Teresa Borràs i Fornell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTeresa Borràs i Fornell
Biografia
Naixement30 juliol 1923 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 2010 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Teresa Borràs i Fornell (Manresa, 30 de juliol de 1923 - Mataró, 17 de juliol de 2010) fou una compositora, professora i concertista de piano.[1][2]

Va començar els estudis musicals als 8 anys al Conservatori del Liceu de Barcelona, on en un primer moment li van ser impartides classes de piano i harmonia i, posteriorment, de guitarra.[3] Va ser deixebla de Francesco Molinari i Ernest Cervera.[4] Va obtindre el títol de Piano el 1971 i el de Guitarra el 1972. També va perfeccionar les seves aptituds d'harmonia, contrapunt i composició amb Cristòfor Taltabull.[1] Posteriorment, estudià clavicèmbal al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.[5]

Borràs va oferir diversos concerts entre els anys 1947 i 1953, i els anys 1950 i 1952 va rebre beques per a estudiar a l'Accademia Chigiana de Siena (Itàlia), on va ampliar els seus coneixements i en va adquirir de nous com ara el domini d'instruments poc freqüents a l'època com el clavicèmbal o l'arpa. Durant aquesta etapa va actuar al Palau de la Música per única vegada tocant el clavicèmbal.[1][2]

Més endavant va esdevenir professora de guitarra i piano a l'Escola Municipal de Música de Manresa durant set cursos i uns altres cinc va ensenyar piano a l'Escola de Música de Mataró, filial del Conservatori del Liceu.[2] Des de 1976 va ser professora de Música a l'Institut Alexandre Satorras de la mateixa població. La seva sòlida formació d'harmonia i de contrapunt, d'estil poc convencional, es caracteritzava per la combinació d'instruments i per l'originalitat de les seves estructures.[1]

El 1979 li va ser concedida la Beca de Composició per al Curs d'Estiu "Música a Compostela" a la classe de Rodolfo Halffter.[6] Un parell de dècades més tard, el 1997, va obtenir el 1r accèssit del Premi Caterina Albert i Paradís. Va ser sòcia de l'Associació Catalana de Compositors i autora associada de la Sociedad General de Autores y Editores.[4]

Ja retirada de la vida acadèmica, Teresa Borràs va seguir component i exercint com a concertista de piano fins a la seva mort l'any 2010, especialment per tal de donar a conèixer la seva obra.[1] Va morir el 17 de juliol de 2010 a la Residència Mare Nostra de Mataró, on vivia.[7]

El fons personal de Teresa Borràs es conserva a la Biblioteca de Catalunya. També es conserva altra part de la seva obra a la Biblioteca de la Fundación Juan March, a Madrid.

Obra[modifica]

La seva obra inclou composicions per a piano, cant i piano, guitarra, arpa per a cor i orquestra de cambra.[8] A més a més, va escriure concerts, peces per a carilló, trios, quartets, danses, preludis i estudis per a diversos instruments, i també va publicar tres discos.[1][2]

Veu[modifica]

  • Tururú (popular), op. 8 (1954), per a cor de veus mixtes. Dedicada al Quartet Mtre. Blanch [Miquel Blanch]
  • Tornem a muntanya, op. 14 (1964), per a cor de veus mixtes. Lletra: Fidel Riu.
  • El meu cant, op. 15 (1964), per a cor de veus mixtes. Lletra: Clementina Arderiu.
  • Mientras el aires es nuestro, op. 63 (1979), per a cor de veus mixtes
  • Salve, per a 2 veus (1947). Dedicada a la Verge de l'Alba.
  • Salve, Regina, a tre voci (1947). Dedicada al Comte Guido Chigi Saracini.

Piano[modifica]

