Al·loclasita
 Al·loclasita | |
|---|---|
| Fórmula química | Co1-xFexAsS |
| Epònim | altres i exfoliació  |
| Localitat tipus | mina Elizabeth, Oraviţa, monts Banat, Caraş-Severin, Romania |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EB.10b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.10b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.22 |
| Dana | 2.12.6.2 |
| Heys | 3.10.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,661Å; b = 5,602Å; c = 3,411Å; β = 90,03° |
| Grup puntual | 2 - esfenoide |
| Color | gris acer a plata |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gairebé negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,95 g/cm³ (mesurada); 6,188 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Ni |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1866 |
| Símbol | Acl |
| Referències | [1] |
L'al·loclasita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la löllingita. Rep el seu nom del grec άλλος ("allos"), altra, i κλάσις ("klasis"), trencar, perquè es creia que la seva exfoliació era diferent a la de la marcassita.
Característiques[modifica]
L'al·loclasita és un sulfur de fórmula química Co1-xFexAsS. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són prismàtics, paral·lels a [010], de fins a 5 mil·límetres, en agregats columnars o radials; comunament massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És un mineral dimorf del glaucodot.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·loclasita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i rheniïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en filons de calcita o de quars de baixa temperatura, d'origen hidrotermal. També en roca metamòrfica recristal·litzada i silicificada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: or, plata, glaucodot, cobaltita, arsenopirita, emplectita, bismutinita, esfalerita, calcita i quars.[2] Va ser descoberta l'any 1866 a la mina Elizabeth, a Oraviţa, al comtat de Caraş-Severin (Romania).
Referències[modifica]
- ↑ «Alloclasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Alloclasite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 juliol 2016].