Llibre d'hores de Jeanne d'Evreux

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula documentLlibre d'hores de Jeanne d'Evreux
Tipusllibre d'hores i manuscrit il·luminat Modifica el valor a Wikidata
Dimensions6,2 (alçària) × 9,2 (amplada) cm
Codi museu54.1.2 Modifica el valor a Wikidata
UbicacióMuseu Metropolità d'Art Modifica el valor a Wikidata
Creació1324 Modifica el valor a Wikidata
AutorJean Pucelle Modifica el valor a Wikidata

El Llibre d'hores de Jeanne d'Evreux és un llibre d'hores medieval realitzat per Jean Pucelle per orde de Carles IV de França (regnat 1322-1328) per a la seva esposa Joana d'Evreux, probablement per la seva coronació. Va ser composta a París entre 1325 i 1328. D'això es desprèn la litúrgia de les hores dels dominicans.

Històric[modifica]

A la mort de Jeanne el 1371, aquest manuscrit il·luminat passa a Carles V de França, a continuació al seu germà, el duc Jean de Berry (1340-1416). Un inventari de la biblioteca menciona el 1401 el manuscrit com: « item unes petites hores de Nostre Corona, nomenades Hores de Pucelle, Manuscrit il·luminat de blanc i de negre, a l'ús dels Prescheurs». el duc de Berry en fa reproduir figures grotesques a les seves Grans Hores.

Entra més tard en possessió del baró Louis-Jules del Châtelet al segle xvii i al XIX a la col·lecció dels barons Edmond i Alphonse de Rothschild. El baró Maurici de Rothschild el ven el 1954 al Museu Metropolità d'Art de Nova York, on s'ha conservat al The Cloisters.

Descripció[modifica]

El manuscrit comprèn 209 pàgines de 94 mm sobre 64 mm amb un text en llatí i vint-i-cinc miniatures de plena pàgina i aproximadament set-cents petites figures marginals al marge dels folis. Les miniatures s'han fet segons la tècnica de la grisalla, de la qual Pucelle era familiar des d'una estada a Itàlia. La perspectiva de la casa de la Verge de l'Anunciació està tractada a la manera de Duccio di Buoninsegna.[1]

Els experts consideren que és l'únic manuscrit de Pucelle qui és totalment de la seva mà. Les miniatures del llibre d'hores s'han dividit en tres cicles: els dos primers han consagrat a la Passió del Crist, el tercer descriu la vida del rei sant Lluíss (canonitzat el 1297) en nou episodis, el que va fer a l'època un objecte de gran valor pel Tribunal de França. La finesa dels traços i l'absència gairebé completa de colors traduït l'esme d'ascetisme que ha volgut transmetre Jean Pucelle. S'observa igualment, com al bréviaire de Belleville (1323-1326), una influència italiana, amb el domini i l'elegància del gust francès.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]