  • Preludis clavicèmbal, op. 52 (1972)
  • 12 Preludis, op. 67 (1969), per a piano. 21' Estrena: T. Borràs
  • Impressions, op. 69 (1989), per a piano. Conté: 1. Allegro; 2. Moderato)
  • 6 bagatel·les, op. 72 (1979), per a piano.
  • Confluències, op. 75 (1979), per a piano. 10' Estrena: T. Borràs (Sevilla, 1981).
  • 6 Estudis, op. 76. (1981-1986), per a piano. 14' Estrena dels núm. 1-3: T. Borràs; Centre Cultural de Caja Madrid (Barcelona), 1986.[3]
  • Toccata, op. 77, per a piano. 6'20" Estrena: T. Borràs (Sevilla, 1981).
  • Recull, op. 78 (1981), per a piano. Conté: Engruna; Balleruc; Esquitx; Garbuix; Ocellet; Marxa; Gatzara. 9'15''. Estrena: Barcelona, 26 d'abril de 2000
  • Núvol, op. 83 (1983), per a piano. 5'10". Estrena: T. Borràs (Barcelona, 1986).
  • Rondó, op. 87 (1986), per a 2 pianos. 12'. Estrena: María José Martín i Christopher Bradshaw (Bilbao, 25 de novembre de 1998)
  • Impromptus núm. 1 y 2, op. 97 (1989). 5'. Estrena: Barcelona, 26 d'abril de 2000
  • Dues peces per Carilló, op. 111 (1992-1993), per a carilló. 12'. Conté: 1. Variacions Ball de Cascabells; 2. L'Alba. Estrena: Anna Reverte; Carilló del Palau de la Generalitat, 1992 i 1994.
  • Preludi i joiós, op. 123: Suite a cuatro manos (1993), per a carilló. 13'. Estrena: Anna Maria Reverté i Abel Chaves; Carilló del Palau de la Generalitat, 29 d'abril de 1995
  • 4 mans, op. 132 (2000)
  • Solitud, op. 135 (1994), per a piano. 5'30''. Estrena: Sergi Poch; Casa Elizalde (Barcelona), 11 de novembre de 1999
  • Estudis preliminars, op. 138
  • Iris, per a dos pianos. Estrena: Álvaro Guijarro i Carmen Cuesta; Escuela Municipal de Música Andrés Isasi (Getxo), 11 de març de 2005
  • Impromptu (1977), per a piano.
  • Lluny (1983), per a piano. 2'02" Estrena: T. Borràs (Barcelona, 1986).
  • Scherzetto (1979), per a piano. 4' Estrena: T. Borràs (Manresa, 1980)

Guitarra[modifica]

  • Cinco Danzas, op. 7 (1954), per a guitarra. 20' Estrena: University Alaska 1993.
  • Cinco danzas españolas, op. 7 (1954), per a guitarra. 16'. Estrena: Shawn Lyons; University Alaska, 1993.
  • Ball pla, op. 21 (1965), per a guitarra.
  • Estudi, op. 22 (1965), per a guitarra.
  • Tres estudis, op. 23 (1966), per a guitarra. 8'
  • Tres estudis, op. 24 (1966), per a guitarra. 7'45''
  • Estudio para guitarra, op. 45 (1969)
  • Mesto, op. 58 (1970), per a guitarra. 5'
  • Preludi espanyol, op. 59 (1973), per a 2 guitarres
  • Tiento, op. 125 (1993), per a guitarra. 5'
  • Rondellus, op. 151 (1997), per a 4 guitarres. 8'. Encàrrec i dedicatòria: Jove Camerata Catalana de Guitarres. Estrena: Jove Camerata Catalana de Guitarres, sota la direcció de Miquel Quiñones Torres; Sala Les Esmandies (Mataró), 1997.
  • Fantasia, op. 228 (2007), per a guitarra. Dedicada a Santi Figueras.
  • Sonata, op. 229 (2007), per a guitarra.
  • Sonata, op. 232, per a guitarra. Dedicada a Claudio Ferrer.
  • Danza catalana (1965), per a guitarra
  • Pinus (1980), per a 4 guitarres. 4'30''
  • Garberies (1981), per a 3 guitarres. 6'

Arpa[modifica]

  • Sonatina, op. 34 (1960), per a arpa (ed. 2002)
  • Impromptu, op. 35 (1969), per a arpa
  • Sonatina, op. 38 (1958), per a arpa
  • Arabesque espanyola, op. 39 (1954), per a arpa
  • Preludis, op. 43 (2000), per a arpa
  • 3 Preludis, op. 46 (1970), per a arpa. 35'
  • 3 Danzas Españolas, op. 48 (1970), per a arpa. Conté: Jota; Malagueña; Zortzico. 20' Estrena: Madrid 1995.
  • Andantino, op. 49 (1952), per a arpa. Estrena: Madrid, 2002.
  • Paisatges, op. 53: Preludi (1972), per a arpa. Dedicada a Maria Lluïsa Ibáñez. 5'10''. Estrena: Maria Lluïsa Ibáñez; Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, 3 de desembre de 1998
  • Nostàlgica, op. 84 (1984), per a arpa.
  • Marcha militar, op. 88 (1992), per a arpa. Estrena: 2002
  • 6 estudis d'arpa, op. 110 (1993)
  • Subtilité, op. 153 (1996), per a arpa
  • 2 Sonatas, per a arpa

