Daughters of the American Revolution
Daughters of the American Revolution
| |
  | |
| Lema | God, Home, and Country |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | organització women's club (en)  organització sense ànim de lucre |
| Forma jurídica | associació 501(c)(3) |
| Història | |
| Creació | 11 octubre 1890 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Format per | |
| Indicador econòmic | |
| Ingressos totals | 25.047.856 $ (2016) |
| Lloc web | dar.org |
   | |
La societat Daughters of the American Revolution (DAR), en català: Filles de la Revolució Americana, és un associació nord-americana reservada a les dones, que es basa en la línia genealògica per acceptar als seus membres.[1] L'organització, fou creada per a la preservació de la història del país i per l'educació i està present en els 50 Estats del país, així com a Austràlia, Bahames, Canadà, França, Alemanya, Japó, Mèxic, Espanya i en el Regne Unit. La seva divisa és Déu, Llar i Pàtria (God, Home, and Country). Algunes seccions locals es van fundar l'11 d'octubre de 1890, mentre que l'organisme es va oficialitzar a nivell nacional en 1896.
Pertinença[modifica]
Per accedir a l'organització, és necessari ser una dona major de 18 anys que pot provar que un dels seus avantpassats directes va participar en la independència dels Estats Units com:
- Signatari de la declaració d'independència;
- Militars veterans de la Guerra d'Independència dels Estats Units, incloent les marines de guerra i les milícies de l'estat, milícies locals, privades, i soldats i mariners tant francesos com espanyols que van lluitar en el teatre de guerra nord-americà;
- Funcionari del govern nord-americà durant aquest període;
- Membre del congrés continental o d'assemblees d'estat;
- Signatari dels Oaths of Allegiance, els juraments de lleialtat;
- Participants en el motí del te de Boston;
- Presoner de guerra, refugiats i defensors d'un fort, doctor i infermera ocupant-se de les víctimes dels revolucionaris;
- Persona que ofereix material a la causa.[2]
Una noia adoptada per una persona, el llinatge de la qual es desconeix, no pot pertànyer a l'organització. Només es pot pertànyer a les DAR mitjançant el llinatge dels seus pares biològics.
Ensenyament[modifica]
Col·legis[modifica]
DAR ofereix cada any 1 milió de dòlars per finançar sis col·legis.[3][4][5]
Beques[modifica]
DAR ofereix als estudiants 150.000 dolars a l'any en beques als diplomats de "High School" secundària, a la música, al Dret, a l'ofici d'infermera, i als estudiants de la Facultat de Medicina. Solament dues de les 20 beques ofertes es restringeixen als membres de l'organització.[6]
Membres il·lustres[modifica]
- Susan B. Anthony, sufragista estatunidenca[7]
- Clara Barton, fundadora de la Creu Roja Nord-americana
- Lillian Gish, actriu
- Grandma Moses, artista folk
- Ginger Rogers, actriu i ballarina
- Caroline Scott Harrison, antiga Primera dama dels Estats Units
- Suzanne Bishopric, tresorera de les Nacions Unides
- Laura Bush, antiga primera dama dels Estats Units
- Rosalynn Carter, antiga primera dama dels Estats Units
- Elizabeth Dole, senadora per Carolina del Nord.
- Janet Ren, antiga fiscal general de l'estat.
- Bo Derek, actriu, model i activista política conservadora.
Cultura popular[modifica]
- En la sèrie televisada Gilmore Girls, el personatge Emily Gilmore és membre de les DAR. També veurem a una de les protagonistes, Rory Gilmore, esdevenir una membre de l'associació. Hi ha diversos capítols que centren la seva acció entorn de festes i reunions de les DAR.
- El grup de rock and roll The Black Crowes va treure el gener de 2008 un treball titulat "Goodbye Daughters of the Revolution".
- En l'obra teatral The glass menagerie (de Tennessee Williams), Amanda Wingfield, la mare, és membre de les DAR.
Vegeu també[modifica]
Associacions estatunidenques de característiques semblants:
Bibliografia[modifica]
- Bailey, Diana L. American treasure: the enduring spirit of the DAR. Walsworth Publishing Company, 2007.
- Hunter, Ann Arnold. A Century of Service: The Story of the DAR. 1991, Washington, DC. National Society Daughters of the American Revolution.
- Strayer, Martha. The D.A.R.: an informal history. Washington: Public Affairs Press, 1958. Existeix una revisió crítica de Gilbert Steiner, que indica que el text se centra massa en les personalitats i no en la política: «Review», en The Annals of the American Academy of Political and Social Science, volum 320; i en Highway Safety and Traffic Control de novembre de 1958, págs. 148-149).
Referències[modifica]
- ↑ «Become a Member». Daughters of the American Revolution. [Consulta: 8 octubre 2006].
- ↑ «American history essay». DAR. [Consulta: 8 novembre 2007].
- ↑ «DAR Supported Schools». DAR. [Consulta: 8 novembre 2007].
- ↑ «Work of the Society: DAR Schools». DAR. Arxivat de l'original el 5 de març de 2009. [Consulta: 29 juliol 2009].
- ↑ «Scholarships». DAR. [Consulta: 8 novembre 2007].
- ↑ «Literacy Promotion». DAR. [Consulta: 8 novembre 2007].
- ↑ «Dazzling Daughters, 1890-2004». Americana Collection exhibit. DAR. [Consulta: 8 octubre 2006].
Enllaços externs[modifica]
- Daughters of the american revolution (anglès)