 1996. ISBN 9788474104912
  • Els altres mons de la literatura catalana: antologia de narrativa fantàstica i especulativa. A cura de Víctor Martínez-Gil. Barcelona: Cercle de Lectors Galaxia Gutenberg, 2004. ISBN 9788481093483
  • Futurs imperfectes: antologia de la ciència-ficció. A cura d'Antoni Munné-Jordà. Barcelona: Educaula 6, 2013. ISBN 9788415192695
  • Extraordinàries. Noves autores de l'insòlit. Ricard Ruiz Garzón (Editor). Barcelona: Males Herbes, 2020, p. 302. ISBN 9788412070569. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Autores_catalanes_de_ciència-ficció&oldid=32009520»