Way Down East

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaWay Down East

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDavid Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Lillian Gish
Richard Barthelmess
Lowell Sherman
Burr McIntosh
Kate Bruce
Creighton Hale
Emily Fitzroy
Carol Dempster
Norma Shearer
Una Merkel
Mary Hay
Porter Strong (en) Tradueix
Edgar Nelson (en) Tradueix
Vivia Ogden
George Neville Modifica el valor a Wikidata
ProduccióDavid Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
GuióAnthony Paul Kelly i David Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLouis Silvers Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBilly Bitzer i Hendrik Sartov Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJames Smith Modifica el valor a Wikidata
VestuariLucy, Lady Duff-Gordon Modifica el valor a Wikidata
ProductoraD.W. Griffith Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena26 agost 1920 Modifica el valor a Wikidata
Durada145 min Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema mut, cinema romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0011841 Filmaffinity: 720805 Allocine: 3933 Rottentomatoes: m/way_down_east Letterboxd: way-down-east Allmovie: v53607 TCM: 5884 AFI: 18291 Archive.org: WayDownEast_201312 TMDB.org: 31509 Modifica el valor a Wikidata

Way Down East és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per D. W. Griffith, i interpretada per Lillian Gish i Richard Barthelmess, entre altres. Va ser estrenada el 3 de setembre de 1920.[1] Està basada en l'obra de teatre homònima de Lottie Blair Parker. Després de “El naixement d'una nació” (1915) i “Intolerance” (1916), “Way Down East” és considerada com una de les grans obres de Griffith.[2] Existeix una segona versió de la pel·lícula produïda per la 20th Century-Fox el 1935 dirigida per Henry King i protagonitzada per Rochelle Hudson i Henry Fonda.

Argument[modifica]

Anna Moore és una jove que viatja a Boston per demanar als seus parents rics, el Tremonts, que ajudin la seva família a superar les dificultats financeres que pateix. Un cop a Boston, però, coneix el Sr. Lennox Sanderson, un home ric, que l'entabana amb un matrimoni fals per aprofitar-se d'ella. En tornar a casa, ell li demana de mantenir-ho en secret, ja que el seu pare el podria desheretar i inicialment ella li fa cas. Més endavant, en adonar-se que està embarassada, ella ho vol fer públic però Lennox li confessa la veritat i l'abandona deixant-la sola i sense diners per afrontar el naixement de la criatura.

Poc després mor la seva mare i ella es refugia en una llar d'acollida, on té la criatura, que anomena Trust Lennox però el nen acaba morint. Al final aconsegueix feina a la granja de Squire Barlett, un home just però molt estricte que creu que ha de caure tot el rigor sobre els pecadors. El fill de Squire, David, s'enamora d'Anna i ella està a punt d'acceptar el compromís però ho refusa a causa del seu passat.

Aleshores, descobreix Lennox Sanderson que viu en una granja veïna. Ell té la intenció de seduir una altra noia i, en veure Anna, intenta que ella marxi cosa que refusa, tot i que li diu que no explicarà el seu passat. Malauradament, Squire Barlett s'assabenta de la història d'Anna i Lennox per culpa del xafardeig de Martha. Fa fora la noia de casa seva justament quan una gran tempesta de neu s'abat sobre la regió. Ella marxa desesperada, no sense abans acusar Lennox de la seva perdició i de ser el pare del seu fill mort. Anna es perd i acaba desmaiada sobre la capa gelada d'un riu. David organitza un grup de cerca per rescatar-la de la tempesta. La troben surant sobre un tros de gel a punt de caure per una cataracta, d'on és rescatada per David.

Al final, els pares, coneixent la verdadera història de la noia, permeten el seu casament.

Repartiment[modifica]

  • Lillian Gish (Anna Moore)
  • Richard Barthelmess (David Bartlett)
  • Lowell Sherman (Lennox Sanderson)
  • Burr McIntosh (Squire Bartlett)
  • Kate Bruce (mare Bartlett)
  • Mary Hay (Kate Brewster, neboda de Squire)
  • Creighton Hale (el professor)
  • Emily Fitzroy (Maria Poole)
  • Porter Strong (Seth Holcomb)
  • Edgar Nelson (Hi Holler)
  • Margaret Frances Andrews (Diana Tremont)
  • Vivia Ogden (la xafardera Martha Perkins)
  • George Neville (Rube Whipple)
  • Josephine Bernard[1]
  • David Landau
  • Norma Shearer
  • Patricia Fruen
  • Florence Short
  • Myrtle Sutch
  • Carol Dempster
  • Frank C. Badgley[3]

Producció[modifica]

Anna Moore (Lillian Gish) en mig de la neu

L'agost de 1919, Griffith va comprar una propietat de 28 acres a Mamaroneck, a Nova York, davant de Long Island, per convertir-la en el seu estudi personal.[4] Per a la primera pel·lícula Griffith va escollir portar al cinema “Way Down East” de Lottie Blair Parker. L'obra “Way Down East” estava basada en una obra anterior també de Parker titulada “Annie Laurie” que va ser produïda a Chicago el 1897. William Brady havia adquirit els drets de l'obra per fer-ne una pel·lícula amb la seva productora però Griffith li va comprar els drets per la suma rècord de 175.000 dòlars.[5]

La pel·lícula va acabar sent la més cara que mai havia rodat el director. Es calcula que va costar al voltant de 750.000 dòlars.[4]

Algunes escenes es van rodar a White River Junction (Vermont). Les escenes d'estiu es van rodar alavora de Farmington (Connecticut).[6] L'escena al gel va ser rodada a Orient Point (Long Island). Aquesta escena, la més impactant de la pel·lícula ja forma part de la història del cinema quant a lo accidentat del rodatge. En ella, l'equip i especialment, Lillian Gish, van haver de suportar temperatures molt fredes durant hores. Pel que fa a Lillian Gish, a conseqüència de mantenir la mà dreta submergida en l'aigua congelada tant de temps, li va quedar afectada la resta de la seva vida.[7]

Clarine Seymour, que l'any anterior havia protagonitzat moltes de les pel·lícules de Griffith[4] va interpretar-hi un rol menor (Kate Brewster) però en morir durant el rodatge, es va decidir eliminar les escenes en que intervenia i el seu paper fou interpretat per Mary Hay.[8] Richard Barthelmess i Mary Hay es van casar després d'aquesta pel·lícula. La fotografia va ser a càrrec de D. W. Bitzer i Hendrik Sartov i algunes escenes estaven tintades amb el sistema de color de Colura.[9]

La pel·lícula va ser reestrenada el 1931 i s'hi va afegir so sincronitzat. La Twentieth Century-Fox va produir el 1935 una pel·lícula basada en la mateixa obra dirigida Henry King i protagonitzada per Rochelle Hudson i Henry Fonda.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «“Way Down East” will open on sept. 3». Motion Picture News., 11-09-1920, pàg. 2071.
  2. ↑ Cardullo, Bert. Screening the Stage: Studies in Cinedramatic Art (en anglès). Peter Lang, 2006, p. 91. ISBN 9783039110292. 
  3. ↑ «About Players». Motion Picture News XXII, 14, 25-09-1920, pàg. 2455.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Simmon, Scott. The Films of D. W. Griffith (en anglès). CUP Archive, 1993-07-30, p. 13. ISBN 9780521388207. 
  5. ↑ Slide, Anthony. D. W. Griffith: Interviews (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2012-07-02, p. 121. ISBN 9781617032998. 
  6. ↑ Paine, Albert Bigelow. Life and Lillian Gish (Illustrations) (en anglès). The Macmillan Company, 1932. 
  7. ↑ El gabinete del Dr, Mabuse. «Las Dos Tormentas [Way Down East (1920) de D.W. Griffith]» (en espanyol europeu), 23-01-2013. [Consulta: 10 gener 2019].
  8. ↑ Picture-Play Magazine, setembre 1920, pàg. 102.
  9. ↑ «Colura photography in Griffith production». Motion Picture News, 02-10-1920, pàg. 2619.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Way_Down_East&oldid=33091067»