Isabel dels Baus
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juny 1468 (Gregorià) Minervino Murge (Itàlia) |
| Mort | 22 maig 1533 (Gregorià) (64 anys) Ferrara (Itàlia) |
| Sepultura | Ferrara |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Família | Senyoria dels Baus |
| Cònjuge | Frederic III de Nàpols |
| Fills | Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Júlia d'Aragó |
| Pares | Pirro Del Balzo (en)  i Maria Donata Orsini del Balzo, 2.Duchessa di Venosa (en) |
| Germans | Antonia del Balzo |
 | |
Isabel dels Baus (Minervino Murge, 24 de juny de 1468 (Gregorià) - Ferrara, 22 de maig de 1533 (Gregorià)) també coneguda com a Elisabet dels Baus, va ser una aristòcrata italiana, reina consort de Nàpols. També va ser suo iure duquessa d'Àndria i de Venosa i princesa d'Altamura.[1]
Va ser promesa de Francesc de Nàpols, duc de Calàbria i fill hereu de Ferran I de Nàpols; però mort aquell, fou casada amb un germà seu, Frederic, que esdevindria Frederic III de Nàpols. Quan el seu regne va ser ocupat per Ferran II de Catalunya-Aragó, va seguir el seu marit al seu exili de França i, un cop vídua el 1504, va tornar a viure a Itàlia, a la cort dels Este.[1]
Va ser mare de Ferran d'Aragó, duc de Calàbria.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabel dels Baus |
- ↑ 1,0 1,1 «Isabel dels Baus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.