Massís de Famara
| ||||
| Tipus | Serralada, muntanya i penya-segat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Lanzarote | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Haría (Las Palmas) i Teguise (Las Palmas) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 671 m | |||
| Prominència | 671 m | |||
| Mida | 9 ( ) × 22 ( ) km | |||
| Superfície | 140 km² | |||
| Història | ||||
| Període | Miocè | |||
,_view_to_the_Risco_de_Famara,_image_2.jpg)
_03_ies.jpg)
,_the_haven.jpg)
El Massís de Famara és el massís muntanyenc més important de l'illa de Lanzarote, a les Illes Canàries. Està situat al nord de l'illa. És d'origen volcànic i té una longitud de 23 quilòmetres. L'altitud màxima és de 670 metres (les Penyes del Chache). S'estén pels termes de Teguise i Haría. Pel vessant oest forma un penya-segat sobre la platja de Famara i l'oceà Atlàntic.[1][2]
Actualment és un parc natural (declarat pel Decret 89/1986, de 9 de maig, de Declaració del Parc Natural dels Illots del Nord de Lanzarote i dels Cingles de Famara i reclassificat per la Llei 12/1994, de 19 de desembre, d'Espais Naturals de Canàries com a parc natural).[3]
L'espai va estar habitat en temps dels guanxes i dedicat al pasturatge. Gens queda dels horts antics. Les Cases de Famara acullen pocs habitants ocasionals actualment. Queden restes d'una ermita. Tot i així, en el Racó s'ha aixecat una urbanització turística i el poble de La Caleta de Famara està creixent per l'atractiu de la seva platja.[4][5]
Actualment l'ajuntament d'Haría ha aprovat crear el Centre d'Interpretació de la Flora Endèmica del Massís de Famara. Aquest centre s'ubicarà a l'antic Mirador d'Haría.[6]
La fesomia del Massís de Famara té el seu origen en el vulcanisme de la Sèrie I. S'han diferenciat etapes d'activitat volcànica separades entre si per etapes erosives, a partir dels paleosòls que s'intercalen en l'estratigrafia. S'estima que avui es conserva la meitat de la formació. Famara apareix com un arc còncau obert al mar, resultat dels penya-segats excavats sobre colades de basalts subhoritzontals.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, Massís de Famara
- ↑ «Soc. Esp. Hist. nat. VI, 1909, Estudi geològic de Lanzarote». Arxivat de l'original el 2015-07-11. [Consulta: 10 juliol 2015].
- ↑ Butlletí Oficial de Canàries
- ↑ U. de Las Palmas de Gran Canaria, Població
- ↑ «Teguise, La Caleta de Famara». Arxivat de l'original el 2015-07-11. [Consulta: 10 juliol 2015].
- ↑ Haría, L'Ajuntament segueix endavant amb el Pla d'Obres Municipal
- ↑ «de Lanzarote, Cingles de Famara ». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 10 juliol 2015].