Hermenegild Santapau i Bertomeu

Hermenegild Santapau i Bertomeu
Biografia
Naixement	5 desembre 1903 ; la Galera (Montsià)
Mort	13 gener 1970 (66 anys); Bombai (Índia)
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Pontifícia Universitat Gregoriana ; Universitat de Londres ; Imperial College London
Activitat
Ocupació	botànic, missioner
Ocupador	Universitat de Calcuta ; Reial Jardí Botànic de Kew
Membre de	Indian National Science Academy ; Royal Asiatic Society of Bengal ; Indian Botanical Society ; Societat Linneana de Londres ; Bombay Natural History Society
Orde religiós	Companyia de Jesús
Obra
Abrev. botànica	Santapau
	Premis Premi Padma Shri de ciencia i ingeniería ;

Hermenegild Santapau i Bertomeu (La Galera, Montsià, 5 de desembre de 1903 - Bombai, Índia, 13 de gener de 1970) va ser un jesuïta i botànic català.^[1]

Ingressà al noviciat de la Companyia de Jesús a Gandia, amb setze anys. Va continuar els estudis clàssics i d'idiomes a Espanya i a Londres, passant a Roma per doctorar-se en filosofia el 1927. L'any següent va marxar d'Europa cap a l'Índia per completar els seus estudis de teologia. A l'Índia, se li desenvolupà l'interès per la botànica. Va tornar a Anglaterra, on va obtenir el títol de batxillerat i el doctorat en botànica al Royal College of Science i l'Imperial College London. Va recollir plantes als Pirineus Orientals el 1934 i als Alps italians el 1936, i va treballar a l'herbari del Reial Jardí Botànic de Kew des de 1938. Després de dos anys treballant a l'herbari a Kew, Santapau es va incorporar al professorat del St. Xavier’s College, Bombay, el 1940, com a professor de botànica. Durant la seva residència a Bombai va realitzar nombrosos viatges de recollida a les vacances entre els seus termes i quan treballava com a professor visitant. El 1946 va recollir a Balutxistan i després a Kathiawar, per exemple, i entre 1950 i 1955 al bosc dels Dangs (Gujurat). Al llarg de la seva carrera, Santapau va abastar grans àrees de l'Índia, des del Ghats occidental i oriental, Goa i Andhra Pradesh fins a les regions del nord d'Assam, Darjeeling i l'Himàlaia Oriental, Dehra Dun i Mussoorie. Va ser particularment actiu durant l'any que va passar com a botànic principal a l'Enquesta botànica de l'Índia el 1954.^[1]

Entre el 1961 i el 1968 fou director de l'Institut Botànic de l'Índia (Botanical Survey of India, BSI). Durant el seu mandat va dirigir una delegació de botànics indis en una gira de tres mesos a l'URSS (1962) i a Edimburg per al desè Congrés Botànic Internacional (1964).^[1] També exercí com a professor de botànica.^[2] Destacà per la seva notable contribució a l'estudi i la identificació de noves espècies de plantes, com Ethelbert Blatter (1877-1934) i Cecil Sandanha (1926-2002), jesuïtes com ell, que van exercir la seva tasca a la part occidental de l'Índia.^[3]

Entre les seves obres destacades es troben "The Flora of Khandala on The Western Ghats of India" (Delhi, 1953), amb A.N. Henry a A Dictionary of the Flowering Plants in India (New Delhy, 1975).^[2] Altres publicacions seves són Purandhar (1958) i Saurashtra (1962), a més d'obres sobre les acantàcies, Asclepidaceae, Periplocaceae i orquídies de Bombay.^[1]

En honor seu es batejà l'espècie Santapaui.^[4]^[5]

Va ser membre de l'Institut Nacional de Ciències de l'Índia, de la Linnean Society i de la Indian Botanical Society, així com de la Royal Asiatic Society of Bengal i de la Bombay Natural History Society, entre d'altres. Va rebre diversos honors i premis en reconeixement a la seva tasca com a botànica i docent, inclosa la Medalla Birbal Sahni de la Indian Botanical Society.^[1]

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Santapau, Hermenegild (1903-1970)». JSTOR, Global Plants [Consulta: 29 abril 2020].
↑ ^2,0 ^2,1 Quattrocchi, Umberto. «Santapaua Balakr. & Subramanyan Acanthaceae». A: CRC World Dictionary of Plant Names: Common Names, Scientific Names, Eponyms. Synonyms, and Etymology. CRC Press, 1999, p. 2380. ISBN 978-0-8493-2678-3 [Consulta: 29 abril 2020].
↑ Worcester, Thomas (ed.); ... [et al.]. The Cambridge Encyclopedia of the Jesuits. Cambridge University Press, p. 190. ISBN 978-1-108-50850-6 [Consulta: 29 abril 2020].
↑ Clifford, Harold T.; Bostock, Peter D. «Santapaui. In honor of Hermenegild Santapau (1903-1970)». A: Etymological Dictionary of Grasses. Springer Science & Business Media, 2007, p. 257. ISBN 978-3-540-38434-2 [Consulta: 29 abril 2020].
↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard E. «Santapaui». A: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer Science & Business Media, 2013, p. 212. ISBN 978-3-662-07125-0 [Consulta: 29 abril 2020].

Bibliografia[modifica]

Bole, P.V. «Rev. Fr. Hermenegild Santapau, S.J.». Taxon, Vol. 19, Núm. 4, 1970, pàg. 576-583. ISSN: 0040-0262.
Stewart, R.R. «Missionaries and Clergymen as Botanists in India and Pakistan». Taxon, Vol. 31, Núm. 1, 1982, pàg. 60. ISSN: 0040-0262.

[jstor-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Santapau, Hermenegild (1903-1970)». JSTOR, Global Plants [Consulta: 29 abril 2020].

[Quattrocchi-2] 2,0 ^2,1 Quattrocchi, Umberto. «Santapaua Balakr. & Subramanyan Acanthaceae». A: CRC World Dictionary of Plant Names: Common Names, Scientific Names, Eponyms. Synonyms, and Etymology. CRC Press, 1999, p. 2380. ISBN 978-0-8493-2678-3 [Consulta: 29 abril 2020].

[SJ-3] Worcester, Thomas (ed.); ... [et al.]. The Cambridge Encyclopedia of the Jesuits. Cambridge University Press, p. 190. ISBN 978-1-108-50850-6 [Consulta: 29 abril 2020].

[Clifford-4] Clifford, Harold T.; Bostock, Peter D. «Santapaui. In honor of Hermenegild Santapau (1903-1970)». A: Etymological Dictionary of Grasses. Springer Science & Business Media, 2007, p. 257. ISBN 978-3-540-38434-2 [Consulta: 29 abril 2020].

[EggliNewton-5] Eggli, Urs; Newton, Leonard E. «Santapaui». A: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer Science & Business Media, 2013, p. 212. ISBN 978-3-662-07125-0 [Consulta: 29 abril 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]