Violí[modifica]

  • Duo de violín, op. 96 (1998)

Violoncel[modifica]

Clarinet[modifica]

  • Sonatina, op. 74, per a 2 clarinets (ed. 1986)
  • 5 Miniatures, op. 142 (1995), per a 4 clarinets. 8'
  • Monodias (1995), per a clarinet. Dedicada a Joan Pere Gil.
  • Monodias núm. 3, op. 143 (1995), per a clarinet. 3'45''. Dedicada a Montserrat Soler Alomà. Estrena: Monserrat Soler; Café Concert (Barcelona), 16 d'abril de 1990
  • Scherzo, per a 2 clarinets (ed. 1986)
  • Tres peces, per a 2 clarinets (ed. 1998)

Flauta[modifica]

  • Dúos infantiles, op. 62 (1973), per a flautes de bec
  • Sonatina, op. 93 (1986), per a flauta dolça soprà i flauta dolça tenor (ed. 1989)
  • Largoan, op. 168 (1998), per a 4 flautes. 6'. Estrena: O. Rigau, R. Vilalta, J. Vayreda i M. Durán; Fundació Caixa de Manresa (Manresa), 11 de maig de 1998
  • Torrent, op. 146 (1996), per a 4 flautes de bec. 16'

Saxòfon[modifica]

  • Migajas, op. 178 (2000), per a saxòfon alt. Estrena: Barcelona, 2002
  • Bits (Trossos), op. 187 (ed. 2001), per a saxòfon alt
  • Quatre engrunes, op. 203, per a saxòfon

Contrabaix[modifica]

Oboè[modifica]

Sardana[modifica]

  • Beatriu, op. 28 (1969), sardana. Estrena: Barcelona.

Altres[modifica]

