Batalla de Martorell (1114)
| Guerra contra els almoràvits Ràtzia de 1114 | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla  | ||
| Data | Entre el 5 d'agost i el 3 de setembre de 1114[1] | ||
| Coordenades | 41° 28′ 05″ N, 1° 55′ 37″ E / 41.468°N,1.927°E | ||
| Lloc | Martorell | ||
| Estat | Espanya | ||
| Continent | Europa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Sagrajas · Aledo · Toledo (1090 · Consuegra · Uclés · Toledo (1109) · Talavera (1109) · Saraqusta (1110) · Santarém (1111) · Coïmbra (1117) · Ourique | |
Campanyes d'Alfons I d'Aragó | |
Conquesta de Balansiya (1092-1102) | |
Revolta contra els almoràvits (1144-47) | |
La Batalla de Martorell de 1114 fou una batalla lluitada al congost de Martorell, entre Ramon Berenguer III i els comtats d'Urgell i Cerdanya contra els almoràvits.
Antecedents[modifica]
Un cop alliberats de la presència de Rodrigo Díaz de Vivar a Balansiya, els almoràvits van poder iniciar les campanyes cap als comtat de Barcelona, Urgell i Aragó. El 1114, procedents de Balansiya i comandats per Muhàmmad ibn Àïxa[2] amb reforços de Muhàmmad ibn al-Hajj, governador de Saraqusta, havien entrat per Làrida a través de l'Urgell i la Segarra fins al pla de Barcelona. Entretant, els almoràvits de les Balears desembarcaren al delta del Besòs per tal d'atacar Barcelona, i destruïren Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar.[3]
Batalla[modifica]
Martorell fou evacuada mentre Ramon Berenguer III i els comtats d'Urgell, Cerdanya i la guarnició del castell comanda per Udalard Ramon de Rosanes[4] feia front als almoràvits, que foren refusats[5] i perseguits seguint la costa fins a Salou.[6]
Conseqüències[modifica]
Els catalans van iniciar els atacs contra Balaguer i Lleida (1116).
Referències[modifica]
- ↑ de Felipe, Helena. Identidad y onomástica de los Beréberes de Al-Andalus (en castellà). Editorial CSIC, 1997, p. 100. ISBN 8400076931.
- ↑ Europa Romanica Muhammad ibn 'A'isa[Enllaç no actiu]
- ↑ Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad (en castellà). Museo de Historia de la Ciudad, 1964, p. 70.
- ↑ Montserrat Pagès i Paretas, Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat
- ↑ Enciclopèdia.cat, Martorell
- ↑ Enciclopèdia, La història: El predomini del comtat barceloní