Leopold Botey i Vila
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 octubre 1869  Badalona (Barcelonès) |
| Mort | 2 gener 1932 (62 anys) Òrrius (Maresme) |
 Alcalde de Badalona | |
| 1r gener 1910 – 12 abril 1910 ← Martí Pujol i Planas – Josep Vergés i Vallmajor → | |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, músic, compositor, jurisconsult, polític |
| Gènere | Sardana |
| Família | |
| Fills | Antoni Botey i Badia |
| Parents | Sebastià Badia i Gibert (sogre) |
Leopold Botey i Vila (Badalona, 14 d'octubre de 1869 - Òrrius, 2 de gener de 1932)[1] va ser un advocat, jurisconsult, polític, músic i compositor català. Va ser alcalde de Badalona entre l'1 de gener i el 12 d'abril de 1910.
Biografia[modifica]
Va estudiar Dret, i mentre estudiava la carrera va exercir la docència musical per poder pagar els estudis.[1] Professionalment va ser advocat i jurisconsult, activitat amb la qual va assolir molt de prestigi entre els badalonins. En l'àmbit personal es casà amb Eulàlia Badia i Planas, i foren fills seus Antoni, músic i compositor, i Artur, metge.[2]
Activitat política[modifica]
Políticament era regionalista i part del moviment catòlic d'avantguarda, allunyat dels postulats més tradicionals.[3] El 1903 va ser un dels promotors i membres del Centre de Nostra Senyora de Montserrat, adherit a la Lliga Regionalista.[4] Col·laborà amb El Centinela Badalonés, primer setmanari catòlic de la ciutat de Badalona,[3] i amb Gent Nova, revista portaveu del Centre Catalanista,[5] i també va ser congressista en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).[6]
El 1905 entrà com a regidor a l'Ajuntament de Badalona, com a part de la candidatura del Centre Nostra Senyora de Montserrat contra el caciquisme imperant a la ciutat, després de la suspensió del consistori a causa d'una inspecció governativa, i que col·locà a l'alcaldia a Martí Pujol.[4] Durant el mandat de Pujol, va ser tinent d'alcalde i s'encarregà del departament d'hisenda.[7] L'any 1909, va formar part de la candidatura de la Solidaritat Badalonina i va sortir elegit novament regidor, en les eleccions parcials a regidors celebrades just després de la Setmana Tràgica.[8] A més va ser nomenat alcalde l'1 de gener,[7] però va abandonar el càrrec pocs mesos després, el 12 d'abril, per motius personals i va ser substituït per Josep Vergés i Vallmajor,[8] també de la Lliga.[7]
Música i composició[modifica]
En l'àmbit de la cultura, va ser músic, compositor i també exercí la docència musical. Fou director de la Societat Coral Alba i autor de diverses sardanes com Esplai, La filla del marxant, La Pastoreta, entre d'altres.[1] Musicà també algunes composicions com la sarsuela i paròdia Lo general Bum-bum o una ambaixada moruna i també ¡Resurrecit!, ambdues escrites pel badaloní Pere Garriga i Folch.[3] Segons Marie Salgues, en Lo General Bum-bum Botey va demostrar que coneixia a la perfecció l'ofici.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Botey i Vila, Leopold». Músics per la cobla. [Consulta: 13 octubre 2021].
- ↑ Boada Silvestre, Eduard; Lleonart Casadevall, Miquel «Tres compositors badalonins: Antoni Botey i Badia, Joaquim Riera i Massanas i Ramon Salsas i Blanch». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 13, 2002, pàg. 65-66.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cuyàs i Tolosa, Josep Maria «Dr. Don Pedro Garriga Folch. La "Juventud Católica", "El Centinela Badalonés"». Amistad. Boletín del Museo Municipal, núm. 16, 1970, pàg. 9. Arxivat de l'original el 2016-06-30 [Consulta: 13 octubre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Albaladejo Blanco, Jordi «La intervenció del moviment catòlic en la política badalonina (1905-1914)». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 9, 1998, pàg. 46-48.
- ↑ Givanell Mas, Joan. Bibliografia catalana: premsa. vol. 1. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1931, p. 36.
- ↑ Perea, Maria Pilar. El centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007. ISBN 978-84-7845-000-8.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Villarroya i Font, Joan (Dir.). Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999, p. 189, 191.
- ↑ 8,0 8,1 Albaladejo, Jordi; Zambrana, Joan. Inicis d'un sindicalista llibertari: Joan Peiró a Badalona. Badalona: Edicions fet a mà, 2005, p. 19-20,39-40,162.
- ↑ Salgues, Marie. Teatro patriótico y nacionalismo en España: 1859-1900 (en castellà). Saragossa: Universitat de Saragossa, 2010, p. 207-208.