  • Andante, op. 36 (1969), per a violoncel i piano. 5'
  • Preludi i horitzó, op. 37 (2000)
  • Moderato, op. 40 (1980)
  • Lar, op. 41 (1980)
  • Astrugàncies, op. 42, per a soprano, arpa i flauta. Lletra: X. Miquel
  • Concierto, op. 43 (1969), per a trompeta i orquestra
  • Quintet de vent, op. 44 (1970), per a 2 trompetes, trompa, trombó i tuba
  • Duos, op. 47 (1969)
  • Trio, op. 50 (1970), per a piano, violí i violoncel
  • Canciones íntimas, op. 51 (1979)
  • 6 piezas infantiles, op. 56 (1972), per a flauta i guitarra
  • Divertimentos, op. 57 (1970)
  • Sonatina, op. 60 (1973), per a flauta i arpa. 12'. Estrena: María Dolores Serra i Maria Lluïsa Ibáñez; Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, 3 de desembre de 1998.
  • Sonatina, op. 61 (1971)
  • Concert, op. 64 (1975), per a 2 flautes solistes i orquestra de corda. 25' Estrena: Orquestra de cambra d'Engelberg (Peníscola, 1990).
  • Concert, op. 64 (1979), segona versió per a dos violins i orquestra de corda. 20'. Estrena: Sergio Colantoni, S. Purini, Orquesta de Cámara Engelberg, sota la direcció de Vittorio Cacciatori; Castell de Peníscola, 24 d'octubre de 1990.
  • Concert, op. 65 (1976) per a fagot solista i orquestra de corda. 25'
  • Concert per a fagot, op. 65 (1976), per a fagot, orquestra de corda, flautí i timbals[3]. 25'
  • Accordi, op. 68 (1969), per a soprano i piano. Lletra: L. Santoro. Estrena: Pilar Adán i Marcel Olm (Mataró, 1977)
  • Fantasia, op. 74 (ed. 1979), per a flauta travessera i piano
  • Concert per a piano i orquestra, op. 79 (1980)
  • Habanera, op. 80 (1982), per a violí i piano. 4'. Estrena: 15 de febrer de 2000
  • Pinzellades, op. 81 (1982), per a flauta, oboè, 2 clarinets, trompa, fagot, lira campana i 4 timbals
  • Trencall, op. 82 (1982), per a clarinet i piano
  • Sonatina, op. 85 (1984), per a clarinet i violoncel. Dedicada a Antonino Carriglio i Sonia Notararrigo.
  • Scherzo, op. 86 (1985), per a trompeta i piano
  • Divertimento, op. 90 (1987), per a flauta, oboè, clarinet, trompa i fagot. Estrena: Centro Cultural Conde Duque (Madrid), 6 de març de 2004
  • Tema i variacions, op. 91, per a flauta i piano (ed. 2015)
  • Aura, op. 92 (1985), per a flauta, oboè i fagot
  • Contrast, op. 94 (1988)
  • Sonatina, op. 95 (1998)
  • Capvespre, op. 98 (1989)
  • Sin Niño Quixante, op. 99 (1990)
  • Rondó, op. 100 (1990), per a orquestra de corda. 10' Estrena: Orquestra de Cambra de l'Empordà, sota la direcció de Carles Coll; Fundació La Caixa, Centre Cultural (Barcelona), 1997.
  • Allegretto, op. 101 (1990)
  • Dues danses, op. 102 (1990-1991), per a clarinet i corn baix. Conté: 1. Sardana; 2. Variacions núm. 2 sobre el Ball de Cavallets. 5'10''. La núm. 1 és encàrrec de Q. Roca i Albert Gumí; estrena: Q. Roca i Albert Gumí (Matadepera, 4 de juliol de 1991).
  • Quartet, op. 103 (1991), per a 2 violins, viola i violoncel. 12'
  • Mont, op. 104, núm. 1 (1991), per a guitarra i flauta. 10'[5]
  • Montgrí, op. 104, núm. 2 (1991), per a guitarra i flauta. 5'[5]
  • 6 estudis, op. 105 (1990)
  • Concert, op. 106 (1992), per a viola solista i orquestra de corda. Dedicada a Joan Ignasi Ferrer i Pujol. 22'
  • Gernika, op. 107 (1992)
  • Suite, op. 108 (1992)
  • Roda, op. 109 (1993)
  • Trio, op. 112 (1992), per a flauta, clarinet i fagot. 14'. Estrena: 21 de novembre de 2000
  • Variacions de ball dedicades a St. Cristòfol, op. 114 (1992)
  • Concert, op. 116 (1994), per a corn anglès solista i orquestra de corda. 20'
  • Variacions sobre un tema popular, op. 117 (1994)
  • Tino, op. 118 (1993)
  • Intermezzi, op. 119 (1993)
  • Enyorança, op. 120 (1993)
  • Scherzo per a trio, op. 121, núm. 1 i 2 (1993), per a clarinet, corn anglès i piano
  • Concert, op.122 (1993), per a clarinet i basset-horn solista, orquestra de corda. 16'10"
  • Elegía, op. 126 (1994)
  • Tema i variacions, op. 127 (1994)
  • Mesto i scherzo, op. 128 (1994)
  • Laberint, op. 129 (1994), per a fagot i piano. 6'
  • Mosaic, op. 130 (1994)
  • Llopis, op. 131 (2000)
  • 2 salves, op. 133 (2000)
  • Scherzo, op. 134 (1994)
  • 3 cançons, op. 136 (1995)
  • 2 Cançons, op. 137 (1996)
  • 6 petits estudis, op. 138 (1996)
  • L'amic, op. 139 (1991)
  • 3 preludis, op. 140 (1997)
  • Cuttings, op. 141 (1995), per a 2 trompetes i 2 trombons. 8'
  • 10 estudis, op. 144 (1995)
  • Fagot i piano, op. 145 (1995)
  • Scherzo, op. 147 (1996)
  • Tríptic, op. 150 (1996)
  • 3 cançons, op. 152 (1996)
  • Ones, op. 154 (1997), per a flauta i piano. 6'. Dedicada a Rut Costa. Estrena: Rut Costa i Emili Blasco; Foment Mataroní, 7 de juny de 1997
  • Homenaje a Ludovico, op. 155 (1997), per arpa, 2 violins, viola i violoncel. 14'. Estrena: 3 d'octubre de 2000
  • 2 Cançons, op. 156 (1997)
  • 3 adagis, op. 157 (1997)
  • Aurora, op. 158 (1997), per a violí, viola i violoncel. Encàrrec de l'Asociación de Mujeres en la Música. Estrena: Cuarteto Clásico, Iglesia de San Ignacio de los Vascos (Madrid) el 28 de març de 1998
  • Guipuzkoako, op. 159 (1997)
  • Estudis, op. 160 (1997)
  • Excelsior, op. 161 (1998)
  • Passeig de tardor, op. 163 (1998)
  • Cendres, op. 164 (1998)
  • La plaça, op. 165 (1998)
  • Pinar, op. 166 (1998)
  • Dilin, op. 167 (1998)
  • Adato, op. 169 (1998)
  • 3 canciones, op 170 (1998)
  • Aletrí, op. 171 (1999), per a trompeta, trompa, trombó i tuba. 8' Encàrrec de l'Associació Catalana de Compositors. Dedicada al Slovenski Kvintet Tbobil. Estrena: Slovenski Kvintet Trobil; Auditori de la Sociedad General de Autores y Editores (Barcelona) el 21 d'octubre de 1999
  • Souvenirs, op. 172 (1999), per a orquestra de cambra. 10'
  • Burlesca, op. 173 (1999), per a saxòfon alt i piano. Estrena: Manuel Miján i Sebastián Mariné; Escuela Municipal de Música Andrés Isasi (Getxo) el 20 d'abril de 2007.
  • Unimano, op. 174 (1999)
  • Trio, op. 175 (1999)
  • Arsis, op. 176 (1999)
  • 4 interludios, op. 177 (2000)
  • Espurnall, op. 179 (2000)
  • Sonata, op. 180 (2000)
  • Duos, op. 181 (2000)
  • 3 canciones, op. 182 (2000)
  • Quintuor, op. 196 (2001), per a 2 violins, viola, violoncel i contrabaix. Conté: 1. Moderato - 2. Adagio - 3. Allegretto). 14'. Estrena: Quinteto Clásico de Pamplona (Anna Radomska, Zibor Mohnar, Robert Pajewski, Dorota Pajewska, Tadeusz Kozinski); Iglesia de San Ignacio de los Vascos (Madrid), 6 d'abril de 2002.
  • Para terminar, op. 200. Estrena: 2002
  • Terceto, op. 201, per a flauta, guitarra i violoncel. Estrena: Antonio Arias, José Luis Rodrigo, Dimitar Furnadjiev; Escuela Municipal de Música Andrés Isasi (Getxo), 10 de març de 2003
  • 2 tubas, op. 202. Estrena: 2002
  • Ghribizzo, op. 204. Estrena: Madrid, 2002.
  • Camí de gegants, op. 205. Estrena: 2002
  • Three, op. 209 (2003), per a oboè, clarinet i fagot. EstrenA: Trío de Cañas (Anke Nevermann, Jana Strauchmann i Jorge García del Valle; Sala Manuel de Falla de la Sociedad General de Autores y Editores (Madrid), 15 d'abril de 2004
  • Improntus, op. 231 (2009), per a flauta i guitarra. Dedicada a Claudio Ferrer.
  • La Brisa (1987), per a veu i piano. Lletra: Gumersind Riera Sans (ed. 1989)
  • Cristiana (2000), per a soprano, flautes i clarinet. 2'30''. Estrena: 21 d'abril de 2001
  • La Esfinge (1979), per a tenora i piano. 4'. Estrena: 2 de març de 1999
  • Fontana. Estrena: Antonio Arias i Gerardo López-Laguna; Escuela Municpal de Música Andrés Isasi (Getxo), 12 de març de 2005
  • Sonata (2006), per a piano i flauta.

