Willem Elsschot
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Alphonsus Josephus De Ridder 7 maig 1882 Anvers (Bèlgica) |
| Mort | 31 maig 1960 (78 anys) Anvers (Bèlgica) |
| Causa de mort | Causes naturals (Accident cardíac) |
| Sepultura | Cementiri Schoonselhof, Antwerpen |
| Dades personals | |
| Altres noms | Alfons de Ridder |
| Residència | Antwerpen |
| Nacionalitat | belga |
| Es coneix per | Formatge |
| Activitat | |
| Ocupació | Corresponsal, director d'agència de propaganda, escriptor i poeta |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Josephine (Fine) Scheurwegen[1] |
| Fills | Walter, Jan, Ida |
| Parents | Ida Dequeecker (neta) |
Premis
| |
| Lloc web | web de l'institut Willem Elsschot |
     | |
Alfons De Ridder va ser un empresari, director d'agència de propaganda belga i un conegut escriptor amb el pseudònim Willem Elsschot. Va néixer el 7 de maig de 1882 a Anvers i va morir el 31 de maig de 1960.[2]
Biografia[modifica]
Durant més de quaranta anys va dirigir, amb gran èxit, una agència publicitària. La seva obra literària és eminentment satírica i humorística, i encara avui es manté viva gràcies a l'estil concís, a la ironia i a la seva capacitat d'observació de la vida moral dels homes.[3] Com el descriu ja el 1933 l'escriptor i assagista Menno ter Braak, Elsschot és un dels rars autors neerlandesos dignes d'ésser traduïts, però va ser ignorat pels funcionaris que havien de decidir sobre els projectes de traducció.[4]
Va casar-se amb Fine Scheurwegen amb qui va tenir sis fills. La fidelitat no era la seva prioritat. Entre 1946 i 1951 va tenir una relació amb la poetessa Liane Bruylants que va testimoniar que no era l'única amistançada.[5]
Les obres d'Elsschot van sorprendre per la seva universalitat i modernitat al període entre les dues guerres mundials. Contrasta amb la majoria de la literatura flamenca d'aquesta època, sovint caracteritzada per un regionalisme rural i folklòric, molt impregnada per la moral catòlica i d'autors com Ernest Claes, Stijn Streuvels, Felix Timmermans que volen emancipar lingüísticament els flamencs, tot i protegir-los contra els vicis dels temps moderns. Elsschot, ans al contrari des de la seva primera novel·la Villa des Roses (1913) tracta temes quasi prohibits com l'avortament clandestí. A la novel·la De Verlossing («La redempció», 1921) tracta la història de Pol van Domburg, un botiguer liberal i sense escrúpols que s'instal·la en un petit poble de pagès al qual s'emancipa del baró local i del rector. Quan deixa d'anar a missa, el rector organitza un boicot de la botiga.[6] Tot acaba en una tragèdia. Cap dels protagonistes és una persona bona o exemplar i, al final, el bé no venç pas el mal, com solia succeir a la majoria d'obres flamenques contemporànies a Elsschot.
L'emancipació lenta del neerlandès a Flandes, després d'anys de menyspreu per l'estat belga monolingüe als seus inicis, tenia com a efecte secundari que fora de les editorials lligades amb els partits polítics o l'església catòlica, no havia cap editorial neerlandès laïc. Elsschot, com tant d'altres, va trobar un port a l'editorial Van Kampen als Països Baixos. Durant la segona guerra mundial, quan la importació era tot un repte, la jove editorial brussel·lesa independent, fundada per Angèle Manteau (1911 – 2008) va publicar unes obres d'Elsschot.[7] Era difícil sobreviure econòmicament en un paisatge literari dominat per la censura catòlica.[8][9]
Una de les seves frases més citades és probablement el vers del poema Het Huwelijk («El matrimoni»), al qual un home, cansat de l'enllaç matrimonial somnia d'assassinar la seva dona i cremar la casa que sospira:
| « | Tussen droom en daad staan wetten in de weg en praktische bezwaren, en ook weemoedigheid, die niemand kan verklaren. Entre el somni i l'acte obsten lleis i dificultats pràctiques, i així mateix melangia que ningú pot explicar.[10] |
» |
Va morir el 30 de maig de 1960 a Anvers. La seva esposa va morir un dia després.
Premis i reconeixements[modifica]
El 1960 va rebre pòstumament el Premi quinquennal de la literatura flamenca
Llegat[modifica]
La seva obra queda viva i continua sent reimpresa. Entre 2004 i 2011, tres noves biografies van publicar-se, entre els quals una per la seva filla petita Ida de Ridder. L'Institut Willem Elsschot (Willem Elsschotgenootschap (WEG) es dedica a «l'estudi de la persona d'Alfons De Ridder i de l'obra de l'escriptor Willem Elsschot, l'edició del seu arxiu literari i empresarial i la propaganda de l'obra.»[11]
El seu arxiu literari i el seu arxiu d'empresari van ambdós dipositar-se al museu Casa de les Lletres, a Anvers.
