Rodolfo Martín Villa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRodolfo Martín Villa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1934 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Lleó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
25 març 1996 – 10 febrer 1997 – José Francisco Herrera Antonaya →

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
23 juny 1993 – 9 gener 1996

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
17 novembre 1989 – 13 abril 1993

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
12 novembre 1982 – 9 febrer 1983 – Manuel Núñez Pérez →

Circumscripció electoral: Lleó

Vicepresident del Govern d'Espanya
2 setembre 1981 – 30 juliol 1982
← Manuel Gutiérrez MelladoJuan Antonio García Díez →
Ministre d'Administració Territorial
9 setembre 1980 – 2 desembre 1981
← José Pedro Pérez-Llorca RodrigoRafael Arias-Salgado Montalvo →
Diputat al Congrés dels Diputats
13 març 1979 – 18 novembre 1982

Circumscripció electoral: Lleó

Ministre de l'Interior d'Espanya
4 juliol 1977 – 5 abril 1979 – Antonio Ibáñez Freire →
Senador al Senat espanyol
1977 – 1979
Ministre de la Governació
5 juliol 1976 – 4 juliol 1977
← Manuel Fraga Iribarne
Ministre de Relacions Sindicals
12 desembre 1975 – 5 juliol 1976
← Alejandro Fernández SordoEnrique de la Mata Gorostizaga →
Governador civil de Barcelona
31 maig 1974 – 9 gener 1976
← Tomás Pelayo RosSalvador Sánchez-Terán Hernández →
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
← Alejandro Fernández Sordo, Manuel Fraga IribarneAlejandro Fernández Sordo →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
← Arturo Espinosa Poveda
Procurador a Corts
3 març 1962 – 20 juliol 1966
← Arturo Espinosa PovedaDaniel Regalado Aznar, Antonio José Hernández Navarro →
Procurador a Corts
3 març 1962 – 6 juny 1964
← Jesús Aparicio-Bernal Sánchez
Cap nacional del Sindicat Espanyol Universitari
23 febrer 1962 – 10 setembre 1964
← Jesús Aparicio-Bernal SánchezJosé Miguel Ortí Bordás → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer, polític, empresari Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió de Centre Democràtic
Partit Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
18 agost 2020En defensa del regnat de Joan Carles I
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm3249289 Modifica el valor a Wikidata

Rodolfo Martín Villa (Santa María del Páramo, 10 de març de 1934) és un polític i empresari espanyol, que fou diverses vegades ministre en el Govern d'Espanya i una de les figures més destacades de la transició espanyola. Sobre ell hi ha una ordre de captura internacional per crims contra la humanitat comesos durant la massacre del 3 de març de 1976 a Vitòria.[1][2][3][4]

Biografia[modifica]

Va néixer el 10 de març de 1934 a la població de Santa María del Páramo, situada a la província de Lleó. Son pare, Emilio Martín Fernández, era empleat de ferrocarrils de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.[5] Va estudiar Enginyeria industrial a la Universitat de Madrid i pertany al Cos d'Inspectors de Finances de l'Estat. Vinculat amb el sindicalisme vertical, va ocupar diversos alts càrrecs durant l'època franquista:

  • Cap Nacional del Sindicato Español Universitario (1962-1964)[6]
  • President del Sindicato de Papel, Prensa y Artes Gráficas
  • Delegat provincial de Sindicats a Barcelona (1965)[7]
  • Director general d'Indústries Tèxtils del Ministeri d'Indústria (1966)
  • Secretari general de l'Organización Sindical (novembre de 1969)[8]
  • Governador civil i cap provincial del Movimiento de Barcelona (1974)
  • Procurador a les Cortes Espanyoles (legislatures VII, VIII, IX, X)

Va participar en la Conferència Constitucional (1967-1968) que va elaborar la Constitució de Guinea Equatorial de 1968.

Ha estat president de diverses empreses i corporacions industrials, entre les quals destaquen Endesa entre 1997 i 2002, empresa que l'any 2006 el nomenà President d'Honor. Des de 2006 és President de Sogecable.

El mes d'octubre de 2014 la jutgessa argentina María Servini va dictar una ordre internacional de detenció contra l'exministre i 19 persones més per la seva relació amb crims comesos durant la dictadura franquista.[1]

Activitat política[modifica]

Nomenat membre a les Corts Espanyoles l'any 1961 com a Conseller Nacional, el maig de 1974 fou nomenat Governador Civil de la província de Barcelona, càrrec que va mantenir fins que sota la presidència de Carlos Arias Navarro va ser Ministre de Relacions Sindicals al desembre de 1975, en el primer govern de la monarquia.

Després de ser nomenat Adolfo Suárez President del Govern al començament de la transició democràtica, el juliol de 1976 va ocupar la cartera de Governació fins a l'abril de 1979, i va ser un dels personatges claus de la transició.

El vicepresident 1r del Govern i d'Assumptes de Defensa, Manuel Gutiérrez Mellado, conversa amb Rodolfo Martín Villa, ministre d'Administració Territorial, el 1980.

