Francesc Galobardes Carbonell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 desembre 1930  Riudaura (Garrotxa) |
| Mort | 27 gener 2024 (93 anys) |
| Alcalde de Riudaura | |
| 1979 – 1983 – Esteve Busquets i Parra → | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, pintor |
| Ocupador | Creand (1961–1971) |
| Partit | Convergència Democràtica de Catalunya |
Francesc Galobardes Carbonell (Riudaura, 25 de desembre de 1930- gener de 2024) fou un pintor català establert a Escaldes, a Andorra.[1][2]
Biografia[modifica]
Nascut a Riudaura, va començar l'escola a l'escola del poble, i als 9 anys va anar a estudiar a Ribes de Fresser, on va entrar en contacte amb el món del dibuix i la pintura.[3]
De jove va començar a treballar com a mecànic mentre estudiava a l'Escola de Belles Arts d'Olot. La seva mare mor el 1947 i ell es posa a treballar en un taller d'art religiós d'Olot mentre continua estudiant a l'Escola d'Arts i Oficis. El 1957 va casar amb la Carme Demiquels Guix, amb qui va tenir dos fills, Joan (1958) i Rosa (1965).[4][3] Va fer el servei militar a Jaca.[5]
El 1961 s'estableix amb la seva família a Andorra, on comença a treballar com a empleat de Banca a Crèdit Andorrà,[1] però continua pintant. El 1963 faria la seva primera exposició individual, a La Caixa de Pensions d'Andorra la Vella.[3] El 1967, junt amb altres artistes andorrans, va fundar el Cercle de les Arts i de les Lletres.[6] El 1971 deixa la feina al banc per dedicar-se exclusivament a la pintura.[3] El 1975 va entrar a formar part de la millor selecció d’artistes catalans que configuren els paisatges catalans de Bernardino de Pancorba i el 1978 va quedar catalogat ael Diccionari Ràfols.
Com a polític, es va presentar en una candidatura per Convergència i Unió a les Eleccions municipals de 1979[7] i fou nomenat Alcalde de Riudaura entre 1979 i 1983. Va treballar en la millora de la gestió de residus i en la millora de l'accessibilitat a l'aigua potable als masos del municipi. El 1983 no es va presentar i fou nomenat alcalde Esteve Busquets, del mateix partit.[8]
Va exposar a Barcelona, Madrid, Andorra, Nottingham, París i Brussel·les, entre d'altres ciutats.[9] La seva obra va ser promoguda pel galerista Higini Garcia.[10] És conegut com el pintor de la neu, per la seva quantitat de quadres paisatgístics. La Poste Française va editar dos segells amb quadres seus.[1] El 2013 el Museu Reig li va dedicar una exposició monogràfica.[11] Fou professor de pintura de qui fou copríncep d'andorra, Joan Martí. Als 90 anys encara continuà pintant diàriament, tot i viure en una residència.[12][13] Va morir el gener de 2024 als 93 anys.[2]
Espai Galobardes[modifica]
El desembre de 2021 es va obrir l'Espai Galobardes a Canillo.[14][6] Es tracta d'un espai expositiu de 300 metres quadrats ubicat a la planta baixa del telecabina, amb mig centenar de paisatges del pintor escaldenc.[6][15]
Exposicions destacades[modifica]
- 1996 - Sala d'exposicions del Govern d'Andorra
- 1998 - Ambaixada d'Andorra a Brussel·les
- 1999 - Ambaixada d'Andorra a París
- 2009 - Galobardes, retrospectiva al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany[10]
- 2013 - Galobardes, retrospectiva al Museu Reig
Premis i reconeixements[modifica]
- 1969 - l’Escola de Belles Arts d’Olot li va concedir la medalla d’Argent en reconeixement a la seva obra.[3]
- 1996 - El 26 de juny el Govern d’Andorra li va retre un homenatge
- 2009 - Premi Àgora Cultural del Govern d'Andorra.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Francesc Galobardes, el pintor de la neu», 17-08-2018. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Vella, Redacció, Andorra la. «Mor el pintor Francesc Galobardes als 93 anys», 27-01-2024. [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Francesc Galobardes Carbonell». A4 edicions. Arxivat de l'original el 2023-03-11. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ «Rosa Galobardes: “Quan va morir el Marc, se’ns va trencar el futur”», 15-10-2017. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ Vella, Alba Doral, Andorra la. «Els secrets de la neu», 03-06-2018. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Entrevista: Francesc Galobardes: “M’honora i em satisfà saber que, quan jo mori, el meu nom hi perdurarà en el temps”», 27-10-2022. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ «Boletí oficial de la província de Girona» (en castellà). Gobierno de España, 17-03-1979. [Consulta: març 2023].
- ↑ «L'urbanisme, problema urgent». El Punt Diari, 27-03-1979.
- ↑ Vella, Pietat Martin Vivas, Andorra la. «Els imprescindibles de Francesc Galobardes», 11-11-2018. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ 10,0 10,1 «El CAEE acull una mostra retrospectiva de l’obra de Francesc Galobardes». [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ «Galobardes». [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ «Els 90 anys de l’artista». Bondia Andorra, 11-01-2021. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ Vella, Alba Doral, Andorra la. «“El Galobardes hauria quedat de banda de no ser per Canillo”», 10-06-2019. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ RTVA, Andorra Difusió. «El comú de Canillo i Francesc Galobardes signen un conveni perquè un nou equipament pugui acollir les seves obres d'art a partir de la tardor | Andorra Difusió». [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ «L’Espai Galobardes acollirà 524 obres d’art». [Consulta: 11 març 2023].
Bibliografia[modifica]
- Francesc Galobardes o la poesia del color. (Govern d'Andorra, 1996)
- Francesc Galobardes. Una biografia pictòrica (Andbank, 2004) ISBN 978-99920-1-557-5
- Canya i pedra. Francesc Galobardes Carbonell (A4 edicions, 2013) ISBN 978-99920-67-04-8