Obres[modifica]
- en català
- Formatge, (2003) traduït per Saskia Caballé del neerlandès Kaas (1933)[12] La història fictícia de Frans Laarmans, un representant de comerç, a qui el formatge no li agrada gens, però somnia d'esdevenir un gran empresari. Que «Laarmans no està a l'altura del seu somni es fa evident de seguida, però no podem imaginar el seu malson amb deu mil maleïts formatges: empresa de formatges, dia formatger, vaixell formatger, història del formatge, bou formatger, testament del formatge... Frans Laarmans forma part, per mèrits propis, d'una raça amb escassíssims individus: Buster Keaton, Charles Chaplin, Mr Bean…»[13] Escrit el 1933, la novel·la satírica no va perdre de la seva actualitat: ironitza en un estil punyent els excessos del màrqueting i del comerç.
- en neerlandès
- Villa des Roses 1913
- Een ontgoocheling (Una decepció) 1921
- De verlossing 1921, (La redempció)
- Lijmen 1924
- Kaas 1933
- Tsjip - De leeuwentemmer 1940 (Txip, el domador de lleons', autobiografia)
- Verzen van vroeger 1934 (Versos d'antany)
- Pensioen 1937 ('El retir')
- Het Been (1938)
- Het Tankschip ±1942
- Het Dwaallicht 1946
- Verzen (Poemes)
- Nagelaten Werk (Obra pòstuma)
Referències[modifica]
- ↑ Ida de Ridder, Fine, levenslang met Elsschot, Amsterdam, Athenaeum-Polak & Van Gennep, 2007, 136 pàgines, ISBN 9789025363420 (en català: A perpetuïtat, a perpetuïtat amb Elsschot (biografia de l'esposa d'Elsschot per la seva filla petita))
- ↑ «Willem Elsschot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Formatge», Prometo Libros
- ↑ Menno ter Braak, «Paapsche sympathien», Het tweede gezicht, Essays, L'Haia, Folemprise, 1932, pàgina 73
- ↑ Frits Abrahams, «Elsschot», al diari neerlandès NRC Handelsblad, 29 de març de 2004
- ↑ Martinus Nijhoff, «Willem Elsschot, De verlossing», Verzameld Werk II, Amsterdam, Bert Bakker, 1982, pàgina 121-122
- ↑ Jan van Hattem, «De rol van Willem Elsschot in de bekroning van Louis Paul Boon», Achter de schermen, Antwerpen, Willem Elsschot Genootschap, 2002, n° 2, pàgina 4 (en català: El paper de Willem Elsschot en atorgar el premi a Louis Paul Boon)
- ↑ Angèle Manteau, citada par Greta Seghers, a Het eigenzinnige leven van Angèle Manteau, Amsterdam, Prometheus, 1992, pàgina 190, ISBN 9053331042
- ↑ Guido Lauwaert, «Angèle Manteau alias Willem Elsschot»[Enllaç no actiu], Knack, 29 de novembre de 2011
- ↑ Text complet en neerlandès: «Het Huwelijk» Arxivat 2013-04-25 a Wayback Machine. al web de la facultat de Lletres de la Universitat de Groningen
- ↑ ««Het Willem Elsschot Genootschap»». Arxivat de l'original el 2012-07-28. [Consulta: 6 octubre 2012].
- ↑ Elsschot, Willem. Formatge. Traducció: Saskia Caballé van Mol. Manresa: Angle Editorial, 2003, p. 152. ISBN 9788496103085.
- ↑ «Presentació del llibre». Angle Editorial.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Willem Elsschot |
- Una bibliografia secundària quasi completa es troba al web de la Biblioteca digital de la literatura neerlandesa: Literatura secundària sobre Willem Elsschot
- «Biografie Willem Elsschot» (en neerlandès). Institut Willem Elsschot. Arxivat de l'original el 2011-08-09. [Consulta: 6 octubre 2012]. Biografia oficial.
- van Hattem, Jan. Willem Elsschot, Mythes bij het leven, een biografie (en neerlandès). Antwerpen: Houtekiet, 2004, p. 591. (Willem Elsschot, mites durant la seva vida, una biografia)
- de Ridder, Ida. Fine, levenslang met Elsschot. Amsterdam: Athenaeum-Polak & Van Gennep, 2007, p. 136. ISBN 9789025363420. (Fine, a perpetuïtat amb Elsschot, biografia de l'esposa d'Elsschot per la seva filla petita).
- van de Reijt, Vic. Elsschot, leven en werken van Alfons de Ridder (en neerlandès). Amsterdam: Atheneum – Polak en Van Gennep, 2011, p. 406. ISBN 978 90 253 6812 8.