S'integrà com a independent (sector blau o d'exfranquistes) a la Unió de Centre Democràtic (UCD), al mateix temps que era designat senador reial a les Corts Generals de 1977. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrés en representació de la província de Lleó. Va tornar al govern al setembre de 1980 com a Ministre d'Administració Territorial. Després de la dimissió d'Adolfo Suárez com a president del govern, el nou president Leopoldo Calvo-Sotelo el confirmà en el càrrec. Al desembre del mateix any es va convertir en Vicepresident Primer del Govern, càrrec que va mantenir fins al juliol de 1982.

Amb la dissolució de la UCD, es va incorporar al Partit Demòcrata Popular (PDP) d'Óscar Alzaga per integrar-se l'any 1989 al Partit Popular, de la mà del qual va tornar a obtenir l'acta de diputat en les eleccions generals espanyoles de 1989 en representació de la circumscripció de Madrid, escó que repetí en les eleccions de 1993 i 1996. Allunyat de la primera línia política, fou comissionat del Govern per al desastre del Prestige l'any 2002.

Premis i reconeixements[modifica]

L'any 1976 li fou concedida la medalla d'or de Barcelona, considerada la màxima condecoració civil de la ciutat. Anys després, el 2017, l'Ajuntament de Barcelona li retirà la concessió del guardó. No obstant això, la mesura fou revocada el 27 de gener de 2022 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.[9] La sentència estimà el recurs d'apel·lació contra el reglament municipal de 2012 i decidí mantenir les distincions concedides a tota persona i entitat corporativa a l'empara de l'anterior Reglament Municipal de 1950.[9] El tribunal prengué la decisió amb dos vots contraris[9] i fonamentà la decisió en la manca de fets nous, com per exemple la massacre del 3 de març de Vitòria, que permetessin deixar sense efectes la distinció de 1976 a l'alt càrrec franquista ja que aquests succeïren amb anterioritat.[10] Inicialment, l'acord de retirada de medalles d'or es basà en l'article 6 del reglament de 2012, que introduí la possibilitat de revocació de medalles per actes desmereixedors de la seva concessió.[9] Tot i així, l'endemà, Martín Villa anuncià que desistia de la medalla.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ara «La justícia argentina ordena l'arrest de Rodolfo Martín Villa per la seva relació amb els crims del franquisme». Ara, 31-10-2014.
  2. «Interpol pide la detención de 20 imputados por crímenes franquistas» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 12 novembre 2014].
  3. «Interpol pide la detención preventiva de Martín Villa y otros 19 imputados por crímenes franquistas» (en castellà). Cadena Ser, 12-11-2014 [Consulta: 12 novembre 2014].
  4. Picazo, Belén; Baquero, Juan Miguel «Estos son los 20 españoles acusados de crímenes en el franquismo a los que busca Interpol» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 13 novembre 2014].
  5. «Ha fallecido el padre de Martín Villa.» (en castellà). ABD, 08-05-1982 [Consulta: 1r setembre 2020].
  6. Miguel Ángel Ruiz Carnicer, El Sindicato Español Universitario (SEU), 1939-1965: la socialización Editorial Siglo veintiuno de España editores 84-323-0924-9
  7. Martín Villa quiere ser delegado del Gobierno en Cataluña (El País)
  8. Hemeroteca ABC
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «El TSJC retorna la Medalla d'Or de Barcelona a l'exdirigent franquista Martín Villa». NacióDigital.cat, 27-01-2022. [Consulta: 14 febrer 2022].
  10. «El TSJC impedeix que Barcelona retiri la Medalla d'Or a Rodolfo Martín Villa». Vilaweb, 27-01-2022. [Consulta: 14 febrer 2022].
  11. «Martín Villa es desfà de la Medalla d’Or de Barcelona després d’haver-la portada al TSJC». Vilaweb. [Consulta: 14 febrer 2022].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rodolfo Martín Villa


Càrrecs públics
Precedit per:
Tomás Pelayo Ros
Governador Civil de Barcelona

1974-1975
Succeït per:
Salvador Sánchez-Terán Hernández
Precedit per:
Alejandro Fernández Sordo
Ministre de Relacions Sindicals
Escut de l'estat espanyol

1975- 1976
Succeït per:
Enrique de la Mata Gorostizaga
Precedit per:
Manuel Fraga Iribarne
Ministre de Governació
Escut de l'estat espanyol

1976- 1979
Succeït per:
Antonio Ibáñez Freire
Precedit per:
José Pedro Pérez-Llorca
Ministre d'Administració Territorial
Escut de espanyol

1980–- 1981
Succeït per:
Rafael Arias-Salgado
Precedit per:
Manuel Gutiérrez Mellado
Vicepresident Primer del Govern
Escut de l'estat espanyol

1981- 1982
Succeït per:
Juan Antonio García Díez
Premis i fites
Precedit per:
Manuel Fraga Iribarne
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 28

2013-
Succeït per:
'