Proctitis
| Tipus | malaltia rectal, malaltia inflamatòria, rectitis (en)  i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | hemorràgia |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Causat per | gonococ |
| Classificació | |
| CIM-10 | K51.2, K62.7, K62.8 |
| CIM-9 | 098.7, 556.2, 569.49 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0275036 |
| DiseasesDB | 25171 |
| MedlinePlus | 001139 |
| eMedicine | emerg/487 med/2742 |
| MeSH | D011349 |
| UMLS CUI | C0033246 |
| DOID | DOID:3127 |
La proctitis, en medicina, fa referència a la inflamació rectal o inflamació del recte. Aquesta inflamació produeix dolor, molèstia i fins i tot hemorràgia. Aquesta inflamació també pot anar acompanyada de secrecions mucoses o pus.[1]
Etiologia[modifica]
Aquesta inflamació es pot desencadenar per diferents processos de l'organisme. Algunes d'aquestes causes són: malalties autoimmunitàries, malalties de transmissió sexual (MTS), substàncies externes a l'organisme i malalties infeccioses d'origen no sexual.[2]
Malalties autoimmunitàries[modifica]
Les malalties autoimmunitàries poden desencadenar el quadre inflamatori del recte. Malalties com la colitis ulcerosa o malaltia de Crohn.
MTS[modifica]
La poden provocar malalties com herpes simple virus 1 i 2, clamídies, gonorrea i limfogranuloma veneri.[3]
Infeccions diverses[modifica]
Aquesta és la causa de proctitis en la majoria d'infants. És provocada pel mateix bacteri que desencadena l'amigdalitis estreptocòccica.
Simptomatologia[modifica]
La proctitis es presenta amb un quadre clínic d'inflamació, molèsties anals i secreció de moc o pus en cas avançat. A més a més, hi ha altres signes i símptomes que acompanyen aquest quadre clínic. Símptomes com el tenesme, disquèzia (dolor en defecar), hemorràgia rectal (sang en femta), augment del peristaltisme intestinal.[4]
Diagnòstic[modifica]
El diagnòstic d'aquesta patologia es fa mitjançant l'anamnesi, l'exploració clínica, i tota una sèrie de proves complementàries. Les proves complementàrie són coprocultiu, rectoscòpia, sigmoidoscòpia, anàlisis de sang i valoració de marcadors de malalties infeccioses.[5]
Complicacions[modifica]
La complicació més freqüent, deguda a l'hemorràgia rectal i quan aquesta persisteix, és l'anèmia (una disminució dels glòbuls vermells a la sang). Els símptomes associats a l'anèmia són pal·lidesa cutània, cansament, debilitat, entre altres.[6]
Rarament es pot produir una fístula anal (que consisteix en una connexió anormal entre l'anus i el recte) o una fístula rectovaginal (entre recte i la vagina)[7]
Tractament[modifica]
El tractament es basa a detectar la causa subjacent i iniciar el tractament farmacològic i no farmacològic adequat. Generalment, s'utilitzen antibiòtics per tractar la infecció i tractament complementari per controlar signes i símptomes, com analgèsia. Si la proctitis és causada per la malaltia de Crohn o colitis ulcerosa, el metge pot receptar el medicament àcid 5-aminosalicílic (5ASA) o glucocorticoides aplicats directament a la zona en forma d'ènema o supositori, o presos per via oral en forma de pastilles. En cas d'anèmia caldran suplements de ferro i si és molt important una transfusió sanguina.
Referències[modifica]
- ↑ «Proctitis» (en castellà). Clínica Dam. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Proctitis» (en anglès). MedlinePlus, 15-04-2013. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Acute Proctitis» (en anglès). Medscape. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Proctitis Symptoms» (en anglès). Mayo Clinic. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Proctitis Tests and diagnose» (en anglès). Mayo Clinics, 2012. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Anemia» (en anglès). MedlinePlus, 24-02-2014. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Fístula Anal» (en castellà). Hospital Quirón- Teknon. [Consulta: 6 juliol 2015].