Frene Ginwala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrene Ginwala
Biografia
Naixement25 abril 1932 Modifica el valor a Wikidata
Johannesburg (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 2023 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Johannesburg (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
President de l'Assemblea Nacional de Sud-àfrica
9 maig 1994 – 12 juliol 2004
Diputada de l'Assemblea Nacional de Sud-àfrica
President de l'Assemblea Nacional de Sud-àfrica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLinacre College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, periodista, politòloga Modifica el valor a Wikidata
PartitCongrés Nacional Africà Modifica el valor a Wikidata
Premis

Frene Noshir Ginwala (25 d'abril de 1932 - 12 de gener de 2023)[1][2] va ser una periodista i política sud-africana que va ser la primera oradora de l'Assemblea Nacional de Sud-àfrica de 1994 a 2004.[3] Va ser una persona influent en la redacció de la Constitució de Sud-àfrica i una figura important en l'establiment de la democràcia a Sud-àfrica.[3]

Biografia[modifica]

Nascuda a Johannesburg, el 25 d'abril de 1932, Ginwala era una india sud-africana de la comunitat parsi - índia de l'oest de l'Índia.[3]

Ginwala ha escrit una sèrie de llibres que tracten diversos aspectes de la lluita contra la injustícia.[4][5] Pels seus esforços, ha estat honrada per institucions i governs internacionals i locals.[6][7][8]

Utilitzant el seu anonimat, va jugar un paper molt important en l'establiment de vies d'escapament subterrànies per als membres de l'ANC (Congrés Nacional Africà) durant el període posterior a la massacre de Sharpeville i la declaració de l'estat d'emergència (SOE) el 1960. Entre ells, el vicepresident de l'ANC Oliver Tambo i Yusuf Dadoo, dos líders del moviment d'alliberament. També va organitzar cases segures per a aquells que havien de romandre al país. Ginwala també va conduir els líders del NIC (Congrés Indi de Natal) Monty Naicker i JN Singh, que operaven des de la clandestinitat després d'aconseguir esquivar l'atac policial. Les seves instruccions eren viatjar per la província i recaptar diners de donants secrets per tal de donar suport a les famílies indígenes a través de la detenció dels seus sostenidors sota el SOE que va penjar al país durant cinc mesos.

Finalment, va haver d'abandonar Sud-àfrica a la darrera part de 1960 i juntament amb Tambo i Dadoo, van establir una oficina de l'ANC a l'exili a Dar es Salaam, Tanganyika, que encara estava sota l'administració colonial britànica fins al 9 de desembre de 1961. L'enderrocament del sultanat de Zanzíbar el gener de 1964 va obrir el camí per a la formació de la República Unida de Tanzània el 1964. A banda de l'ANC, es va llançar a un camp d'activitats molt ampli. Va donar conferències a diplomàtics en pràctiques a la Universitat d'Oxford, on va estudiar el seu doctorat, també va escriure per a diversos mitjans de comunicació establerts al Regne Unit i altres llocs, inclosa la BBC. Frene Ginwala va ser fonamental en l'establiment d'un sistema de comunicacions a la recentment establerta República Unida de Tanzània. A petició del president Julius Nyerere, es va convertir en l'⁣editora en cap del diari de parla anglesa Standard i Sunday News.[9][10] Durant tot el període del seu exili (va tornar a Sud-àfrica el 1991) va recórrer el món denunciant els horrors de l'apartheid i la lluita contra ell.[11] Ginwala tenia títols acadèmics de diverses universitats d'Àfrica i de l'estranger. Era advocada⁣; historiadora; una politòloga, i va ser doctora en filosofia pel Linacre College de la Universitat d'Oxford.[11] [7]

A les primeres eleccions democràtiques de Sud-àfrica de 1994, Frene Ginwala va ser elegida al Parlament de Sud-àfrica. Va ser nominada pel caucus de l'ANC i elegida pel parlament com a presidenta de l'Assemblea Nacional de Sud-àfrica, càrrec que va ocupar des de 1994 fins a 2004.

