Papir 72

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula documentPapir 72
Tipusmanuscrit Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalgrec antic Modifica el valor a Wikidata
Materialpapir Modifica el valor a Wikidata
UbicacióBiblioteca Vaticana Modifica el valor a Wikidata

El Papir de 72 o Papir Bodmer VII-IX és un dels més antics Papirs del Nou Testament. Conté tot el text de la Primera Epístola de Pere, Segona Epístola de Pere i l'Epístola de Judes. Se li assigna una antiguitat del segle tercer o quart.

És el manuscrit més antic conegut d'aquestes epístoles, malgrat hi ha uns pocs versos de Judes en un fragment del Papir 78 (P. Oxy. 2684).[1]

Aquest document conté també la Nativitat de Maria, la correspondència apòcrifa de Pau als Corintis, l'onzena oda de Salomó, Melitón Homilia en la Pasqua, un fragment d'un himne, l'Apologia de Phileas, i el Salm 33 i 34.[2] Escrit en 72 fulles (14,5 cm, 16 cm), de 16 a 20 línies per pàgina. El nòmina sacra està escrit amb abreviatures. Actualment es troba a la Biblioteca Vaticana a Roma.

Referències[modifica]

  1. Wasserman (2005), p. 137
  2. Comphort Philip W. Comfort i David P. Barrett. El text dels primers manuscrits del Nou Testament en grec. Wheaton, Illinois: Tyndale House Publishers Incorporated, 2001, p. 479.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papir 72