Adela Fernández y Alonso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAdela Fernández y Alonso
Biografia
Naixement15 febrer 1852 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBaltasar Saldoni i Remendo Modifica el valor a Wikidata

Adela Fernández y Alonso (Madrid, 15 de febrer de 1852–?) va ser una pianista espanyola.

Nascuda al carrer del Clavel, 13, de Madrid, el 15 de febrer de 1852. Era filla de Ramón Fernández i d'Eugenia Alonso, que van proporcionar-li una esmerçada i variada educació, des de lletres i aritmètica a francès i música. Aprengué solfeig i rudiments de piano amb Ramona Silvestre, una de les primeres deixebles del Conservatori de Madrid. Dos anys més tard tingué dos professors més fins que el 1866 va fer-li classes de música Baltasar Saldoni. Poc abans de complir 15 anys, va començar a donar concerts a casa del seu mestre i esdevingué una de les alumnes més distingides tant de piano com de cant.[1][2] El mateix Saldoni el 1866 va dedicar dues romances a la seva alumna titulades Pietoso amor deh rendi i Caro, guardami il puro afetto.[2]

Referències[modifica]

  1. Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 199. 
  2. 2,0 2,1 Saldoni y Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). Madrid: Imprenta de D. Antonio Pérez Dubrull, 1868, p. 86, 270-271.