Cabriïta
 Cabriïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pd₂CuSn |
| Epònim | Louis J. Cabri |
| Localitat tipus | dipòsit de Cu-Ni d'Oktyabr'skoe, Norilsk, Península de Taimir, Taymyrskiy, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AG.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AG.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,88(5) Å; b = 7,88(5) Å; c = 3,94(2) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | blanc, rosa |
| Macles | polisintètiques |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 11,1 g/cm³ (mesurada); 10,7 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Pt, Ag, Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1981-057 |
| Any d'aprovació | 1981 |
| Símbol | Cbr |
| Referències | [1] |
La cabriïta és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom en honor de Louis Jean Cabri (1934), un reconegut mineralogista canadenc especialista en minerals del grup del platí, per les seves moltes contribucions a la mineralogia i geoquímica d'aquest grup de minerals. Cabri va descriure moltes noves espècies PGE de localitats de tot el món.
Característiques[modifica]
La cabriïta és un aliatge de fórmula química Pd₂CuSn, que va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1981. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant grans d'uns 4 mil·límetres en matriu de mooihoekita massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cabriïta pertany a «01.AF: Aliatges de PGE-metall» juntament amb els següents minerals: hexaferro, garutiïta, atokita, rustenburgita, zviaguintsevita, taimirita-I, tatianaïta, paolovita, plumbopal·ladinita, estanopal·ladinita, chengdeïta, isoferroplatí, ferroniquelplatí, tetraferroplatí, tulameenita, hongshiïta, skaergaardita, yixunita, damiaoïta, niggliïta, bortnikovita i nielsenita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba sobre mooihoekita massiva, i també en filons de galena-calcopirita.[2] Va ser descoberta l'any 1981 al dipòsit de coure i níquel d'Oktyabr'skoe, a Norilsk (Península de Taimir, Rússia). També se n'ha descrit al Canadà, a Sud-àfrica i als Estats Units.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabriïta |