Massís de Famara

Infotaula de geografia físicaMassís de Famara
Imatge
TipusSerralada, muntanya i penya-segat Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaLanzarote Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaHaría (Las Palmas) i Teguise (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Map
 29° 07′ 31″ N, 13° 31′ 32″ O / 29.125211°N,13.525417°O / 29.125211; -13.525417
Dades i xifres
Altitud671 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència671 m Modifica el valor a Wikidata
Mida9 (amplada) × 22 (longitud) km
Superfície140 km² Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodeMiocè Modifica el valor a Wikidata
Teguise, Massís de Famara i l'Arxipèlag Chinijo
La Caleta de Famara

El Massís de Famara és el massís muntanyenc més important de l'illa de Lanzarote, a les Illes Canàries. Està situat al nord de l'illa. És d'origen volcànic i té una longitud de 23 quilòmetres. L'altitud màxima és de 670 metres (les Penyes del Chache). S'estén pels termes de Teguise i Haría. Pel vessant oest forma un penya-segat sobre la platja de Famara i l'oceà Atlàntic.[1][2]

Actualment és un parc natural (declarat pel Decret 89/1986, de 9 de maig, de Declaració del Parc Natural dels Illots del Nord de Lanzarote i dels Cingles de Famara i reclassificat per la Llei 12/1994, de 19 de desembre, d'Espais Naturals de Canàries com a parc natural).[3]

L'espai va estar habitat en temps dels guanxes i dedicat al pasturatge. Gens queda dels horts antics. Les Cases de Famara acullen pocs habitants ocasionals actualment. Queden restes d'una ermita. Tot i així, en el Racó s'ha aixecat una urbanització turística i el poble de La Caleta de Famara està creixent per l'atractiu de la seva platja.[4][5]

Actualment l'ajuntament d'Haría ha aprovat crear el Centre d'Interpretació de la Flora Endèmica del Massís de Famara. Aquest centre s'ubicarà a l'antic Mirador d'Haría.[6]

La fesomia del Massís de Famara té el seu origen en el vulcanisme de la Sèrie I. S'han diferenciat etapes d'activitat volcànica separades entre si per etapes erosives, a partir dels paleosòls que s'intercalen en l'estratigrafia. S'estima que avui es conserva la meitat de la formació. Famara apareix com un arc còncau obert al mar, resultat dels penya-segats excavats sobre colades de basalts subhoritzontals.[7]

Referències[modifica]