Cúmul del Trapezi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicCúmul del Trapezi
Tipusasterisme, cúmul obert, estel, estrella doble i cúmul estel·lar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perGalileu Galilei Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra399 pc [1] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,557 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−0,77 mas/a [1] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)1,96 mas/a [1] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial28,94 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 35m 16.5s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-6° 36' 46.008''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,146[2] Modifica el valor a Wikidata
Part deEspasa d'Orió Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

El cúmul del Trapezi és un cúmul obert d'estrelles que es troba al centre de la nebulosa d'Orió, a la constel·lació d'Orió. Fou descobert per Galileo Galilei. El 4 de febrer de 1617 descobrí tres estrelles (A, C, D), però no veié la nebulositat dels voltants.[5][6] El quart component (B) fou identificat per diferents observadors el 1673, i més components s'anaren descobrint posteriorment, fins a 8 al 1888. Posteriorment es determinà que algunes de les estrelles eren binàries. Amb un telescopi d'aficionat de 5 polzades es poden observar les sis estrelles baix en bones condicions d'observació.[7]

El trapezi és un cúmul relativament jove format directament fora de la nebulosa progenitora. Les cinc estrelles més brillants són de l'ordre de 15-30 masses solars. Tenen un diàmetre de 1.5 anys llum i són les responsables de la major part de la il·luminació dels voltants de la nebulosa. El Trapezi podria ser un subcomponent del cúmul més grans de la nebulosa d'Orió, una associació d'unes 2.000 estrelles de diàmetre al voltant dels 20 anys llum.

Identificació[modifica]

És molt fàcil d'identificar perquè forma un asterisme de quatre estrelles relativament brillants. Les quatre són sovint identificades com A, B, C i D en ordre creixent d'ascensió recta. L'estrella més brillant de les quatre és C (Theta 1 Orionis C), amb una magnitud aparent de 5,13. Tant A com B han estat identificades com binàries eclipsants.

Les imatges infraroges del Trapezi són més capaços de penetrar les núvols de pols, i s'han localitzat molts més components estel·lars. Aproximadament la meitat de les estrelles dins de l'agrupació s'ha trobat que contenen discs circumestel·lars en evaporació, el que indica una hipòtesi probable de la formació planetària. A més, les nanes marrons i altres estrelles més han estat identificades.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cúmul del Trapezi
  1. 1,0 1,1 1,2 Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
  2. 2,0 2,1 Afirmat a: SIMBAD.
  3. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
  4. 4,0 4,1 Karl Martin Menten «The distance to the Orion Nebula» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 28-08-2007, pàg. 515–520. DOI: 10.1051/0004-6361:20078247.
  5. Galileo Galilei: Siderius Nuncius Arxivat 2013-05-23 a Wayback Machine., Venècia, 1610. (llatí)
  6. Bard College. «Galileo's The Starry Messenger» (PDF). Arxivat de l'original el 2012-02-07. [Consulta: 6 juny 2012].(anglès)
  7. Jerry Lodriguss. «The Trapezium». Arxivat de l'original el 5 de novembre 2012. [Consulta: 2 d’agost 2012].(anglès)