Arranjaments[modifica]

  • La pastoreta, per a cors mixtes

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Teresa Borràs i Fornell». El Punt Avui [Mataró], 20-07-2010 [Consulta: 7 abril 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Riera i Vinyes, Serracant i Clermont i Ventura i Salarich, 2002, p. 29.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Associació Catalana de Compositors. 68 Compositors Catalans. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1989, p. 52-54. ISBN 84-393-1138-9. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Antonio Álvarez Cañibano, Mª José González Ribot, Pilar Gutiérrez Dorado, Cristina Marcos Patiño. Compositoras españolas. La creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad. Madrid: Centro de Documentación de Música y Danza, 2008, p. 192-199. ISBN 978-84-87731-67-9. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Associació Catalana de Compositors. Llibre per a guitarra. Barcelona: Clivis Publicacions, 1992, p. 69-73. ISBN 84-85927-29-X. 
  6. ↑ «Biografia» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 18 juliol 2018].
  7. ↑ «Teresa Borràs» (en castellà). Mujer y guitarra española. [Consulta: 18 juliol 2018]. «Esquela publicada per la Residencia Mare Nostra de Mataró»
  8. ↑ Riera i Vinyes, Carles; Serracant i Clermont, Josep M.; Ventura i Salarich, Josep. Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla. 2. Girona: SOM, 2002, p. 29 (Col·lecció Mos (especial)). 

Bibliografia[modifica]

  • Riera i Vinyes, Carles; Serracant i Clermont, Josep M.; Ventura i Salarich, Josep. De la A a la Z: diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla. 2a edició. SOM, Revista de Cultura Popular de Catalunya, 2002 (Col·lecció mos). 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teresa_Borràs_i_Fornell&oldid=33388036»