Després de retirar-se com a ponent, va continuar treballant en diverses organitzacions internacionals, incloses les filials de l'ONU, com a síndica de la Fundació Nelson Mandela i com a rectora de la Universitat de KwaZulu-Natal. Ginwala va ser nomenada primera cancellera de la Universitat de KwaZulu-Natal l'abril de 2005. En aquell moment, era una de les quatre dones rectores universitàries de Sud-àfrica.[12]

El president sud-africà Thabo Mbeki va nomenar Ginwala el 30 de setembre de 2007 per dur a terme la investigació sobre l'aptitud del director nacional de fiscalia Vusi Pikoli per ocupar el càrrec.[13] Va decidir en general a favor de Pikoli, però va criticar la mala comunicació entre els departaments. També ha criticat el director general del Departament de Justícia i Desenvolupament Constitucional, l'advocada Menzi Simelane, el testimoni del qual era contradictori, i sense fonament de fet ni de Dret.[14][15] També va tenir paraules dures per al president Jacob Zuma sobre el seu posterior nomenament de Simelane com a director nacional de fiscalia.[16]

Ginwala va morir a causa de les complicacions d'un ictus patit dues setmanes abans el 12 de gener de 2023, als 90 anys.[2]

Reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «GCIS: Profile information: Frene Noshir Ginwala, Dr». Arxivat de l'original el 24 December 2012. [Consulta: 12 novembre 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «President mourns passing of Dr Frene Ginwala, founding Speaker of Parliament». The Presidency Republic of South Africa, 13-01-2023. Arxivat de l'original el 13 January 2023. [Consulta: 13 gener 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Frene Ginwala from South African History Online. Retrieved 3 December 2007.
  4. ↑ Ginwala, Frene.. Africa's unfinished agenda : the legacy of Kwame Nkrumah. University of Cape Coast, 2006. OCLC 701814085. 
  5. ↑ GINWALA, FRENE N. African Affairs, 67, 266, January 1968, pàg. 74–75. DOI: 10.1093/oxfordjournals.afraf.a095705. ISSN: 1468-2621.
  6. ↑ Mafika. «Ginwala helped shape South Africa's history» (en anglès americà). Brand South Africa, 28-07-2014. [Consulta: 11 juliol 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 sudo. «Rt. Hon. Dr. Frene Noshir Ginwala» (en anglès). University of Cape Coast, 06-09-2018. [Consulta: 11 juliol 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 "Mbeki in Japan for conference on African development,"[Enllaç no actiu] The Citizen. 27 May 2008.
  9. ↑ «Frene Ginwala, the Lenin supplement, and the storm drains of history - OPINION | Politicsweb». www.politicsweb.co.za. [Consulta: 11 juliol 2020].
  10. ↑ arZan. «Frene Ginwala, the Lenin supplement, and the storm drains of history» (en anglès americà). Parsi Khabar, 15-01-2018. [Consulta: 11 juliol 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Frene Ginwala | Inner Temple» (en anglès britànic). [Consulta: 11 juliol 2020].
  12. ↑ «University of KwaZulu Natal». Arxivat de l'original el 13 September 2007. [Consulta: 18 novembre 2007]. The University of KwaZulu Natal's first chancellor - Dr Frene Ginwala
  13. ↑ Ginwala appointed to investigate Pikoli IOL
  14. ↑ Report of the enquiry into the fitness of Advocate VP Pikoli Arxivat 17 August 2010 a Wayback Machine. info.gov.za
  15. ↑ «"Pikoli should be restored to office" - Frene Ginwala - NEWS & ANALYSIS | Politicsweb». www.politicsweb.co.za. [Consulta: 11 juliol 2020].
  16. ↑ Zuma failing to lead by example - Ginwala IOL
  17. ↑ «Previous laureates of the North-South Prize» (en anglès britànic). North-South Centre. [Consulta: 11 juliol 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frene_Ginwala&oldid=33370372»