Megachile sculpturalis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMegachile sculpturalis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
FamíliaMegachilidae
GènereMegachile
EspècieMegachile sculpturalis Modifica el valor a Wikidata
Smith, 1853

Megachile sculpturalis és una espècie d'himenòpter de la família dels megaquílids. És una abella solitària originària del Japó i la Xina que es va establir a Europa fa una dècada. En anglès és coneguda com a abella gegant de la resina.

Característiques[modifica]

Mesura entre 14 i 24 mm. És molt més gran que altres membres de la família Megachilidae, encara que n'existeixen de major grandària. És predominantment negra amb borrissol marró groguenc.

Història natural[modifica]

Usen cavitats ja existents, fins i tot aquelles fetes per l'abella fustera, per fer els nius. Usen fang i resina per a la construcció d'un niu amb una desena de cel·les i dipositen un ou a cada cel·la. Nodreixen les larves amb pol·len. L'abella de la resina és inofensiva per als humans però pot picar si se sent amenaçada. A causa de les seves dimensions, de lluny es pot confondre amb la vespa depredadora asiàtica.[1] La gran diferència son els pels al cos, que serveixen per recollir pol·len, que les vespes no tenen.[2]

Expansió i control[modifica]

Ha estat introduïda accidentalment a l'est dels Estats Units i a Ontario, Canadà, en temps recents.[3] És considerada una espècie invasora a Europa des de 2009.[4] Des de la seva arribada a Europa fa una dècada, s'han detectat la seva presència en diversos països del centre i de l'est del continent.[5]

Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'ha detectada a Catalunya el 2018. El treball s'ha publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. S'ha localitzat aquest insecte en dues cases de Sant Celoni i La Garriga (Vallès Oriental), així com a Olot (Garrotxa).[6] Com que fa el niu en forats que troba en troncs, talussos o totxanes i el construeix amb resina, argila i petits trossos de fusta, «aquesta manera de fer els nius fa pensar que va arribar a Europa a partir del comerç de fusta des de l'Àsia», comenta Constantí Stefanescu, autor de l'estudi i investigador del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers.[7][8]

No sembla competidora amb les abelles autòctones. Es aconsellable evitar plantes exòtiques ornamentals en jardins i parcs, i especialment l'acàcia del Japó (Styphnolobium japonica), que l'atrau especialment i és una espècie tòxica que ha provocat casos de mortalitat en abelles autòctones.[2]

Referències[modifica]

  1. «Detecten una espècie d'abella gegant de la resina provinent de l'Àsia a Catalunya». VilaWeb, 19-10-2018 [Consulta: 19 octubre 2018].
  2. 2,0 2,1 Aguilar, Xavi «Invasora, no enemiga». El Punt Avui, 11-11-2018, pàg. 21.
  3. O'Brien, Mark F.; raves, Julie «Megachile scupturalis Smith – a new bee for Michigan (Hymenoptera: Megachilidae)» (PDF). Newsletter of the Michigan Entomological Society, 53, 1–2, 2008, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2015-09-24 [Consulta: 19 octubre 2018].
  4. Vereecken, N.J.; Barbier, E. «Premières données sur la présence de l'abeille asiatique Megachile (Callomegachile) sculpturalis Smith (Hymenoptera, Megachilidae) en Europe» (en francès). Osmia, 3, 2009, pàg. 4-6.
  5. Polo, Ferran «Detectada l'abella gegant de la resina a Sant Celoni i la Garriga». El 9NOU.cat, 19-10-2018 [Consulta: 19 octubre 2018].
  6. «L'abella gegant de la resina arriba a Catalunya». El Nacional.cat, 19-10-2018 [Consulta: 19 octubre 2018].
  7. «L'abella gegant resina arriba a Catalunya». El Món, 19-10-2018. Arxivat de l'original el 2018-10-20 [Consulta: 19 octubre 2018].
  8. Aguado, Oscar; Carlos Hernández-Castellano, Emili Bassols, Marta Miralles, David Navarro, Constantí Stefanescu & Narcís Vicens «Megachile (Callomegachile) sculpturalis Smith, 1853 (Apoidea: Megachilidae): a new exotic species in the Iberian Peninsula, and some notes about its biology». 157 Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 82, 2018, pàg. 157-162. ISSN: 1133-6889.

Enllaços externs[modifica]