Josep Serra i Santa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1916  Buenos Aires (Argentina) |
| Mort | 1998 (81/82 anys) Valldoreix (Vallès Occidental) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de la Llotja |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
Josep Serra i Santa, també conegut com a Josep Serrasanta (Buenos Aires, Argentina, 1916 - Valldoreix, 1998), fou un pintor català.
Biografia[modifica]
Va néixer a Buenos Aires de pares catalans –el pare era de Guissona i la mare, de Vilamitjana– i va viure des de la infantesa a Catalunya,[1] concretament a Sabadell.[2] Va estudiar a la Llotja, amb Francesc Gimeno. També va tenir Sebastià M.de Plaja de professor. A més de Sabadell, va viure també a Vilamitjana.[3] Com a pintor es va decantar pels paisatges de petits pobles abandonats i pels temes rurals, tot i que també va fer natures mortes, murals al tremp, al fresc i a l'oli en diverses esglésies del país. A la capital del Segrià pintà les tres voltes de la Seu Nova de Lleida i les esglésies del Carme, de Sant Pere o de Sant Pau, al barri de la Mariola. A Camarasa pintà les tres parets del presbiteri de l'església parroquial. Però destaca el mural que feu a l'església de Santa Maria de la Salut de Castelldefels (1850-58), on va pintar 480 m² de les seves parets.[4] L'any 1950 va fer una exposició individual a Terrassa i també feu altres exposicions a Barcelona, Madrid, Bilbao, València, París, els EUA i el Japó. El seu estil clàssic es basa en l'ús enèrgic de l'espàtula i dels colors brillants.
Premis[1][modifica]
- Gran Premi Internacional de Cannes (1964)
- Grand Croix du Commandeur au Mérite National Française
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Josep Serrasanta (1916-1998)». Museo Gustavo de Maeztu. Arxivat de l'original el 27 d’octubre 2014. [Consulta: 16 octubre 2014].
- ↑ Barberà, Jaume «Josep Serrasanta, mil mirades i una pinzellada». Diari de Sabadell, 14 i 15 maig 2022, pàg. 14.
- ↑ «Josep Serra i Santa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Climente Hernández, Javier. «Plàstica en l'àmbit celebratiu catòlic». [Consulta: 16 octubre 2014].