Monestir de Dafní

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Monestirs de Dafní, Sant Lluc i el monestir Nou de Quios.
Imatge
Mosaics del Monestir de Dafní
Nom en la llengua original(el) Δαφνί Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
Part deMonestirs de Dafní, el Venerable Lluc i el Nou Monestir de Quios Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicrenaixement macedoni Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaChaidari Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDaphni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 00′ 47″ N, 23° 38′ 09″ E / 38.013055555556°N,23.635833333333°E / 38.013055555556; 23.635833333333
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1990 (14a Sessió)
Identificador537-002
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Edifici protegit de Grècia
Activitat
Religiócristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Lloc webodysseus.culture.gr… Modifica el valor a Wikidata

El monestir de Dafní o (en grec: Δαφνί), o Dàfnion (Δάφνιον), està situat a 11 km al nord-oest del centre d'Atenes, a Khaidari. Està situat a prop del bosc del mateix nom, a la via sagrada que conduïa a l'Eleusis.

Va ser fundat cap a finals del segle vi cristianitzant l'emplaçament del santuari d'Apol·lo Daphnaios que havia estat profanat pels gots el 395, i reutilitzant les columnes jòniques de l'antic temple en el seu pòrtic, de les quals només resta una d'original. Les altres van ser traslladades a Londres per Thomas Bruce, setè comte d'Elgin.

L'església principal (Katholikon), un magnífic exponent de l'art romà d'Orient del segle xi, és de planta octogonal, coronada per una cúpula, i acull el conjunt de mosaics[1] millor conservats de l'època de la dinastia dels Comnens (cap a l'any 1100); s'hi aprecia l'evolució des de trets austers i hieràtics típics de l'època macedònica i representats per la famosa imatge de Crist Pantocràtor (a la cúpula), cap a un estil més íntim i refinat, visible a la imatge de Sant Joaquim davant de l'Àngel.

Després que església va ser saquejada pels croats el 1205, Otó de la Roche, duc d'Atenes, el va donar a l'abadia cistercenca de Bellevaux.[2] Els monjos francesos van reconstruir l'exonàrtex; hi realitzaren altres canvis fins que els turcs els van expulsar i van retornar el monestir a una congregació ortodoxa el 1458. A poc a poc, el claustre va anar caient pel seu mal estat. El monestir va ser dissolt per les autoritats otomanes el 1821, s'hi inicià una restauració el 1888. El monestir va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1990. Greument afectat pel terratrèmol de 1999, el monestir de Dafní està actualment tancat al públic a causa de les obres de restauració.

Referències[modifica]

  1. «Monestir de Dafní». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. DEFRASNE Jean, Les Comtois Editions Cabédita

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Dafní